15
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
19:16h
Davant del retrocés de l'ús social del català al país i en especial a Barcelona, Ernest Maragall promet, si arriba a l'alcaldia, ser una "arma de recuperació massiva" amb una bateria de propostes. És l'anunci que ha fet aquest dilluns, en una roda de premsa en la qual ha acusat Ada Colau i Jaume Collboni, al capdavant de l'administració barcelonina en els últims dos mandats, d'haver ignorat la caiguda de la llengua. "En els darrers 8 anys, els governs de la ciutat han tingut una barreja culpable d'inhibició, indiferència i resignació", ha apuntat l'alcaldable. Als socialistes, els ha retret que representin el "sucursalisme lingüístic", i als comuns, la seva "indiferència".
Per Maragall, el govern municipal no ha inclòs la identitat cultural i lingüística com una competència de l'Ajuntament, i per això ha subratllat la necessitat de "capgirar" la situació. Fins i tot, també ha inclòs en aquest declivi com a responsable a Xavier Trias, candidat de Junts, i exalcalde de la ciutat abans dels governs liderats per Colau: "Tot el que ha estat retrocés en els últims 10 anys ha de començar a ser multiplicació positiva de l'ús social del català com a mesura de cohesió social". A més, ha carregat especialment contra el que durant molts d'anys va ser el seu partit, el PSC, que segons Maragall ha abandonat el "catalanisme" en l'àmbit lingüístic. "M'avergonyeix", ha afegit el candidat d'ERC, que també ha ressaltat que Collboni utilitza cada vegada menys proporció del català en les seves intervencions públiques.
Què proposa ERC per capgirar la situació? Una de les mesures que volen impulsar els de Maragall és la creació d'un comissionat per la llengua a l'Ajuntament. Un organisme, depenent directament d'alcaldia, i que treballi per la promoció, defensa i multiplicació del català. També, però, com a mesura per fer efectiva l'actitud de "compromís" de l'Ajuntament com a missatge cap a la societat. Maragall també creu que el català ha de ser l'idioma "prioritari" als plens de l'Ajuntament, però donant "ple respecte" al dret de cadascú a parlar amb la llengua que consideri.
A banda d’aquesta mesura, Maragall n’ha detallat d’altres, com ara posar a disposició la xarxa d’equipaments públics de la ciutat per fer-hi activitats que incloguin el català, l’exigència que la Diputació de Barcelona “abandoni la seva inhibició” i s’incorpori al Consorci per a la Normalització Lingüística i elaborar un nou pla d’entorn de la ciutat amb col·laboració amb les entitats com Òmnium o la Plataforma per la Llengua.
A l’acte també hi ha participat la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, qui ha defensat la feina del Govern en defensa de la llengua, amb més de 100 mesures transversals a tots els departaments per fomentar-ne l’ús, i el compromís de l’executiu d’arribar al 2% del pressupost destinat a cultura. Per la seva banda, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha recordat que l’any 2021 es van aprovar “192 decrets que afavorien el castellà en detriment del català” i que aquesta situació “només es podrà revertir si es treballa des del Govern de la Generalitat i els ajuntaments".