07
de maig
de
2021, 17:40
Actualitzat:
17:42h
L'endemà de l'aclaparadora victòria del PP a les eleccions de la Comunitat de Madrid, la flamant guanyadora Isabel Díaz Ayuso pronunciava un discurs d’agraïment, al costat de Pablo Casado, al comitè executiu del PP. En el seu discurs, més enllà de les paraules d’agraïment protocol·làries, destacava la seva crítica a "els germans de Podem", en referència a Més Madrid i a la seva candidata Mónica García, amb l'argument que "se n'havien burlat d'una cadena com 100 Montaditos, perquè els mou l'elitisme". Aquesta referència a l’hostaleria, a priori sorprenent, és de tot menys una ocurrència d'Ayuso. Per què?
Madrid és una regió amb un enorme pes econòmic i laboral del sector serveis, amb una indústria molt feble i una agricultura testimonial. Si mirem les dades del 2019, el pes del sector terciari (serveis) a la regió va ser del 76,3%, enfront del 19,9% del sector secundari, i un testimonial 0,1% del sector primari. Si ho comparem amb Catalunya, aquí el sector serveis suposa un 67,3%, per un 37,1% del sector secundari (indústria i construcció). Per volum d'ocupats, a Madrid hi ha 2,65 milions de persones treballant en el sector serveis, enfront dels 2,53 milions a Catalunya en el mateix sector, tot i que a Madrid hi viu un milió de persones menys que no pas a Catalunya.
Dit d'altra manera, Madrid és una regió gairebé monocultiu del sector que més ha patit les conseqüències de la pandèmia i per això l'elecció de "llibertat" com a eslògan, no es va fer atenent només a criteris de càrrega ideològica, sinó també com a crit de protesta contra les restriccions per fer front a la Covid-19, un eix de campanya que no hem vist ni a les eleccions basques o gallegues ni a les més recents catalanes. Això s'ha convertit en el ciment que ha soldat a la candidata i els sectors més benestants amb les classes mitjanes i, el que resulta més significatiu, bona part del sector cultural, amb el seu projecte.
Al mateix temps, i davant una campanya polaritzada com poques es recorden, els partits d'esquerres, especialment el PSOE, han recorregut a una campanya plana, no només pel que fa al candidat i el seu missatge, sinó a la mateixa organització. I és que en una cita on era fonamental mobilitzar el votant d'esquerres, no hem vist ni equips de voluntaris, ni porta a porta, ni accions i publicitat estratègica segmentant els barris amb major potencial, ni campanyes de voluntariat ni de micromecenatge, ni estratègies de captació de dades, ni cap de les eines bàsiques per fer una campanya basada en la mobilització...
L'extrem d'aquesta organització erràtica de la campanya se l'emporta Ciutadans, on el seu candidat ni tan sols ha fet campanya al municipi de Madrid on més percentatge de vot va obtenir el seu partit el 2019, Paracuellos del Jarama. I tot això al mateix temps que Díaz Ayuso afegia, a la ja coneguda bandera de l'oposició a Pedro Sánchez, un còctel format per l'estratègia d’assimilació del personatge al territori del qual és representant electe (seguint la línia de Feijóo tot i que amb un to totalment diferenciat); el suport de part del sector de les arts escèniques; l’oposició des del govern autonòmic a les restriccions imposades; i les picades d'ullet als treballadors (assalariats), franquiciats (autònoms i petits empresaris) i als propietaris de la cadena 100 Montaditos, amb seu a Pozuelo de Alarcón, el municipi amb una major renta mitjana el 2019.
Madrid és una regió amb un enorme pes econòmic i laboral del sector serveis, amb una indústria molt feble i una agricultura testimonial. Si mirem les dades del 2019, el pes del sector terciari (serveis) a la regió va ser del 76,3%, enfront del 19,9% del sector secundari, i un testimonial 0,1% del sector primari. Si ho comparem amb Catalunya, aquí el sector serveis suposa un 67,3%, per un 37,1% del sector secundari (indústria i construcció). Per volum d'ocupats, a Madrid hi ha 2,65 milions de persones treballant en el sector serveis, enfront dels 2,53 milions a Catalunya en el mateix sector, tot i que a Madrid hi viu un milió de persones menys que no pas a Catalunya.
Dit d'altra manera, Madrid és una regió gairebé monocultiu del sector que més ha patit les conseqüències de la pandèmia i per això l'elecció de "llibertat" com a eslògan, no es va fer atenent només a criteris de càrrega ideològica, sinó també com a crit de protesta contra les restriccions per fer front a la Covid-19, un eix de campanya que no hem vist ni a les eleccions basques o gallegues ni a les més recents catalanes. Això s'ha convertit en el ciment que ha soldat a la candidata i els sectors més benestants amb les classes mitjanes i, el que resulta més significatiu, bona part del sector cultural, amb el seu projecte.
Al mateix temps, i davant una campanya polaritzada com poques es recorden, els partits d'esquerres, especialment el PSOE, han recorregut a una campanya plana, no només pel que fa al candidat i el seu missatge, sinó a la mateixa organització. I és que en una cita on era fonamental mobilitzar el votant d'esquerres, no hem vist ni equips de voluntaris, ni porta a porta, ni accions i publicitat estratègica segmentant els barris amb major potencial, ni campanyes de voluntariat ni de micromecenatge, ni estratègies de captació de dades, ni cap de les eines bàsiques per fer una campanya basada en la mobilització...
L'extrem d'aquesta organització erràtica de la campanya se l'emporta Ciutadans, on el seu candidat ni tan sols ha fet campanya al municipi de Madrid on més percentatge de vot va obtenir el seu partit el 2019, Paracuellos del Jarama. I tot això al mateix temps que Díaz Ayuso afegia, a la ja coneguda bandera de l'oposició a Pedro Sánchez, un còctel format per l'estratègia d’assimilació del personatge al territori del qual és representant electe (seguint la línia de Feijóo tot i que amb un to totalment diferenciat); el suport de part del sector de les arts escèniques; l’oposició des del govern autonòmic a les restriccions imposades; i les picades d'ullet als treballadors (assalariats), franquiciats (autònoms i petits empresaris) i als propietaris de la cadena 100 Montaditos, amb seu a Pozuelo de Alarcón, el municipi amb una major renta mitjana el 2019.