L'olotina Maria Branyas és la catalana més longeva de la història. Va morir el 2024 a l’edat de 117 anys i cinc mesos i l’equip del doctor Manel Esteller, cap del Grup d'Epigenètica de l'Institut Josep Carreras, catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona i màxima autoritat mundial en epigenètica i en estudi de l'envelliment va liderar una investigació per identificar la clau de la seva bona salut.
La investigació, que ja ha finalitzat però que encara està pendent de revisió, destaca que Branyas tenia la salut intestinal d’un infant. “Malgrat que estem parlant d’una persona centenària, ens trobem que presenta un perfil i una quantitat de bacteris molt diferent del que seria una persona de la seva edat en el tram final de la vida”, va explicar a NacióGarrotxa un dels experts que ha participat en l'estudi, Marc Llirós, doctor en Microbiologia de la UVic-UCC i, anteriorment, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona.
Ara, l'immunòleg Alfredo Corell, ha subratllat en una entrevista a l'Hora 25 de la Cadena SER que l'exemple de Branyas confirma que ingerir probiòtics cada dia és "fonamental" per allargar l'esperança de vida i ha reblat que hauria de ser "obligatori". Concretament, parla de dos bacteris, l'Streptococcus thermophilus i el Lactobacillus bulgaricus, que són grans aliats per a l'organisme i que es troben en la majoria de iogurts i al quefir.
De fet, el personal de la Residència del Tura d’Olot, on va residir Branyas durant els últims anys de la seva vida i on li controlaven molt la dieta, assegura que menjava tres iogurts cada dia. “Tenia una dieta molt controlada. Això pot condicionar la seva microbiota en aquesta etapa final de la seva vida, però la seva motxilla genètica de costums i entorns on ha viscut condiciona, certament, aquesta microbiòtica i la seva resistència per superar malalties i tenir un perfil sa malgrat la seva edat”, va explicar Llirós.
Els iogurts i el quefir amb els bacteris que afavoreixen la longevitat
Corell ha matisat que no tots els iogurts i el quefir de supermercat inclouen els bacteris que recomana per a millorar la microbiota intestinal. Per això, en el cas del quefir, explica que cal comprovar que porti els seus llevats específics integrats. I, pel que fa al iogurt, demana que es comprin aquells que també incorporin el bacteri Lactobacillus acidophilus o altres d'addicionals. Aquests bacteris també es troben en llets batudes.
L'estudi a Maria Branyas
L’estudi sobre la vida de Branyas és únic, ja que es tracta d’un cas excepcional. La majoria d’investigacions se centren en persones centenàries i molt pocs tenen l’oportunitat d’estudiar persones supercentenàries, però aquesta ha comptat amb diferents grups de recerca de diversos àmbits. “Ha estat un treball multidisciplinari amb la implicació de diversos grups de recerca per establir patrons o idees que ajudin a certificar o correlacionar coses que poden ser causals sense correlació estadística i cal més dades per certificar-ho”, explicava Llirós.
Per això, es preveu que en els pròxims mesos es pugui publicar de forma completa l’estudi de la longevitat de Branyas. Sigui com sigui, Llirós aclareix que la microbiota pot ser un factor més dels que determinin la longevitat d’una persona, però no l’únic: “La microbiota és una part de tots aquells factors que poden contribuir a fer que visquem més o menys”.
