17
de juny
de
2017, 07:45
Actualitzat:
17:02h
Aquest havia de ser, segons el pla de la vella guàrdia, el congrés que entronitzés Susana Díaz; el conclave que consolidés el PSOE com un partit de concepció jeràrquica i jacobina i d'apuntalament de l'establishment. Les perspectives de l'aparell del partit, aquell que havia guanyat sempre fins ara, van desfer-se per obra i gràcia d'una militància que va deixar molt clar que l'abstenció a la investidura de Mariano Rajoy era una línia vermella que no s'hauria d'haver travessat mai.
Les bases han donat a Pedro Sánchez una segona oportunitat. El secretari general que compta al seu currículum amb les pitjors derrotes electorals que ha tingut mai el PSOE ha multiplicat exponencialment la cotització del seu lideratge, que ara va més enllà del propi partit. Les dures maniobres de l'aparell per fer-lo caure en el comitè de l'1 d'octubre passat a costa d'obrir el partit en canal han fet que Sánchez passés de ser un dirigent amortitzat a un valor en alça. I això suposa un repte per a la versió 2.0 del líder del PSOE, que haurà de ser capaç de satisfer les expectatives d'una militància que ha anat veient com els socialistes perdien un llençol a cada bugada i que ara veuen en un renascut Sánchez la possibilitat de revitalitzar-los.
Un cop arrencat el congrés, la presidenta in pectore de la nova etapa del PSOE, Cristina Narbona, ha sentenciat que el conclave marcarà "un abans i un després" i servirà per posar en marxa un projecte nou que té entre cella i cella "recuperar la confiança perduda" i apuntalar el PSOE com a "principal partit" de l'esquerra.
Gir a l'esquerra i encapçalar una alternativa per a Catalunya
Sánchez haurà de corregir errors del passat, entonar discursos contradictoris amb els de l'anterior etapa i assumir riscos. El 39è congrés del partit va precisament d'això: de construir un nou PSOE capaç de recol·locar-se a l'esquerra i d'articular una nova direcció deslliurada de guerres intestines i que actuï a l'uníson per remuntar i tornar a ser alternativa de govern. Som l'esquerra, resa el lema del conclave que arrencarà aquest dissabte. No és un missatge només adreçat a esmenar l'abstenció de la investidura, sinó que és una manera de marcar terreny respecte Podem, que a la moció de censura fallida d'aquesta setmana ha intentat reivindicar-se com el referent de l'esquerra.
Sánchez vol cobrir ara el flanc de l'esquerra pel qual els socialistes han anat perdent suports per evitar que sigui Pablo Iglesias qui se'n beneficiï. Si bé fins ara el grup al Congrés havia optat per una oposició de baixa intensitat, durant la moció de censura ja s'ha visualitzat un enduriment i, fins i tot, un apropament a postulats defensats per Podem. No deixa de ser una dificultat, però, el fet que el secretari general no tingui representació al Congrés.
També serà un dels seus objectius, en bona part per exigència del PSC, de tenir un paper proactiu en la resolució del conflicte territorial amb Catalunya. Sánchez ha assegurat que no vol un PSOE "crossa del PP", però sí que està disposat a fer pinya amb ell per frenar el procés sobiranista. Ara bé, pretén fer-ho deslliurant-se de l'etiqueta d'immobilista i intentant liderar la creació d'una comissió sobre la reforma constitucional al Congrés. El PSOE recuperarà a partir d'ara el concepte d'Espanya plurinacional que va abanderar Zapatero i la definició de Catalunya com a nació cultural, un adjectiu que li resta la capacitat de sobirania. En plena sacsejada per l'organització del referèndum sobre la independència, el PSC ja demana "passos concrets" perquè s'obri al Congrés dels Diputats una comissió sobre la reforma de la Constitució.
Just abans d'iniciar-se el congrés, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat que cal traslladar als ciutadans que els socialistes són "plenament conscients" del problema que hi ha a Catalunya i que per això cal "perfeccionar el reconeixement de la plurinacionalitat" i aplicar l'acord de reforma federal de la Constitució segellat a Granada.
