La junta directiva nacional del Partit Popular ha convocat per als dies 20 i 21 de juliol el seu congrés extraordinari que elegirà el successor de Mariano Rajoy al capdavant de la formació. Comença d'aquesta manera la cursa per elegir un nou lideratge per obrir una nova etapa del partit. D'aquesta manera, la direcció opta per reduir al màxim els terminis i procedir el més aviat possible per evitar un llarg interinatge.

En el discurs que ha fet Mariano Rajoy a l'inici de la junta directiva, ha defensat que el partit es mogui amb la màxima rapidesa per dotarse d'una nova cúpula. Ha volgut donar ànims als seus: "Som el primer partit d'Espanya, la primera força del Congrés i tenim la majoria absoluta del Senat". Ha demanat que és necessari que el PP "estigui el setembre en perfecte estat de revista".

Rajoy ha llançat un missatge de contingut polític quan ha subratllat que ell no designara successor ni assenyalarà ningú perquè "aquesta decisió correspon als militants". Una afirmació que ha estat saludada per aplaudiments i que es pot interpretar com una referència a l'expresident José María Aznar. Rajoy ha atacat el nou govern socialista, destacant que "per primer cop en la democràcia espanyola, un president del govern no té la confiança dels espanyols a les urnes" i ha repetit que la majoria que l'ha investit és una "amalgama" amb presència d'independentistes.

"Espanya ens pot necessitar en qualsevol moment"

Rajoy ha vindicat la seva gestió com a governant i ha llançat avisos al nou executiu de Sánchez: "Nosaltres hem defensat la unitat d'Espanya, no hem negociat amb els terroristes i no hem fet cap concessió". "Hem mantingut els principis del PP i ETA avui ha desaparegut a canvi de res", ha conclòs. Rajoy ha advertit que "venen temps d'incertesa" i "Espanya ens pot necessitar en qualsevol moment".

Comença ara un període intens dins del partit que culminarà oficialment en el proper congrés extraordinari. El congrés anterior, celebrat el febrer del 2017, va aprovar un sistema d'elecció de president del partit que volia donar resposta als qui reclamaven un procés més participatiu per part de les bases. Alguns dirigents, entre ells Cristina Cifuentes (com ha passat el temps...), van defensar un sistema de primàries.

Un sistema de doble volta

Finalment, Fernando Martínez-Maillo va fer la proposta finalment ratificada, un sistema de doble volta establert en l'article 35 dels estatuts. A partir de la convocatòria del congrés, tot militant amb un any d'antiguitat pot presentar la seva precandidatura a la presidència. Li cal tan sols l'aval de cent militants. Si hi ha més d'un precandidat, tots els afiliats seran convocats a una votació amb doble urna: per elegir els candidats i per elegir els compromissaris que aniran al congrés.

Tots els precandidats que obtinguin un mínim del 10% dels vots seran proclamats candidats i podran concórrer al congrés per sotmetre's al vot dels compromissaris. Si algun candidat obtingués més del 50% dels vots i l'hagués tret en més de la meitat de les circumscripcions en què s'estructura el partit (60) i hagués superat el segon aspirant per més del 15% dels sufragis, seria proclamat automàticament candidat únic davant el congrés. Si ningú obté això, que és molt difícil si no hi ha candidat de consens, s'exigeix als aspirants el suport d'un 20% dels compromissaris congressuals.

Amb aquests requisits, tot indica que si no hi ha un candidat que aconsegueixi pactar un equip de consens, el congrés del PP, per primer cop en molts anys, pot ser mogut. Per arribar a un escenari tan obert, en un partit tan jerarquitzat com el PP, ha hagut de produir-se una tempesta perfecta: un fort desgast electoral de la formació, un allau d'escàndols de corrupció que han col·lapsat un dirigent tan resistent com Mariano Rajoy i una crisi política amb Catalunya sense precedents que ha sacsejat l'Estat.