Robert Fabregat, president de la federació d'ERC a Barcelona ha volgut respondre a les declaracions que Jaume Asens ha fet a través d'un fil de Twitter. El flamant nou diputat al Congrés ha carregat contra l'afirmació d'Ernest Maragall que es va celebrar l'1-O "malgrat la no implicació del govern d'Ada Colau.
1/ Exacte @Jaumeasens, no tot s'hi val. L'1O va ser de la gent, de tothom qui va defensar les escoles, també dels centenars dels vostres votants que van ser-hi. Però l'1O no va ser d'@AdaColau i em dol veure com dius el contrari. Saps bé que l'1O va ser possible malgrat @AdaColau https://t.co/ou8bSCeisD
— Robert Fabregat 🎗 (@robertfabregat) 19 de maig de 2019
Fabregat ha sentenciat que "no tornin a dir que Ada Colau va fer el mateix que la resta perquè no és cert". El president d'ERC a la capital catalana també ha volgut remarcar que l'alcaldessa de Barcelona "no va voler assumir els riscos".5/ Així que per respecte als alcaldes i alcaldesses imputades. Per respecte a les persones exiliades. Per respecte a tots els presos i preses polítiques, no torneu a dir que @AdaColau va fer el mateix que la resta perquè no és cert! Ho saps i em dol profundament sentir-t'ho dir
— Robert Fabregat 🎗 (@robertfabregat) 19 de maig de 2019
Asens ha carregat primer contra Maragall
La qüestió, però, s'han convertit en un element de campanya després que el candidat d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, afirmés que l'1 d'octubre es va fer a Barcelona "malgrat la no implicació" del govern d'Ada Colau. Jaume Asens, el dirigent de l'Ajuntament de Barcelona que més proper s'ha manifestat a les tesis independentistes, ha criticat aquest diumenge les paraules de Maragall. "Vam fer el mateix que els municipis governats per ERC", ha dit en un fil de comentaris a Twitter.
Els comuns han repetit en campanya que el govern municipal ha estat "ferm" en la defensa del dret a decidir i en la denúncia de la repressió. La mateixa Colau, en l'entrevista a NacióDigital d'aquest diumenge, afirmava que l'Ajuntament de Barcelona "ha estat la institució catalana que més ha actuat perquè no hi hagi impunitat amb les càrregues policials de l'1 d'octubre". Però Asens s'ha pronunciat de forma més contundent i ha relatat, en la seva resposta a Maragall a les xarxes socials, que el govern Colau es va comprometre tant o més que altres consistoris independentistes per fer possible la votació.
🔴 No tot s'hi val en campanya. Em dol veure com @ErnestMaragall intenta apropiar-se de l'1-O en clau electoral. Li contestaré amb allò que vaig dir dilluns al Suprem sobre l'1-O. Obro fil. 👇https://t.co/fn86HY1fws
— Jaume Asens (@Jaumeasens) 19 de mayo de 2019
Les converses soterrades amb el Govern
I quina va ser la implicació de l'Ajuntament de Barcelona? Segons el relat del cap de files dels comuns al Congrés, de la mateixa manera que molts ajuntaments adscrits a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) van signar un manifest de suport a l'1-O en defensa de la independència, el govern Colau va tancar "un acord amb la Generalitat perquè es pogués celebrar [el referèndum] a Barcelona". El tinent d'alcalde de Barcelona no ha detallat el contingut d'aquest acord, però els contactes incloïen una anàlisi de la jornada de referèndum, i de les implicacions que comportaven per al consistori i els treballadors públics.
L'Ajuntament de Barcelona va reclamar en aquelles dates informació de les garanties de la votació, per definir la manera a partir de la qual procedir el dia del referèndum. "Vam dir que l'1-O garantiríem que es votés amb normalitat a Barcelona i així va ser, fins a les càrregues policials", ha expressat Asens sobre el pacte amb la Generalitat. "A Barcelona va haver-hi centres electorals del Govern, que és qui l'organitzava, però també municipals, a diferència del 9-N", ha afegit el tinent d'alcalde de la capital catalana en aquest mandat. "L'1-O vam fer exactament el mateix que a la resta de municipis governats per ERC. L'única diferència és que vam fer un acord amb la Generalitat en comptes de signar el manifest independentista de l'AMI, sense efectes jurídics", ha reblat. Amb l'exposició d'Asens, els comuns volen subratllar la seva implicació en la votació, a diferència d'ajuntaments governats pel PSC, ciutats en les quals només es van obrir locals de la Generalitat. A Barcelona van estar operatius espais municipals.
[blockquote]"A Barcelona va haver-hi centres electorals del Govern, que és qui l'organitzava, però també municipals, a diferència del 9-N", afirma Asens[/blockquote]
Els comuns solen recordar -per equiparar el paper de Barcelona al d'altres ciutats del país- que la Fiscalia va obrir diligències contra els ajuntaments de l'AMI, però que en quasi tots els casos es van arxivar. Això es va produir perquè el ministeri fiscal va considerar que el contingut del decret d'adhesió al manifest de l'1-O tenia una naturalesa política i, per tant, es va descartar l'existència de prevaricació. Els ajuntaments investigats escrutats per la Fiscalia no van validar per ple cap cessió de locals.
El dirigent dels comuns també ha expressat a les xarxes socials que "els sindicats policials van querellar-se" contra l'Ajuntament de Barcelona "per l'acord amb el Govern". "Avui encara no sabem si hi ha una causa oberta o arxivada, com en la resta d'ajuntaments", ha apuntat Asens, que demana a Maragall "no apropiar-se de l'1-O en clau electoral".
"Que l'1 d'octubre serveixi per construir unitat, i no per dividir"
Asens, que aquesta setmana ha declarat al judici del Tribunal Suprem com a testimoni, ha puntualitzat que va recordar a Manuel Marchena que l'"1-O va ser una conquesta de la gent organitzada que interpel·lava tots els demòcrates, no només els independentistes" i ha defensat l'aportació dels comuns. "La principal diferència amb la resta d'ajuntaments comença just després de l'1-O. Nosaltres ens vam comprometre amb les víctimes a denunciar la violència policial i fer justícia", ha escrit el futur diputat al Congrés.
En el fil de tuits, el dirigent de Barcelona en Comú ha enumerat les accions de l'Ajuntament de Barcelona per combatre la repressió: la creació d'un "servei d'atenció psicològica i jurídica per atendre els més de 300 ferits de Barcelona"; l'exercici de l'"acusació com a Ajuntament" després de comprovar "la passivitat de la Fiscalia" -amb 41 agents policials investigats-; i l'actuació de la Guàrdia Urbana, que "no va participar en el dispositiu repressiu". "La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat ho han tingut clar. Estan intentant expulsar l'Ajuntament de Barcelona de la causa perquè saben que anirem fins al final. Marchena em va interrompre quan em vaig queixar d'això", ha argumentat Asens a Twitter sobre l'episodi de la seva declaració al Suprem.
El cap de files dels comuns ha recordat a Maragall que el referèndum és "de tots" els que el van "fer possible". "Que l'1 d'octubre serveixi per construir unitat, i no per dividir", ha insistit. La picabaralla pel paper dels comuns en el referèndum s'ha convertit en un dels debats del cap de setmana.
