"No és qüestió de rigor jurídic és qüestió de centrar el debat". Així explicava aquest matí la portaveu d'ERC a la comissió del Dret a Decidir, Gemma Calvet, el desacord entre els grups sobiranistes sobre com demanar la competència dels referèndums a Madrid. Un desacord que ha generat una crisi entre el front sobiranista i que demorarà les negociacions fins que s'arribi al consens, tot i que era previst que s'aprovès en el plenari del proper dia 4 de desembre.
Si bé tots els grups han acordat la via del 150.2 de la Constitució, els grups topen sobre si demanar-la al Congrés espanyol a través d'una Proposició No de Llei o bé a través d'una Proposició de Llei. "Hem de buscar la manera que des de la part catalana es dominin els tempos", advertia aquest migdia el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, en conversa informal amb periodistes a la cambra catalana.
De fet, una Proposició de Llei podria quedar obturat a la Mesa del Congrés i no entrar a debat fins la tardor del 2014.Tot i que aquest mecanisme pels molts grups té una solemnitat perquè va acompanyada d'una resolució del Parlament de Catalunya. Per la seva banda, la Proposició No de Llei acceleraria molts els tràmits perquè els grups catalans tenen un cupo per cada plenari, i sia a través del grup mitx o a través de CiU, o de l'Esquerra plural, el text es podria debatre el mes de febrer.
En qualsevol cas, ara els sobiranistes treuen ferro a què no hi hagi hagut acord per portar la resolució del Parlament en el plenari del dia 4 de desembre. De fet, fan de la necessitat virtut i recorden que el mes de gener és pràcticament inhàbil a la cambra baixa espanyola, per tant, si s'aprova en el ple d'abans de final d'any, encara hi haurà temps de debatre-ho a Madrid, el mes de febrer. Al capdavall, es demana a través d'aquest mecanisme la facultat per celebrar-lo, o un referèndum en concret o la competència en general.
Per altra banda, els sobiranistes aprofitaran l'avinentesa per negociar sobre com portar la via amb els altres elements i tancar el pack de la consulta: pregunta i data. En aquest sentit, hi ha cert consens per tal que aquests dos elements siguin aprovats en un document fora del Parlament per blindar-lo de segures impugnacions polítiques davant el Tribunal Constitucional.