Un congrés més plàcid amb el 'susanisme' tocat
El cert és que Sánchez tindrà un congrés més plàcid del que inicialment s'augurava. La seva victòria va ser prou contundent com perquè el susanisme entengués que tocava retirada i enterrar les destrals de guerra. Amb tot, el secretari general, escarmentat per l'etapa anterior, s'ha dissenyat una direcció a mida i s'ha garantit la majoria de vots dels delegats. Només per reformar els estatuts i incloure les primàries com a requisit indispensable per triar candidats i secretaris generals necessitarà una majoria de dos terços i, per tant, un pacte amb els afins a Díaz.
Amb l'objectiu d'aconseguir que l'executiva no sigui un espai de batalla política, Sánchez va decidir que cap baró territorial -tots van donar suport a Díaz- en formaria part. A partir d'ara, les discrepàncies es debatran al comitè federal i, donat el cas, al comitè territorial. Això li ha permès tenir un full en blanc a l'hora de configurar un equip d'una quarantena de persones. Els noms que s'han fet públics deixen entreveure que serà una direcció, d'entrada, fidel i que mesclarà cares poc conegudes amb dirigents que li han fet costat en tot el procés per recuperar la secretaria general.
Una executiva de fidels i amb cares poc conegudes
Per ara, hi ha dos noms que es podrien considerar d'integració de les diferents candidatures que van competir en les primàries. Un és el de l'exlehendakari Patxi López, que ha acceptat fer-se càrrec de la secretaria de Política Territorial i, per tant, de dissenyar el projecte federal que abandera el partit. L'altre, el del president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que va ser un dels grans crítics de Sánchez. L'extremeny assumirà la presidència del consell territorial, l'òrgan on s'avaluen les polítiques del PSOE que afecten la cohesió territorial i les relacions entre comunitats autònomes i l'Estat. Fonts coneixedores de la decisió expliquen que la designació de Vara és tot un dard a Susana Díaz, que des del 2014 presidia aquest òrgan, i una manera de tenir un susanista però fora del nucli dur de presa de decisions.
Més enllà d'Adriana Lastra com a número dos i de l'exministra Cristina Narbona com a presidenta, José Luis Ábalos, que ara és portaveu provisional al Congrés, assumirà la secretaria d'Organització. L'alcalde de Valladolid, Óscar Puente, serà el portaveu de l'executiva i l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, serà la veu del PSC a la direcció i assumirà la carpeta d'Acció Social i Integració, amb la qual cosa s'incorpora al nucli dur amb una àrea que es preveu estratègica. L'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, serà un altre dels catalans a la direcció del PSOE.
Altres noms que ja s'han confirmat són el de Toni Ferrer, que va ser número dos de Cándido Méndez a la UGT, com a secretari d'Ocupació. Amb coordinació amb ell s'incorporarà l'exdirector de change.org Francisco Polo. El diputat i exalcalde de Sant Sebastià Odón Elorza es farà càrrec de Transparència i Democràcia Participativa, i repetiran l'eurodiputada Iratxe García com a responsable d'Europa, i Ibán García del Blanco a Cultura.
El tímid paper de la vella guàrdia
La vella guàrdia, que havia remat a favor de Díaz, jugarà al conclave un tímid paper sense precedents. L'expresident Felipe González col·laborarà en la inauguració del congrés amb un vídeo mentre que l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, i l'exministre i exvicepresident del govern Alfredo Pérez Rubalcaba seran a l'acte inaugural del congrés però no a la cloenda, quan Sánchez prendrà la paraula per explicar el seu projecte polític per als pròxims quatre anys. El missatge de González ha estat escuet i discret. "Desitjo al secretari general la major capacitat i encert en definir una estratègia que ens retorni el caràcter de primera força política d'Espanya", ha dit.
"Jo espero que el comparteixin, de la mateixa manera que espero que el comparteixin les més de 8.000 persones que hi assistiran", ha assegurat la futura vicesecretària general del partit -i possible portaveu al Congrés-, Adriana Lastra. Era una manera de dir que la vella guàrdia o els barons ja no són -o no haurien de ser- tan importants. De fet, Sánchez ha cedit el protagonisme de l'acte inaugural a sindicats, entitats i ONG's, un gest per explicitar la seva voluntat d'intentar reconnectar el partit amb el teixit social i no amb les elits.
Només el temps dirà si el congrés haurà servit o no per recosir les ferides després dels mesos més convulsos que ha viscut mai el PSOE i si el projecte de Sánchez és realment viable i se sustenta en el temps. El seu full de ruta és fer-lo prou sòlid com per intentar presentar una moció de censura abans que s'esgoti la legislatura. I és que no deixa de ser insòlit que el líder del PSOE no tingui representació al Congrés, un fet que obliga a duplicar els esforços per apuntalar un lideratge que els socialistes necessiten que no sigui, de nou, caduc.
