[municipalsinformacional]
"És importantíssim que la capital sigui independentista però també que tingui projecte, posar fi a la situació d'ara". Ho va dir fa quatre anys en una entrevista a La Vanguardia la llavors candidata de Junts a Barcelona, Elsa Artadi, amb un to molt diferent a qui li ha agafat el relleu, Xavier Trias, qui aquest dilluns ha afirmat que l'"alcalde no surt al balcó a cridar a favor de la independència" i ha prioritzat "fer que la ciutat funcioni". De les banderes estelada i anti-Colau de l'anterior campanya, l'exalcalde ha optat per enarborar aquest cop només la segona, fins al punt de mostrar obertament sintonia amb el model de ciutat del socialista Jaume Collboni i evitar criticar l'acord de claredat que proposa Pere Aragonès i que Junts ven com una presa de pèl.

L'1-O queda cada cop més lluny i el post-procés es desacomplexa en campanya. Oriol Junqueras va carregar preventivament contra la llista de Trias en l'obertura de campanya per la inclusió de perfils allunyats del referèndum, però ERC fa temps que ha optat per obrir una nova etapa. Com a molt, Ernest Maragall proposa ara un comissionat per la llengua a la capital per fer front a l'evident reculada del català. I malgrat que la candidata de la CUP, Basha Change, critica en una entrevista a Nació aquesta reculada dels altres dos partits independentistes, les propostes que cita en l'eix nacional se centren també en la qüestió lingüística i cultural, i l'aplaudit vídeo de campanya del seu partit no cita ni de passada el conflicte amb l'Estat. Per això, les tres seus d'aquests candidats han aparegut cobertes amb cartells independentistes i alguns sectors criden a l'abstenció, però els partits saben que no sembla per ara que l'enyor del procés pugui condicionar massa.
[intext1]

 Els protagonistes

Hi ha qui sovint reclama no barrejar futbol i política, però encara més sovint la realitat els acaba esclatant a la cara. La victòria del Barça contra l'Espanyol, la posterior celebració de la Lliga al camp per part dels blaugranes i la inexplicable invasió d'aficionats blanc-i-blaus ha impactat en la campanya i dos dels més violents aficionats de l'equip local han estat identificats com a candidats del PP. Un dels ultres formava part de la llista dels populars a Sant Just Desvern i hi ha renunciat, després de ser enxampat tirant a terra una càmera que gravava el partit. El segon ha estat identificat per l'Ara i és el número 11 a la candidatura conservadora a Cerdanyola del Vallès. Els Mossos van haver de colpejar-lo amb la porra per frenar el seu assalt violent.
[intext2]

 La proposta

Les superilles han esdevingut un blanc clar de les crítiques al projecte d'Ada Colau. Per diferents motius, des de la dreta conservadora fins a la CUP han carregat contra aquesta transformació urbana, però l'alcaldessa no només la segueix defensant, sinó que la mostra com un dels seus símbols de campanya. Aquest dilluns, ha presentat el projecte de construir fins a 22 eixos verds arreu de la ciutat, alguns dels quals ja en execució. "Des de finals dels anys 80 Barcelona no havia viscut una transformació com la que estem vivint", ha reivindicat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, en un acte on també hi havia el geògraf Oriol Nel·lo, a qui Colau va oferir infructuosament un lloc destacat a la candidatura.
[intext3]

 L'estirabot

La polèmica periodista Ana Rosa Quintana ja es trobava a l'ull de l'huracà després que Telecinco l'hagi situat al capdavant de les seves tardes en un gir conservador que desbanca Sálvame. Aquesta decisió, per si semblava massa subtil, ha anat acompanyada per l'atorgament de la medalla d'honor de Sant Isidre per part de l'Ajuntament de Madrid en plena campanya electoral en què José Luis Martínez-Almeida té a l'abast reeditar l'alcaldia. I amb totes les lupes a sobre, Quintana ha acabat d'encendre les xarxes quan, en el seu discurs, ha asseverat: "M'he criat a Usera, a un barri obrer i treballador, abans que fos Chinatown". Un comentari fora de lloc i amb evidents deixos racistes que és un torpede contra la màxima dels periodistes conforme ells no han de ser mai la notícia.

 La dada

Poc després que el país hagi vist néixer la seva comarca 43, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha afirmat que fins a 200 dels 947 municipis de Catalunya estan en risc de desaparèixer. L'envelliment de la població i l'aïllament d'aquests pobles són els dos reptes a afrontar, segons ha destacat en un acte a les Borges Blanques (Garrigues), i ha reclamat a la Generalitat que actuï: "No només s'ha de parlar de la Catalunya sencera sinó practicar". Junts aspira a créixer molt a Barcelona, disputant-hi l'alcaldia, però també pretén seguir sent una força molt rellevant a gran quantitat de municipis petits arreu. "Tan important és servir els que viuen a Barcelona com els que viuen en una masia en un racó del país", ha asseverat Turull.