L’1 d’octubre de 1938, el Parlament de Catalunya va celebrar la seva darrera sessió abans de la fi de la Guerra Civil. Un dels acords va ser col·locar una placa en record d’Amadeu Colldeforns i Margalló, diputat que va morir durant els combats del 19 de juliol de 1936 a Barcelona. L’acord de la cambra ha trigat a complir-se. Fins avui. El Parlament, presidit per Carme Forcadell, ha donat compliment aquest dimarts a la voluntat de la cambra i ha descobert, en companyia d’una neboda del diputat, una placa que serà situada al saló de sessions.

El Parlament ha recordat en la figura de Colldeforns els diputats i els treballadors del Parlament víctimes de la guerra i el franquisme. L’acte és fruit d’una iniciativa de tots els grups de la cambra, un signe de normalitat institucional, malgrat les tensions polítiques que sovint agiten la vida parlamentària.
 

Un home de Macià

Amadeu Colldeforns va morir el 19 de juliol, el dia que es va amotinar la guarnició de Barcelona per adherir-se a l’aixecament facciós. Va morir junt amb el seu pare, que era com ell militant d’Esquerra Republicana. Va ser a les Drassanes, d’on havia sortit un destacament militar per ocupar la ciutat. Colldeforns era un activista molt proper a Francesc Macià. Era consignatari de vaixells i fou cònsol de Letònia a Barcelona. Tenia 44 anys en morir i havia estat un jove adherit a la Unió Catalanista quan l’havia presidit Domènec Martí i Julià, el metge de pobres que va morir miserable i que tant va fer per unir nacionalisme i socialisme democràtic.   

En una breu intervenció, la presidenta Carme Forcadell ha dit que “el Parlament va sobreviure a la guerra i el feixisme gràcies als seus diputats i treballadors”. Treballadors que avui han estat recordats, engolits per la barbàrie però avui vindicats, com el mecanògraf Màrius Francès, o el cap de premsa Josep Carner, o el vigilant nocturn mort durant un bombardeig. Forcadell ha esmentat les paraules de Màrius Torres que han esdevingut símbol del combat per la memòria (“Jo vull la pau, però no l’oblit”).  
 
Com en l’acte d’ahir al Palau de la Música, la commemoració d’avui ha tingut un component de dramatització i musical. Ha estat presentat per la periodista Gemma Ruiz i ha comptat amb els actors Queralt Casasayas i Arnau Puig. S’hi han llegit fragments de textos dels presidents Josep Tarradellas i Josep Irla, d’una carta de Francesc Farreres, president de la cambra a l’exili, adreçada a Heribert Barrera, primer president del Parlament restaurat, en què li passava el testimoni com a titular de l’òrgan de la sobirania dels catalans.