La Plaça de Catalunya de Barcelona sembla cada cop més un petit poble dins d'una gran ciutat. L'acampada contra la gestió de la crisi que fan els polítics i el paper que hi tenen els bancs agafa cada cop més volada. Uns 300 persones hi han passat la nit al ras, sense incidents, i una xifra semblant es movia aquest matí per la zona. De mica en mica s'ha anat ocupant tota l'extensió del cèntric espai urbà i si hi han anat repartint totes les comissions, des de la difusió fins la de premsa, passant per la de cuina, la d'acció i activitats, la d'informació i la d'infraestructures. I parlant de mitjans de comunicació no se'ls hi té massa simpatia, atès que se'ls considera, en general, veus del poder establert.

La plaça s'ha transformat en una veritable àgora, si l'entenem a la forma grega de lloc públic on es feien mercats i la ciutadania es reunia per parlar del que afectava a la comunitat. De manera natural es generen grups de debat, entre els mateixos participants, de vegades, i entre aquests i gent que passa per la zona, i que està a favor o en contra de l'actitud dels indignats. Tant se val, el que importa és xerrar i intercanviar opinions.

Avui han aparegut un parell de tendes més sobre la gespa, s'han vista alguns gossos propietat d'indignats amb el sistema i el número de carpes ja és de cinc. Per ser un moviment assembleari tot està molt ben organitzat. Ara, fins i tot es disposa d'uns lavabos portàtils cedits per una empresa i que contribueixen a millorar la higiene general i a evitar la recerca de llocs propers per fer les necessitats fisiològiques. També es poden veure més cadires i algun sofà. Per dormir hi ha qui ha posat cartons a terra, qui ha optat per peces aïllants i qui ja ha optat directament pel matalàs. A les onze encara es podia veure gent fent una becaina a ple sol i gent gran que es preocupava per ells i els tapava amb cartons per evitar insolacions.

Arreu de la plaça hi ha centenars de missatges de gent anònima que expressa els seus sentiments, però, a més, hi ha un lloc específic a modus d'estenedor de roba on tothom pot penjar-hi el seu paper. "Prou indústria nuclear"; "Podem guanyar"; "Visca la comarca pròpia"; "Només creiem en nosaltres"; "Foragitem la púrria", són algunes de les frases que es poden llegir, de tots els tipus i característiques.

El rebost apareix cada cop més ple, amb una comissió que s'encarrega del menjar i que té apuntat al costat de la minicarpa que a les 10 s'esmorza i a dos quarts de dues es dina. A més de pots de conserva, cigrons i mongetes, s'hi pot trobar fuet, llet, cafè, ous, xocolata, oli, iogurts... No hi manca res per fer bons àpats.

Una de les coses que sobta és que l'acampada al cor de Barcelona es fa bàsicament en castellà. Si més no, és l'idioma que més s'escolta i el que s'empra en bona part dels textos escrits.

Aquest matí hi havia força interès a recordar que el moviment és apolític, assembleari i no té ni líders ni portaveus únics. "Tothom es representa a sí mateix, deia un dels joves que s'encarrega dels contactes amb la premsa. L'assemblea és sobirana encara que potser no m'agradin les seves decisions". En aquest sentit, s'ha afanyat a desmarcar Barcelona de Democracia Legal, tot i està d'acord amb les seves reivindicacions. La protesta de la Plaça de Catalunya "té la seva pròpia dinàmica".

Alguns dels indignats han aprofitat l'ocasió per guarnir i vestir les estàtues de la font, el que ha estat aprofitat pels turistes per fer-ne mil i una fotografies.

- Galeria de fotos 17/05/2011 (Jordi Borràs)

- Galeria de fotos 18/05/2011 (Jordi Borràs)