MISSATGE DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT AMB MOTIU DE L’ONZE DE SETEMBRE DE 2008
Bona nit a tothom.
Un any més som a les portes de l’Onze de Setembre. La nostra Diada Nacional, que
celebrem en record i homenatge de tots aquells qui han lluitat per les llibertats
democràtiques de Catalunya.
L’Onze de Setembre és, des de fa anys, una expressió lliure, respectada i
respectuosa cap als nostres sentiments, personals i col·lectius. I hem de procurar,
tots plegats, que sigui una festa cívica, del primer fins el darrer moment.
Tot allò que anhelem s’ha de poder expressar amb llibertat i amb respecte.
Vull enviar una salutació especial a tots aquells conciutadans nostres que, per raons
personals o professionals, es trobaran fora de casa en aquesta Diada. Allà on
siguin, allà hi haurà Catalunya.
Aquest any arribem a l’Onze de Setembre en uns moments delicats, que hem de
saber afrontar amb realisme. Seriosament. Anant de cara als problemes.
Serenament.
Començant per fer un diagnòstic realista de la situació de crisi que viu la nostra
economia. Sense caure en dramatismes innecessaris. Però dient les coses pel seu
nom.
La situació econòmica no és favorable. Vindran uns mesos difícils. Difícils per a
tothom. Per a les famílies. I per a les empreses. Hi haurà gent que perdrà la feina, i
gent que li costarà molt més trobar-ne. Empresaris que veuran reduir les seves
expectatives, o que hauran de plegar.
No serà gens fàcil. Ja us ho avanço. Caldrà esforç. Caldrà treballar de valent.
Caldran sacrificis. De tothom. Per anar endavant.
Estic segur que superarem la crisi. Ara és l’hora de demostrar, una vegada més, les
nostres qualitats com a poble. És l’hora de demostrar que sabem combinar voluntat,
força i sacrifici, amb rigor, exigència i audàcia.
És l’hora també de la solidaritat entre les famílies. A cada casa, a cada família,
potser hi hauran situacions difícils. I hem de reforçar les xarxes de suport més
personals. Ajudant-nos els uns als altres, ajudarem també al conjunt del país.
És així com ens en sortirem. És així com Catalunya se n’ha sortit, altres vegades.
És així com Catalunya ha anat sempre endavant. Ara també. Catalunya continuarà
sent una terra d’oportunitats, de treball i de progrés.
El Govern ha actuat, des del primer moment, amb determinació per afrontar aquesta
situació difícil. Prenent mesures per reactivar l’economia; aplicant un pla d’austeritat
a la pròpia Generalitat; treballant amb els ajuntaments; amb els sindicats i les
organitzacions empresarials, i amb les famílies, per no deixar ningú enrere.
Perquè les empreses no hagin de tancar. Perquè se n’obrin de noves. Perquè els
treballadors i treballadores no perdin els seus llocs de treball o en trobin, aviat, un de
nou. En definitiva, per mantenir la nostra solidaritat interna i enfortir la cohesió social.
Per evitar qualsevol risc de fractura de la nostra societat. Perquè som, i perquè
volem que Catalunya segueixi sent un sol poble.
Per altra banda, s’estan desenvolupant negociacions amb el Govern central per
acordar un nou sistema de finançament, tal com preveu l’Estatut. Per a alguns,
aquest no era el moment més oportú. Per a nosaltres, és absolutament necessari, és
just i inajornable. I és de Llei, també.
Ens calen més recursos per a garantir el progrés de tothom, el benestar de les
nostres famílies i la competitivitat de les nostres empreses. Un progrés i un benestar
als quals tenim dret més de set milions i mig d’homes i dones que avui vivim a
Catalunya.
Sé que la gent confia plenament en els nostres serveis públics de salut, d’educació o
socials. Uns serveis que han millorat molt en pocs anys. I que tenim l’obligació de
seguir modernitzant i millorant.
Mai no s’havia invertit tant en el nostre país com en aquests darrers anys. Però per
garantir i millorar uns serveis educatius, sanitaris, judicials i socials de qualitat; per
garantir i ampliar els centres culturals i esportius; per garantir i reforçar la seguretat
als nostres carrers i carreteres; perquè funcionin, encara millor, els transports
públics. perquè el país vagi endavant com els catalans i les catalanes mereixen; Per
tot això, necessitem més recursos. Per tot això,demanem un finançament més just.
Com a President confio plenament en la força dels nostres arguments i en les
nostres possibilitats d’èxit. Si fem les coses com s’han de fer. Especialment si som
capaços de mantenir la unitat política i social en la defensa dels nostres objectius.
Però també si mirem els reptes amb ambició, amb esperit de superació i amb la
convicció que el progrés de Catalunya depèn, sobretot, de nosaltres mateixos. Del
que siguem capaços de fer.
No podem esperar que tot ens ho resolguin. També cal que ens proposem ser
millors. Que el nostre sistema de producció sigui més competent i més competitiu.
Que millorem la formació dels nois i noies del nostre país: que ens ho prenguem com
un objectiu i com una obligació. No anirem endavant, com a país, si les actuals i
futures generacions no estan més ben preparades.
Sé que la meva responsabilitat és treballar incansablement per aconseguir aquest
acord. Mantenint el diàleg fins el final. I fer-ho des de la lleialtat. Sabent que caldrà
ser flexibles; però que només acceptarem un acord que sigui el millor possible per a
Catalunya.
Crec que interpreto, d’aquesta manera, el que reclama la societat catalana. A tots
vostès els demano confiança. Perquè si confiem en nosaltres mateixos, i en les
nostres possibilitats, tirarem endavant.
I a les forces polítiques i socials els demano unitat. Serà molt important, per arribar
als nostres objectius, mantenir aquesta unitat. La unitat del govern; de les forces
polítiques; de les organitzacions socials, econòmiques i sindicals. Si tothom es
compromet i manté el seu compromís; si tothom fa un esforç; si tothom actua amb
prudència i amb sentit de la responsabilitat ens en sortirem.
Estic segur que amb el compromís responsable de tots, el nostre país anirà
endavant.
Visca Catalunya!
