“Impossible”. Fonts del PP donen per fet que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no podrà esgotar la legislatura, tot i que tenen expectatives d’allargar-la fins el 2019. Malgrat que el missatge oficial de la cúpula del partit continua essent que Rajoy té el “mandat de les urnes” fins el 2020, el setge diari pels escàndols de corrupció –que ja ha esquitxat els ministres Catalá i Zoido i el fiscal general de l’Estat- tensa la relació amb C’s, posa contra les cordes la gestora del PSOE i alimenta les opcions de Pedro Sánchez, que amenaça amb provocar un final d’òpera.

Els principals esculls per culminar el mandat, però, són l’aprovació dels pressupostos del 2018 i el mapa electoral del 2019, any d’eleccions autonòmiques i locals que forçaran els socis i aliats a desmarcar-se de l’executiu. El govern espanyol pot funcionar un any amb els pressupostos prorrogats, però no sobreviure a un final de legislatura sense suports clars, sense uns comptes aprovats al Congrés i amb processos electorals en marxa.
 
Per arribar a aquest punt, Rajoy haurà de superar primer un mes de maig extremadament complicat, amb diverses peticions de compareixença al Congrés –entre les quals la seva- per parlar de la corrupció, la creació d’una comissió d’investigació sobre el finançament irregular del PP i l’obligació de declarar davant l’Audiència Nacional com a testimoni per Gürtel. L’equip del president té marcat en vermell al calendari el 21 de maig, data de les primàries del PSOE, i haurà d’afrontar paral·lelament les negociacions amb C’s, PNB, CC i NC per a l’aprovació dels comptes d’aquest any.
 
Ara per ara, l’estratègia del líder del PP passa un cop més per empènyer el calendari, deixar passar els dies i allunyar qualsevol convocatòria de l’afer de l’expresident de la Comunitat de Madrid. Amb un creixement sostingut de l’economia i l’atur en descens, Rajoy tenia la possibilitat de prémer el botó vermell dels comicis a l’entorn del 3 de maig, que és el dia a partir del qual legalment ho podria fer (un any després de la dissolució de les Corts), però l’afer González i, sobretot, l’ambient d’emergència per l’esclat diari d’escàndols desaconsella aquesta opció.
 
[headline]Preocupació per les escoltes[/headline]
 
La publicació de les converses que l’expresident de la Comunitat de Madrid va mantenir amb diverses personalitats de la política espanyola, entre les quals l’sms amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha generat inquietud al partit, que ha vist com qualsevol comunicació –descontextualitzada o no- pot acabar formant part d’un sumari judicial i ser objecte d’escarni als mitjans de comunicació. De fons la sensació que el govern i el principal partit espanyol no pot controlar els diversos estaments policials i judicials que actuen a l’Estat. La prova, la incapacitat del fiscal general de l’Estat i del fiscal anticorrupció d’aturar l’operació de registre contra l’expresident de la Comunitat de Madrid.

[headline]La moció de censura, un win-win de PP i Podem[/headline]
 
La moció de censura que el líder de Podem va anunciar dijous per sorpresa no només burxa en les contradiccions del PSOE -que ja ha dit que no li donarà suport- sinó que centra de nou l’atenció en la dicotomia PP-Podem i esborra, per tant, el paper dels altres dos grans partits espanyols. Així ho veu part del PP, que assegura que si arriba fins al final, el foc d’encenalls del líder de Podem culminarà amb un debat de dos dies on –tal com marca el reglament- Iglesias i Rajoy disposaran de temps il·limitat per parlar, mentre que la resta de grups veuran acotats els seus temps. Els populars creuen que el debat podria servir, de nou, per demostrar la seva màxima: “Rajoy, o el caos”.