Les bases han donat a Pedro Sánchez una segona oportunitat. El secretari general que compta al seu currículum amb les pitjors derrotes electorals que ha tingut mai el PSOE ha multiplicat exponencialment la cotització del seu lideratge, que ara va més enllà del propi partit. Les dures maniobres de l'aparell per fer-lo caure en el comitè de l'1 d'octubre passat a costa d'obrir el partit en canal han fet que Sánchez passés de ser un dirigent amortitzat a un valor en alça. I això suposa un repte per a la versió 2.0 del líder del PSOE, que haurà de ser capaç de satisfer les expectatives d'una militància que ha anat veient com els socialistes perdien un llençol a cada bugada i que ara veuen en un renascut Sánchez la possibilitat de revitalitzar-los.
Un cop arrencat el congrés, la presidenta in pectore de la nova etapa del PSOE, Cristina Narbona, ha sentenciat que el conclave marcarà "un abans i un després" i servirà per posar en marxa un projecte nou que té entre cella i cella "recuperar la confiança perduda" i apuntalar el PSOE com a "principal partit" de l'esquerra.
Gir a l'esquerra i encapçalar una alternativa per a Catalunya
Sánchez haurà de corregir errors del passat, entonar discursos contradictoris amb els de l'anterior etapa i assumir riscos. El 39è congrés del partit va precisament d'això: de construir un nou PSOE capaç de recol·locar-se a l'esquerra i d'articular una nova direcció deslliurada de guerres intestines i que actuï a l'uníson per remuntar i tornar a ser alternativa de govern. Som l'esquerra, resa el lema del conclave que arrencarà aquest dissabte. No és un missatge només adreçat a esmenar l'abstenció de la investidura, sinó que és una manera de marcar terreny respecte Podem, que a la moció de censura fallida d'aquesta setmana ha intentat reivindicar-se com el referent de l'esquerra.
Sánchez vol cobrir ara el flanc de l'esquerra pel qual els socialistes han anat perdent suports per evitar que sigui Pablo Iglesias qui se'n beneficiï. Si bé fins ara el grup al Congrés havia optat per una oposició de baixa intensitat, durant la moció de censura ja s'ha visualitzat un enduriment i, fins i tot, un apropament a postulats defensats per Podem. No deixa de ser una dificultat, però, el fet que el secretari general no tingui representació al Congrés.
També serà un dels seus objectius, en bona part per exigència del PSC, de tenir un paper proactiu en la resolució del conflicte territorial amb Catalunya. Sánchez ha assegurat que no vol un PSOE "crossa del PP", però sí que està disposat a fer pinya amb ell per frenar el procés sobiranista. Ara bé, pretén fer-ho deslliurant-se de l'etiqueta d'immobilista i intentant liderar la creació d'una comissió sobre la reforma constitucional al Congrés. El PSOE recuperarà a partir d'ara el concepte d'Espanya plurinacional que va abanderar Zapatero i la definició de Catalunya com a nació cultural, un adjectiu que li resta la capacitat de sobirania. En plena sacsejada per l'organització del referèndum sobre la independència, el PSC ja demana "passos concrets" perquè s'obri al Congrés dels Diputats una comissió sobre la reforma de la Constitució.
Just abans d'iniciar-se el congrés, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat que cal traslladar als ciutadans que els socialistes són "plenament conscients" del problema que hi ha a Catalunya i que per això cal "perfeccionar el reconeixement de la plurinacionalitat" i aplicar l'acord de reforma federal de la Constitució segellat a Granada.
Pedro Sánchez amb Miquel Iceta, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Un congrés més plàcid amb el 'susanisme' tocat
El cert és que Sánchez tindrà un congrés més plàcid del que inicialment s'augurava. La seva victòria va ser prou contundent com perquè el susanisme entengués que tocava retirada i enterrar les destrals de guerra. Amb tot, el secretari general, escarmentat per l'etapa anterior, s'ha dissenyat una direcció a mida i s'ha garantit la majoria de vots dels delegats. Només per reformar els estatuts i incloure les primàries com a requisit indispensable per triar candidats i secretaris generals necessitarà una majoria de dos terços i, per tant, un pacte amb els afins a Díaz.
