L'abstenció del PPC ajuda a CIU a aprova els pressupostos 2012 Foto: ACNEls vots favorables de CiU i l'abstenció del PP han donat llum verda als pressupostos del 2012, consolidant l'acord de dimarts entre les dues formacions polítiques. Els populars han justificat l'abstenció "per no paralitzar Catalunya" i CiU els ha agraït la seva responsabilitat. La resta de grups de l'oposició han votat en contra, amb l'excepció de Joan Laporta, que ha donat un sí crític al Govern. PSC, ICV-EUiA, ERC i el Grup Mixt han lamentat que CiU hagi optat per l'opció "fàcil" del PP i han criticat la "injustícia" i la "manca d'equitat" en els pressupostos, ja que es demana el mateix esforç a tothom i no a als que més tenen.
El volum total dels comptes, incloent-hi la totalitat del sector públic, arriba als 37.024 milions d'euros, i s'inclou una reducció de la despesa no financera del 0,7% respecte el 2011. Des de la seva aprovació al Consell Executiu, el Govern ha reivindicat aquests pressupostos com "la única manera d'assegurar el manteniment de l'Estat del Benestar", i ha destacat que el 70% es destina les polítiques socials. En aquest sentit, els departaments que menys redueixen el seu pressupost son els de Benestar i Família, Justícia, Ensenyament, Salut i Interior.
Els diferents grups parlamentaris havien mantingut vives totes les esmenes rebutjades en comissió fins a la votació al Ple. L'únic que les havia retirat havia estat el PP després d'arribar al pacte amb CiU. Sense sorpresa, totes les esmenes han estat rebutjades i el text que va sortir de la comissió ha estat aprovat amb el suport de la federació nacionalista i de Joan Laporta i l'abstenció dels populars.
"Són uns pressupostos per vèncer la crisi, doblegar-la i així acabar amb la seva pitjor cara, la xacra de l'atur". Aquest és el resum que ha fet el diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó dels comptes de la Generalitat per aquest exercici. Fernández Teixidó ha afegit que aquesta llei prova "l'inqüestionable" coratge i voluntat del Govern i del grup que li dóna suport per aconseguir aquest objectiu. Aquesta voluntat es tradueix en mesures concretes, com ara la continuació dels programes de l'Institut Català de Finances (ICF), el canvi en el model de formació o el foment de l'activitat productiva.
Fernández Teixidó ha respost les crítiques que ha fet l'oposició durant les darreres setmanes, especialment als socialistes. Al PSC, li ha replicat que les esmenes que han presentat, tot i no discutir que tinguin una "bona intenció", costarien 6.000 milions d'euros. A més, ha assegurat que és difícil negociar un pressupost amb un partit que havia reprovat fa unes setmanes el seu principal responsable, el conseller d'Economia. El diputat de la federació nacionalista ha admès que el PPC hagi pogut forçar algun dels aspectes del pressupost, però aquest s'ha fet sobre la base del programa de CiU.
De la seva banda, el diputat del PPC José Antonio Coto ha constatat que el seu partit ha permès que Catalunya no quedi "paralitzada", cosa que hauria passat si els pressupostos no tiressin endavant al Parlament. Segons ha dit, això tindria conseqüències no desitjables i, a més, la ciutadania reclama que els partits busquin solucions a la situació de crisi i no pas que s'entestin en debats "estèrils".
Coto ha assegurat que l'"abstenció condicionada" del PPC als pressupostos ha permès una millora en aquesta llei i també que el Govern no pugui mirar a una altra banda que no sigui a la recuperació de l'economia i a la creació d'ocupació. En aquest sentit, ha posat com a exemple els compromisos adquirits per l'executiu català amb el PPC per capitalitzar l'ICF, fer front al seu deute amb els ajuntaments o reformar el SOC.
PSC, ICV-EUiA i ERC, en contra
El suport del PP als pressupostos ha contrastat amb l'oposició de la resta de grups de la cambra -amb l'excepció del diputat Joan Laporta. PSC, ICV-EUiA, ERC i el grup Mixt han criticat l'acord al qual han arribat CiU i PP. L'oposició ha afirmat que existien diferents alternatives i que el Govern s'ha decidit per l'opció "fàcil" del PP.
La portaveu econòmica del PSC, Rocío Martínez-Sampere, ha instat l'executiu a acabar amb la "comèdia" i reconèixer que el PP és el soci estable del Govern. Sampere ha recordat que la geometria variable de la qual fa gala el Govern sempre s'acaba resolent de la mateixa manera (amb el pacte amb els populars), i ha demanat a la federació nacionalista que reconegui el "pacte ideològic" que han signat amb el PP. "La CiU més nacionalista de la història ha pactat amb el PP més centralista de la història", ha ironitzat.
"El problema no és amb qui pacten ni com pacten, sinó què pacten", ha reconegut la diputada socialista, que ha qualificat el pacte CiU-PP com una consolidació del "tripartit de dretes". Segons Martínez-Sampere el problema és que el pacte per tirar endavant els pressupostos "ni és just, ni és equitatiu ni és eficient". Les 728 esmenes que va presentar el PSC al projecte de llei de pressupostos anaven destinades a "concretar els esforços necessaris per sortir de la crisi" de la manera equitativa que reclamen els socialistes. "Reformes serioses i no pas el desmantellament de la funció pública del nostre país" que, segons Martínez-Sampere, es consolida en la llei de pressupostos.
