Un equip internacional de recerca liderat per l'Acadèmia Xinesa de Ciències Agrícoles ha resolt un dels grans enigmes de la botànica: el de l'origen de la patata. Aquest tubercle, que és la base i forma part de múltiples gastronomies arreu del planeta, prové dels Andes xilens, però fins ara es desconeixia el seu bagatge genètic.

Ara, els investigadors han descobert que la patata es va originar fa uns nou milions d'anys a partir d'un ancestre del tomàquet. L'estudi publicat a la revista Cell detalla que aquest antic esdeveniment evolutiu va desencadenar la formació del tubercle gràcies a la hibridació de l'ancestre del tomàquet i una altra espècie.

L'autor principal, Sanwen Huang, ha celebrat la troballa: "Per fi hem resolt el misteri". En aparença, les plantes de patata modernes són gairebé idèntiques a tres espècies similars a la papa de Xile, anomenades Etuberosum. Tot i això, aquestes plantes no produeixen tubercles. Segons l'anàlisi filogenètica, les plantes de papa estan més estretament relacionades amb els tomàquets.

Per resoldre aquesta contradicció, l'equip de recerca va analitzar 450 genomes de patates cultivades i 56 d'espècies de patates silvestres. Van descobrir que cada espècie de patata contenia una barreja estable i equilibrada de material genètic tant d'Etuberosum com de plantes de tomàquet, cosa que suggereix que les papes es van originar a partir d'una antiga hibridació entre ambdues.

L'equip també va rastrejar l'origen dels gens clau de la planta de la patata per a la formació de tubercles, que són una combinació de material genètic de cada progenitor. Van descobrir que el gen SP6A, que actua com un interruptor mestre que indica a la planta quan començar a produir tubercles, provenia del llinatge del tomàquet. Un altre gen important, anomenat IT1, que ajuda a controlar el creixement de les tiges subterrànies, provenia del llinatge d'Etuberosum.

Aquesta innovació evolutiva va coincidir amb el ràpid ascens de la serralada dels Andes, un període en què sorgien nous entorns ecològics. Amb un tubercle per emmagatzemar nutrients sota terra, les primeres patates van poder adaptar-se ràpidament a l'entorn canviant, sobrevivint a les inclemències del temps a les muntanyes. Els tubercles també permeten que les plantes de patata es reprodueixin sense llavors ni pol·linització, ja que produeixen noves plantes simplement brotant dels rovells del tubercle. Aquesta característica els va permetre expandir-se ràpidament i ocupar diversos nínxols ecològics, des de pastures temperades fins a praderies alpines altes i fredes fins a l'Amèrica Central i del Sud.