Una imatge de la ponència de la Llei de Consultes, celebrada aquest matí. Foto: Parlament
Matí agredolç a la sala dos del Parlament de Catalunya. L'escenari de la ponència que ha d'articular la transcendental llei de Consultes ha viscut un matí divergent. Per una banda, hi ha hagut consens per aprovar el Títol III del text, que regula maneres de participació i per l'altra, l'avís que la setmana vinent arriba la mare dels ous: la regulació de les consultes populars no referendàries mitjançant votació.
Així, els socialistes avisen, en consonància amb els populars, que la llei que s'aprovi servirà per a celebrar consultes però no “per a la consulta del 9N”. “L'Estatut ho deixa prou clar en el seu article 122, que regula les consultes, que només es pot preguntar sobre allò que es té competència”, aclaria el portaveu del PSC, Ferran Pedret, just acabada la ponència d'avui.
D'aquesta manera els socialistes acusen republicans i convergents d'amagar l'ou, és a dir, el veritable objectiu de la llei: una cobertura legal per tal que l'Estat prohibeixi la consulta i “carregar-se de raons”. “Amb la llei tal i com la plantegen no es mira de buscar una estratègia per apropar les urnes als ciutadans sinó per carregar-se de raons i així no es pot celebrar una consulta d'aquesta transcendència”, apuntava sense resignació Pedret.
Per això, els socialistes entenen que CiU i ERC amaguen l'ou amb aquest text que saben que l'Estat impugnarà i només servirà per fer el “murri”. Pel PSC, el text sembla que només busqui que el president de la Generalitat, Artur Mas, signi un decret de convocatòria, no que se celebri el 9N. “Només és qüestió de temps i ritmes”, afegia Pedret que insisteix que les consultes regulades per aquesta llei no poden servir pel 9N.
Mecanismes de participació
Ara bé, lluny d'aquesta evident, clara i contundent divergència val a dir que aquest matí tots els partits integrants de la ponència – C's la va abandonar- han aprovat la regulació dels instruments de participació ciutadana. El text acordat com a Títol III contempla la regulació dels “fòrums” -de caràcter permanent i de temàtica general-, les enquestes -com la consulta de la Diagonal de Barcelona- i les “audiències” -òrgans consultius de caràcter més específic-. A més, el Títol III contempla una quarta figura que deixen en poder de l'autonomia local, és a dir, que el Parlament recull i empara, però no regula.
