Hi ha una àmplia evidència científica que confirma que la dieta és un factor clau per gaudir una bona salut. Ara, un estudi del grup de Recerca en Microbioma del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha analitzat l'impacte de la dieta, l'estil de vida i el lloc de residència en la microbiota, clau per allargar l'esperança de vida, tal com va demostrar la investigació liderada pel doctor Manel Esteller per identificar els motius de la bona salut de Maria Branyas, la catalana més longeva de la història.
El treball publicat a la revista npj Biofilms and Microbiomes, constata que l'alimentació influeix en la diversitat i composició de la microbiota i, per tant, en la salut. L'estudi ha analitzat el microbioma de 500 participants sans i l'ha comparat amb el de 321 persones amb malaltia inflamatòria intestinal. L'equip ha avaluat prèviament aquesta patologia i ha mostrat que hi ha una alteració en la composició i diversitat de la microbiota present a l'intestí.
L'estudi s'ha fet amb 1.001 participants de totes les comunitats autònomes d'Espanya, dividits en quatre regions: mediterrània, nord, interior i illes. Tots els participants van respondre uns qüestionaris amb dades personals, lloc de residència i sobre la dieta en el moment d'inici de l'estudi, sis i dotze mesos després. En total, els investigadors van recol·lectar més de 2.000 perfils de dieta entre tots els participants. A més, van donar mostres de femta per analitzar la microbiota intestinal.
Els resultats de l'anàlisi van demostrar que el fet de tenir una dieta sana s'associa a un millor microbioma. Per exemple, dietes riques en nous, fruites i verdures es relacionaven amb una major diversitat de la microbiota i menys disbiosi -un desequilibri de la microbiota- associada a la malaltia inflamatòria intestinal. A més, van identificar que la dieta no només afecta la diversitat sinó també a la composició de la microbiota. Així, una dieta sana s'associa a bacteris relacionats amb el manteniment de la barrera intestinal i amb bacteris d'efecte antioxidant.
Chaysavanh Manichanh, cap del grup de Recerca en Microbioma del VHIR, apunta que la fibra contribueix al creixement de bacteris intestinals i que com major és la diversitat de la microbiota, millor. També remarca la importància de tenir una microbiota saludable perquè l'intestí està en "contacte permanent" amb el sistema immunitari i s'influeixen entre ells. "Un creix amb l'altre", afegeix.
Diferències per edat i lloc de residència
Per tal d'entendre les diferències segons les característiques personals, l'estudi també estudia la relació segons l'edat o el gènere. Els investigadors van observar que, en general, les persones d'edat més avançada tenen una millor dieta, per exemple més consum de pa integral, nous o fruites. D'altra banda, els homes consumeixen més menjars preparats i begudes alcohòliques i menys pa integral o verdures que les dones. Això es reflectia en tenir una microbiota més o menys alterada.
Segons el lloc de residència, també s'han identificat diferències. Per exemple, les zones de l'interior d'Espanya mostren un patró de dieta més saludable, sobretot amb un major consum de llegums, els quals tenen molts beneficis per a la salut perquè són riques en nutrients i compostos com proteïnes, fibra, vitamines i minerals. Tanmateix, els investigadors alerten que la microbiota no només depèn de la dieta, sinó que és multifactorial. Per exemple, hi influeix la genètica o si la persona està prenent medicaments.
Després d'analitzar les dades, Manichanh apunta que part de la població no segueix les recomanacions de salut pel que fa a l'alimentació. "Hem vist que la majoria no mengen prou llegums o fruits secs i sí productes ensucrats o processats", remarca, tot apuntant a un possible canvi en la dieta espanyola les darreres dècades.
