El president Azcón diu que «a l'Aragó no es parla català» i vol eliminar-ne el reconeixement

El cap del govern de coalició aragonès de PP i Vox assegura des de Brussel·les que a la seva comunitat només existeixen "modalitats lingüístiques pròpies"

Publicat el 01 de febrer de 2024 a les 07:44
El programa de 80 punts elaborat per guiar la legislatura de PP i Vox a l'Aragó ja recollia que una de les grans prioritats és la lluita contra el català, en la línia dels executius del País Valencià i les Balears. Ara, la darrera mostra d'aquesta voluntat ha arribat des de Brussel·les, on el president popular Jorge Azcón ha reblat que a la seva comunitat "no es parla" la llengua i ha defensat l'eliminació del seu reconeixement.

El líder territorial del PP ha reiterat la intenció del govern de l'Aragó de retirar a l'aragonès i el català el reconeixement oficial com a llengües pròpies, ja que, a parer seu, a la zona oriental que fa frontera amb Catalunya es parlen "modalitats lingüístiques pròpies". Així, al municipi de Fraga, a Osca, es parla "fragantí", que sí que defensarà, però no unes llengües que considera "d'una comunitat autònoma veïna" i que entén que els volen "imposar".  Tot plegat, en una atenció als mitjans posterior a la reunió amb el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas.

El programa de 80 punts de la dreta i l'extrema dreta aragonesa ja incorporava l'eliminació de les ajudes a "ONG en matèria de política lingüística" per destinar aquest pressupost a empreses turístiques i culturals, alhora que recull que es revisarà la llei marc que regula les llengües amb l'objectiu de minoritzar el català per prevenir "interpretacions interessades que perverteixin el veritable esperit de les llengües aragoneses". A més, els populars ja van atacar el català de la Franja promovent una norma secessionista que el folkloritzava i denominava LAPAO.

[noticiadiari]2/268191[/noticiadiari]
D'altra banda, Azcón coincideix amb el president del Govern, Pere Aragonès, al ple del Comitè Europeu de les Regions, tot i que, en el seu cas, hi és per denunciar els pactes del PSOE amb Junts i la llei d'amnistia, ha dit. Un parer que, segons ha explicat als mitjans, ha compartit amb el vicepresident Schinas.