Antonio Basagoiti, en un míting electoral a Barakaldo. Fotografia: PP.

El president del PP basc, Antonio Basagoiti, ha anunciat que el PP vol impulsar una reforma legislativa per donar dret a vot a aquells ciutadans d'altres comunitats autònomes que havien nascut o viscut al País Basc i que en van marxar "per l'amenaça d'ETA". Segons els seus càlculs, en els últims 13 anys s'han donat de baixa del padró basc fins a 219.664 persones, i ha apuntat: "Hi ha més gent desterrada d'Euskadi que vots de l'esquerra abertzale".

Basagoiti ho ha explicat avui durant el ple de control al president basc, quan ha preguntat al lehendakari, Patxi López, per quin eren els seus plans perquè els "milers de desterrats" també poguessin decidir el futur d'Euskadi "tornant a la seva terra o bé votant des d'allí on resideixin".

El PP raona que, de la mateixa manera que els bascos que van emigrar per motius econòmics a Argentina o Mèxic poden votar, els residents a Madrid també ho haurien de poder fer.

López ja ha advertit al PP que la seva proposta només podrà progressar si el Congrés espanyol reforma la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), i Basagoiti de seguida ha respost que "intentarà, amb el major consens possible, una reforma perquè aquests bascos puguin decidir el futur de la seva terra com el decideixen els que se'n van anar fa anys per d'altres motius".

Estudi "seriós"

El president basc també ha explicat que el seu govern ja està elaborant un estudi "seriós" sobre les "necessitats reals" dels ciutadans que van abandonar el País Basc per l'existència d'ETA. Tot amb tot, també ha volgut deixar clar al PP que no tots els 219.664 bascos que s'han donat de baixa del cens ho han fet per aquest motiu, i que "la immensa majoria" dels amenaçats per ETA han continuat vivint al País Basc.