El PNC arrenca sota el lideratge de Pascal i amb futures aliances en l'horitzó

Dos anys després de deixar de ser coordinadora general del PDECat en una assemblea marcada per la topada estratègica amb Carles Puigdemont, Marta Pascal ha assumit aquest dissabte la secretaria general del nou Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), un projecte partidari de la via escocesa i fórmules moderades que s'ha fet paleses durant l'acte. "Som els del dret a decidir i l'acord polític", ha expressat Pascal alhora que també ha defensat la necessita de fer-ho "des d'una perspectiva integradora".

Pascal s'ha convertit, per votació dels afiliats en el congrés fundacional, en la persona clau de l'estructura acompanyada d'Àlex Moga, exalcalde de Vielha i exdiputat de CiU al Parlament, com a secretari d'organització per encarar la implantació territorial de les sigles. El portaveu serà Oriol Puig, mentre que el càrrec de tresorer i responsable d'aspectes econòmics li correspondrà Pep Garcia, vinculat des de l'inici a El País de Demà.

En la presidència del PNC no hi haurà canvis: com apareixia fins ara en el registre de partits, aquesta figura continuarà en mans d'Olga Tortosa, que havia anat a les llistes de CiU al seu municipi, Pallejà. Malgrat això, el pes polític aspiren a portar-lo Pascal i Moga, amb Puig com a cara visible i un grup de 15 persones més, bona part d'elles vinculades a l'associació que va constituir l'anomenat grup de Poblet. És el cas d'Adrià Aldomà, Albert Farré i Eudald Martínez, però també de Marc Tolrà. En la llista hi figuren Jordi Gregori, que va ser alcalde de Matadepera, i Rosa Orriols, de l'entorn del PSC.

El partit, un cop superat el congrés fundacional haurà de triar en els propers mesos un cap de cartell a la Generalitat de cara a les eleccions catalanes, que apunten a finals d'any, un cop el Tribunal Suprem decideixi sobre la inhabilitació de Quim Torra. Un dels noms que més han aparegut a les travesses és el de Recoder, exconseller de Territori i exalcalde de Sant Cugat del Vallès, però de moment aposta per no fer el pas. La llista, sostenen els impulsor del partit, estarà plena de nouvinguts en política i tindrà la intenció d'entrar a formar part del Parlament en el primer intent electoral.

Una de les qüestions que també haurà d'abordar el PNC és quines aliances traça de cara als propers comicis. En cas que el PDECat trenqui amb la Crida -de moment ja ha rebutjat la proposta d'encaix enviada pels presos, gest inèdit-, els seus impulsors assenyalen que les converses amb ells entraran "dins la lògica". També hi ha hagut contactes amb Units per Avançar, grup liderat per Ramon Espadaler i sorgit de l'antiga Unió. Aquest sector promou la candidatura d'Albert Batlle a la Generalitat, però ni el pacte de coalició ni el cap de cartell estan -ni molt menys- tancats amb el PNC. Batlle ja està tenint una agenda activa per situar-se en la pole position com a candidat.

Segons fonts de la formació, en l'executiva s'ha volgut "combinar" gent jove implicada en el grup de Poblet -el seu màxim representant, Antoni Garrell, no jugarà cap paper al PNC-, persones que provenen de l'anterior etapa de CDC -com Moga, que s'encarregarà de vertebrar el partit- i persones que no han tingut  contacte amb la política. Dirigents com Carles Campuzano, Lluís Recoder i Jordi Xuclà, en aquest sentit, tenen "plena confiança i complicitat" en el projecte de l'executiva. "Necessitem una estructura que faci feina", resumeixen des de la nova direcció liderada per Pascal.

La plataforma El País de Demà, en aquest sentit, actuarà com think tank del PNC. L'associació ha anat entregat propostes programàtiques, algunes d'elles ja directament relacionades amb la crisi del coronavirus, i aspira a seguir en aquesta línia. La setmana passada, els impulsors ja van enviar a la militància els documents programàtics del congrés inicial en els quals s'aposta per una via catalanista pragmàtica emmirallada en el cas escocès i que també tingui en compte l'eix ideològic després d'anys en què el Govern s'ha centrat en el procés català i s'ha vist immers en el xoc de la pandèmia.

Pascal va estripar el carnet del PDECat el 27 d'abril, i va comunicar el pas tant a David Bonvehí, president del partit -amb qui va fer tàndem durant dos anys-, i també a Artur Mas, que aquests dies no està tenint una posició "activa" en la reordenació de Junts per Catalunya (JxCat), per ara encallada. L'excoordinadora general del PDECat va decidir fer el pas després de constatar les dificultats del partit per deslligar-se de l'estratègia de Puigdemont i, juntament amb altres exdirigents de l'antiga CDC com Xuclà, Campuzano -ja exmilitant del PDECat- i Recoder, es va implicar en la posada en marxa del grup de Poblet i ara en l'arrencada del PNC, partidari de la via escocesa.

Exdiputada de CDC i després de Junts pel Sí, Pascal va començar a discrepar del rumb de Puigdemont la tardor del 2017, quan es va apostar pel xoc amb l'Estat a través del referèndum, primer, i de la declaració d'independència, després. La nova secretària dels nacionalistes era partidària de convocar eleccions autonòmiques per evitar l'aplicació del 155, i va arribar a mantenir contactes amb el lehendakari Íñigo Urkullu, que al seu torn exercia de mediador entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa. Finalment, però, es va proclamar la República, tot i que no es va acabar desplegant.

Pascal, partidària d'un rumb més pragmàtic, va tenir un protagonisme clau en la moció de censura de Pedro Sánchez del 2018, quan va instal·lar-se durant uns dies a Madrid per comandar les negociacions al costat de Campuzano i Xuclà. L'entorn de l'excoordinadora general del PDECat sosté que aquell episodi li va costar la pèrdua definitiva de confiança de Puigdemont, que no acabava de veure clara la moció però la va avalar després d'una conversa amb Pablo Iglesias. 

En el congrés que el partit hereu de CDC va celebrar només dos mesos després, el juliol del 2018, l'expresident de la Generalitat va assumir el control per dissoldre el PDECat dins la Crida, però les negociacions no s'han acabat de concretar i afronten ara hores decisives sota l'amenaça d'un trencament de conseqüències imprevisibles. Pascal va mantenir l'acta com a senadora per designació autonòmica de Junts per Catalunya (JxCat), però la va deixar aquest mes de febrer. Abans va reunir-se amb Puigdemont a Waterloo. El mateix mes, la dirigent nacionalista va publicar un llibre -prologat per Urkullu- en el qual defensava les bases d'un nou partit allunyat de la unilateralitat.