El PSC no recull els fruits del 23-J

De tenir dos ministeris i la presidència del Congrés a disposar d'un sol representant escollit directament per Sánchez: els motius que expliquen el pes de la formació de Salvador Illa en el nou govern espanyol

Pedro Sánchez i Salvador Illa, en una imatge d'arxiu.
Pedro Sánchez i Salvador Illa, en una imatge d'arxiu. | Frederic Esteve
20 de novembre del 2023

Guanyadors a les eleccions catalanes del 2021, primers a Catalunya en les municipals del 28-M, vencedors autonòmics en les espanyoles del 23-J i líders absoluts de gairebé totes les enquestes que dibuixen com podria ser el resultat dels futurs comcis al Parlament, previstos per al 2025. El PSC viu una etapa dolça de la seva història amb Salvador Illa al capdavant. Els bons resultats, però, i en especial el dels 23-J -imprescindibles perquè Sánchez hagi disposat amb 19 escons que li han permès ser reelegit a la presidència- no han tingut una resposta proporcionada al nou executiu espanyol, on la pèrdua de pes del socialisme català és notòria.

En la passada legislatura, Sánchez va premiar el socialisme català amb dues carteres. La primera, Política Territorial per a Miquel Iceta, que s'havia quedat sense la presidència del Senat boicotejada per l'independentisme. Després, amb les remodelacions per donar un nou impuls a l'executiu, Sánchez el va canviar a Cultura i Esports.La segona cartera era per Raquel Sánchez, al capdavant de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. De fet, va deixar l'Ajuntament de Gavà, d'on era alcaldessa des del 2014, per posar-se al capdavant del ministeri. Aquests no eren els únics llocs de poder del PSC en l'arquitectura espanyola. Un altre premi va ser situar Meritxell Batet al capdavant del Congrés, ara substituïda per la balear Francina Armengol. Aquests tres càrrecs d'alta rellevància s'han vist reduïts, finalment, a un sol ministeri, el d'Indústria, per Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona i sense càrrecs orgànics dins del PSC.

Aquesta pèrdua de pes s'alinea amb el protagonisme -escàs- que ha tingut la formació d'Illa durant totes les negociacions per a la investidura. Sánchez ja va optar per no situar el primer secretari del PSC a l'equip motor encarregat de les negociacions amb els partits independentistes, i més enllà d'una fotografia entre els dos líders per escenificar que totes les qüestions de Catalunya les aborden conjuntament, el cert és que ni ERC ni Junts han tingut el primer secretari del PSC com a interlocutor. 

Com ha caigut aquesta pèrdua de pes a les files socialistes? "El PSC no perd pes. Tampoc no ens preocupa estar exhibint constantment el pes que tenim", deia aquest migdia, després d'anunciar-se el nou executiu, la portaveu Èlia Tortolero en roda de premsa des de la seu del carrer Pallars. Ha assegurat que no els importa les persones que siguin a l'executiu perquè és un projecte "col·lectiu", i ha subratllat la seva satisfacció per la tria d'Hereu. "Només podem expressar satisfacció", ha insistit.

Però com es va escollir l'exalcalde per situar-lo al capdavant d'Indústria? No ha estat el PSC qui l'ha proposat, sinó que va ser el mateix president del govern espanyol qui va anar a buscar directament Hereu, que des que va deixar la primera línia política ha fet de consultor i de president d'Hispasat, uns càrrecs que han fet que estigui ben vist per part del poder econòmic barceloní.

Per tant, Hereu no és una aposta presentada pel partit, que insisteix que qui configura el nou govern és el seu president i no el PSC. Ara, quedarà veure quin pes aconsegueixen tenir els socialistes catalans en el sottogoverno, si bé des del partit asseguren que encara no tenen constància de com quedarà configurat. Que el PSC ha perdut pes és evident, però no un maldecap per un partit que té totes les energies posades en les pròximes eleccions de la Generalitat, previstes per al 2025.

De fet, altres veus internes asseguren que la maniobra en què perden pes a Madrid, és també per no "desgastar" des de la Moncloa les cares visibles dels socialistes de cara als pròxims comicis. Al cap i a la fi, durant aquesta última legislatura el socialisme català no ha recollit fruits precisament per la gestió a l'executiu espanyol. La carpeta de Cultura, en mans d'Iceta, no ha estat protagonista del mandat, mentre que les carpetes de la ministra Sánchez han acabat irresoltes: el traspàs de Rodalies no s'ha segellat fins al pacte PSOE-ERC, i la carpeta de l'ampliació de l'aeroport del Prat s'ha mantingut congelada. El PSC enceta una etapa amb poc pes a Madrid, almenys de moment. Vol arribar amb bona salut als comicis catalans.