El diputat d'ICV-EUiA Joan Boada s'ha expressat en una línia encara més dura en contra dels pressupostos. Segons ell, l'obsessió per les retallades que ha estat fent CiU en l'últim any i mig només ha aconseguit retallar el dèficit en 5 dècimes i, per contra, ha comportat "dolor" entre els ciutadans del país. "S'han convertit en sangoneres que van xuclant la sang de l'estat del benestar fins a deixar-lo massa prim", ha lamentat.
Boada ha assegurat que aquests pressupostos estan condemnats al fracàs, ja que es basen en premisses "falses" de creixement econòmic o de reducció de l'atur. A més, ha recordat que el pacte amb el PP suposa una reducció afegida als ingressos previstos per la Generalitat. "Què passa amb la taxa turística, amb l'impost sobre la malaltia, la rebaixa de les previsions de l'ACA o els immobles que no s'han venut?", ha preguntat Boada. Aquest descens en la previsió d'ingressos provocarà, segons el diputat ecosocialista, noves retallades, que ha demanat que el Govern faci públiques de manera immediata.
ICV-EUiA havia presentat 830 esmenes a la llei de pressupostos, amb les quals volia aconseguir una sortida de la crisi en la qual "s'exigís més als que més tenen". Per als ecosocialistes, la creació d'ocupació hauria de venir a través d'un canvi en el model productiu que fomentés la feina en educació, en la cura de la gent gran, l'atenció primària, les energies renovables o l'agricultura ecològica. La lluita contra el frau fiscal és una altra de les principals reivindicacions d'ICV-EUiA.
De la seva banda, ERC s'ha oposat als comptes perquè suposen "allargar l'agonia de Catalunya". El diputat Sergi de los Ríos ha criticat el pacte amb el PP, ja que representa "l'opció de la injustícia social i del compromís amb Espanya contra els interessos de Catalunya". Els republicans només entenen l'acord de CiU amb els populars com una opció "barata" a curt termini, però que s'acabarà convertint en "molt cara" pel país si s'analitza el mig i el llarg termini.
De los Ríos ha reivindicat, un cop més, el pacte fiscal en la línia del concert econòmic com a la solució estable per al finançament de Catalunya. "Per culpa del dèficit fiscal, cada any marxen 16.000 milions cap a Madrid i no tornen", ha lamentat. Per això, ERC demana al Govern que no doni un marge de confiança al PP d'un any i que engegui, com abans millor, la reclamació de "la independència fiscal de Catalunya". El primer pas, segons De los Ríos, és fer pedagogia als ciutadans perquè entenguin que, com a conseqüència d'aquest dèficit fiscal, "s'han de tancar CAP's i escoles". La millora manera de fer pedagogia és "una consulta prèvia", ha insistit De los Ríos.
Mentre no arriba el pacte fiscal, els republicans són partidaris d'incrementar els ingressos (impostos) de la Generalitat perquè "pagui més qui més té". Entre les esmenes que havien presentat destaquen la de l'impost a la banca, la recuperació de l'impost de successions "per a les grans fortunes" o un impost sobre el patrimoni més ambiciós.
El Grup Mixt, dividit
El diputat de C's Albert Rivera ha lamentat que no s'hagi acceptat cap de les esmenes que el seu subgrup ha presentat. Rivera ha declarat que, amb aquesta llei de pressupostos, el Govern pretén eixugar el deute a base de trepitjar els drets de la ciutadania. El president de C's ha criticat també que, en aquests comptes, "tot canviï excepte la partitocràcia i la construcció nacional". S'ha mostrat convençut que els pressupostos que pretén tirar endavant el Govern generen més crisi, més impostos pels ciutadans i que no inclouen propostes per a la recuperació.
Per la seva banda, el diputat de SI Uriel Bertran ha constatat que CiU vota als municipis que Catalunya és una nació i, en canvi, al Parlament porta uns pressupostos que la deixen al nivell d'una regió escanyada per l'Estat. I, a més, ha afegit, els pacten amb una formació que "ho perpetua". Bertran ha declarat que, del 'Govern dels millors' s'ha passat al "govern de Millo i Alícia", en referència als dirigents del PPC. SI també ha criticat les retallades i la pujada d'impostos, que, segons ha dit, són les que porten Catalunya a acabar com Grècia. Davant això, ha dit, Catalunya necessita un executiu que s'aixequi contra l'Estat i que li reclami que retorni tots els impostos que paguen els catalans.
Per últim, el diputat no adscrit Joan Laporta ha explicat que el seu vot a favor dels pressupostos té l'objectiu de demostrar que els partits catalans que no depenen de Madrid podrien haver pactat la llei, així com un reconeixement a la confiança en el conseller Andreu Mas-Colell. Tot i això, ha deixat clar que el fet que el Govern no hagi incorporat l'estat propi en la seva agenda.
La llei d'acompanyament, pendent del Consell de Garanties Estatutàries
Tot i que bona part dels nous ingressos que preveu el pressupost del 2012 tenen la seva justificació en la llei de mesures fiscals i financeres que acompanya el projecte, el Parlament no podrà aprovar els dos textos durant el Ple que ha començat aquest dimecres. La llei d'acompanyament està pendent del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que han sol·licitat els grups d'ICV-EUiA, Solidaritat i Ciutadans.
És la primera vegada en la història democràtica del país que els pressupostos i la llei d'acompanyament no s'aprovaran al mateix Ple. El Consell de Garanties té un mes per emetre el dictamen, durant el qual les taxes que preveu la llei de mesures fiscals i financeres no podran ser aplicades.
