Des del principi de la transició, el PSOE va intentar vendre la seva renúncia a la república com un parèntesi conjuntural derivat de la necessitat de pacte amb les estructures franquistes. Eren els anys en els quals Felipe González i Alfonso Guerra es convertien alegrement al joancarlisme, evitant així haver de donar explicacions sobre la primera d'un grapat de giragonses ideològiques que van demostrar que l'ideari del socialisme espanyol estava fet de plastilina.
Però ni aquests il·lustres barruts no van tenir el que s'ha de tenir per afirmar que el PSOE s'havia convertit en un partit monàrquic. Més aviat el socialisme espanyol tendia a insinuar -sempre en privat- que la república arribaria de forma natural al final del regnat de Joan Carles I. Pel que fa al PSC, mai no s'hi havia identificat cap corrent monarquitzant. I menys ara.
Fins que Pere Navarro ha anunciat la seva fe en la biologia per resoldre els problemes de l'estat espanyol. Segons el líder dels socialistes catalans, Felip i Letícia -i suposo que les nenes- serien els personatges adequats "per arbitrar els profunds canvis que requereix el nostre país"... I en acabar de pronunciar aquesta frase, era el PSC qui havia abdicat.
