La gastronomia té una sèrie de plats amb denominació pròpia. Un exemple molt clar: la crema catalana es diu així perquè la fem a casa nostra, tot i que també fem servir altres denominacions com crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o simplement crema. Però hi ha dos plats que segueixen la mateixa línia però que realment només són una confusió: l'arròs a la cubana i l'amanida russa.

L'origen de l'arròs a la cubana

L'arròs a la cubana, per qui vagi una mica perdut, és aquella combinació d'arròs, ou ferrat i salsa de tomàquet. El seu sabor exquisit fa les delícies de petits i grans, fet que també se suma a la facilitat de l'elaboració. Ara bé, el seu origen no es troba a Cuba, tal com es pot entendre pel seu nom.

De fet, actualment aquest plat no forma part de la tradició gastronòmica de l'illa caribenya. L'historiador cubà Ismael Sarmiento explica que la influència d'aquest plat d'arròs té a veure amb l'arribada d'espanyols durant el període colonial. En aquella època, els ous ferrats s'acompanyaven d'una salsa de tomàquet, arròs bullit i fins i tot plàtan.

Això és el que actualment es coneix com a arròs a la cubana. Els emigrants espanyols a Cuba van tornar cap a Espanya i van popularitzar la recepta, sobretot a les Illes Canàries. Allà, fins avui dia, és un plat encara molt típic. El debat, en tot cas, continua ben viu: van ser els canaris qui van portar la recepta a Cuba o va ser la influència dels ciutadans de l'illa qui va motivar que el plat fos tradicional a Espanya?

L'origen de l'ensaladilla russa

Més clar és l'origen de l'ensaladilla russa. Recordem que es tracta d'aquest plat que inclou aliments com la patata, la mongeta verda, la pastanaga, els pèsols, la tonyina, les olives, l'ou dur o la maionesa, entre altres. Una elaboració que s'ha convertit en típic als Països Catalans i que, malgrat la seva denominació, té poc a veure amb Rússia.

La també coneguda com a amanida russa es va començar a vendre pel xef Lucien Oliver al voltant del 1860. Es feia al restaurant Hermitage del centre de Moscou, propietat d'aquest cuiner nascut a Rússia però d'ascendència belga i francesa. Però, llavors per què no és russa?

Doncs perquè no va ser el primer a inventar-la i l'elaboració d'Oliver només es considera una variant. La menció a l'ensaladilla russa apareix en un receptari anglès obra de Charles Elmé Francatelli, un cuiner italo-britànic. Abans, un altre gran xef francès, Antonin Carême, ja havia fet referència a l'amanida a la parisenca que portava alguns dels ingredients de l'actual amanida russa. Encara abans, el xef Urbain Dubois també havia escrit en un receptari francès una versió de l'amanida russa. Així doncs, el seu origen és molt multicultural.