Amb l'objectiu d'aconseguir que l'executiva no sigui un espai de batalla política, Sánchez va decidir que cap baró territorial -tots van donar suport a Díaz- en formaria part. A partir d'ara, les discrepàncies es debatran al comitè federal i, donat el cas, al comitè territorial. Això li ha permès tenir un full en blanc a l'hora de configurar un equip d'una quarantena de persones. Els noms que s'han fet públics deixen entreveure que serà una direcció, d'entrada, fidel i que mesclarà cares poc conegudes amb dirigents que li han fet costat en tot el procés per recuperar la secretaria general.
Una executiva de fidels i amb cares poc conegudes
Per ara, hi ha dos noms que es podrien considerar d'integració de les diferents candidatures que van competir en les primàries. Un és el de l'exlehendakari Patxi López, que ha acceptat fer-se càrrec de la secretaria de Política Territorial i, per tant, de dissenyar el projecte federal que abandera el partit. L'altre, el del president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, que va ser un dels grans crítics de Sánchez. L'extremeny assumirà la presidència del consell territorial, l'òrgan on s'avaluen les polítiques del PSOE que afecten la cohesió territorial i les relacions entre comunitats autònomes i l'Estat. Fonts coneixedores de la decisió expliquen que la designació de Vara és tot un dard a Susana Díaz, que des del 2014 presidia aquest òrgan, i una manera de tenir un susanista però fora del nucli dur de presa de decisions.
Més enllà d'Adriana Lastra com a número dos i de l'exministra Cristina Narbona com a presidenta, José Luis Ábalos, que ara és portaveu provisional al Congrés, assumirà la secretaria d'Organització. L'alcalde de Valladolid, Óscar Puente, serà el portaveu de l'executiva i l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, serà la veu del PSC a la direcció i assumirà la carpeta d'Acció Social i Integració, amb la qual cosa s'incorpora al nucli dur amb una àrea que es preveu estratègica. L'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, serà un altre dels catalans a la direcció del PSOE.
Altres noms que ja s'han confirmat són el de Toni Ferrer, que va ser número dos de Cándido Méndez a la UGT, com a secretari d'Ocupació. Amb coordinació amb ell s'incorporarà l'exdirector de change.org Francisco Polo. El diputat i exalcalde de Sant Sebastià Odón Elorza es farà càrrec de Transparència i Democràcia Participativa, i repetiran l'eurodiputada Iratxe García com a responsable d'Europa, i Ibán García del Blanco a Cultura.
El tímid paper de la vella guàrdia
La vella guàrdia, que havia remat a favor de Díaz, jugarà al conclave un tímid paper sense precedents. L'expresident Felipe González col·laborarà en la inauguració del congrés amb un vídeo mentre que l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, i l'exministre i exvicepresident del govern Alfredo Pérez Rubalcaba seran a l'acte inaugural del congrés però no a la cloenda, quan Sánchez prendrà la paraula per explicar el seu projecte polític per als pròxims quatre anys. El missatge de González ha estat escuet i discret. "Desitjo al secretari general la major capacitat i encert en definir una estratègia que ens retorni el caràcter de primera força política d'Espanya", ha dit.
"Jo espero que el comparteixin, de la mateixa manera que espero que el comparteixin les més de 8.000 persones que hi assistiran", ha assegurat la futura vicesecretària general del partit -i possible portaveu al Congrés-, Adriana Lastra. Era una manera de dir que la vella guàrdia o els barons ja no són -o no haurien de ser- tan importants. De fet, Sánchez ha cedit el protagonisme de l'acte inaugural a sindicats, entitats i ONG's, un gest per explicitar la seva voluntat d'intentar reconnectar el partit amb el teixit social i no amb les elits.
Només el temps dirà si el congrés haurà servit o no per recosir les ferides després dels mesos més convulsos que ha viscut mai el PSOE i si el projecte de Sánchez és realment viable i se sustenta en el temps. El seu full de ruta és fer-lo prou sòlid com per intentar presentar una moció de censura abans que s'esgoti la legislatura. I és que no deixa de ser insòlit que el líder del PSOE no tingui representació al Congrés, un fet que obliga a duplicar els esforços per apuntalar un lideratge que els socialistes necessiten que no sigui, de nou, caduc.
Pedro Sánchez, en un míting a Sabadell Foto: Juanma Peláez