21
de gener
de
2021, 20:11
Actualitzat:
22
de gener,
13:13h
El baròmetre preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) assenyala que el PSC seria la força més votada, però que es disputaria la victòria en escons amb ERC. És l'escenari més plausible? L'enquesta ha estat feta pública aquest dijous, però el seu treball de camp, amb una mostra de més de 4.100 entrevistes -les dels mitjans de comunicació solen fer-ne entre 800 i 1.500- es va fer entre el 2 i el 15 de gener, és a dir, just després que Salvador Illa fos designat formalment candidat del PSC.
Es tracta, per tant, d'un sondeig marcat clarament per un cop d'efecte que podria haver-ne inflat les expectatives. Però aquesta no és l'única incertesa que assenyala, ja que no resol -cap baròmetre pot fer-ho amb certesa- dues incògnites que dificulten qualsevol previsió. Per una banda, cap a on es decantarà l'enorme bossa d'electors dubtosos i, per l'altra, quants d'aquests realment aniran a votar finalment enmig de la pandèmia i després de la polèmica per la data del 14-F. Sí que ofereix, en tot cas, dades per abordar aquestes i altres qüestions.
1- Quasi un 40% d'indecisos: Es recorden poques eleccions amb tanta gent dubtosa pocs dies abans de les eleccions -si finalment el TSJC no permet l'ajornament-. En concret, un 39,1% dels enquestats no sabien encara què votarien, quan a l'enquesta preelectoral del 2017 eren només l'11,6%. No hi ha massa diferències tampoc en funció dels electorats i en general tots ells tenen grans bosses d'indecisos.
2- Augment de l'abstenció: Una votació amb els hospitals plens i amb una incidència molt elevada com l'actual fan preveure una abstenció elevada a causa de la por al contagi. De fet, ara hi ha també una mobilització clarament menor que la del 2017, quan un 93% dels enquestats afirmava que, amb tota seguretat, aniria a votar (entre 8 i 10, en una escala fins a 10). Finalment ho va fer un 79,1%, una xifra rècord en les eleccions al Parlament des de 1980. Ara afirma que hi anirà un 78,2%, tot i que i sempre acaben fent-ho menys dels que diuen que ho faran. En tot cas, no sembla que el risc d'abstenció hagi d'afectar més a la gent més gran -i vulnerable-, o almenys el baròmetre no ho recull encara.
La menor participació, de fet, es pot deure també a un menor interès en aquests comicis, ja sigui perquè el context del 2017 era d'elevada polarització i ara, en canvi, la tensió política del procés ha decaigut molt -malgrat que es mantingui la judicialització de la política-, o per tota l'atenció centrada en la pandèmia. Escassament un 41,5% dels enquestats afirma que segueix amb molt o bastant interès les informacions sobre les eleccions. El 2017 ho feia un 77,6%.
3- El PSC pesca de Cs, de comuns i l'abstenció: El baròmetre apunta, amb o sense efecte Illa, cap a un creixement socialista important. No es tracta només del partit que més votant reté del 2017 (74,7%), sinó que també s'enduria un 19,9% dels que van optar pels comuns, un 13,9% dels de Cs i, en especial, un 19,1% dels que es van abstenir als anteriors comicis. Sigui circumstancial o no -per les dates de l'enquesta-, el resultat de la cuina del CIS sembla consistent amb els fluxos de vot en brut de la intenció directa i la simpatia.
En canvi, costa més d'entendre la caiguda de vot tan pronunciada prevista per a Junts, la candidatura de Puigdemont i Borràs. El seu record de vot és molt baix -com els passa en altres sondejos, no és cap sorpresa-, però els seus fluxos de vot no apunten que hagi de patir gaire més que ERC, a qui el CIS sí que li manté el resultat. Els republicans captarien molt de votant jove, segons el baròmetre, i això els podria situar com a primera força independentista, però el flux no explica l'avantatge de vuit punts sobre el seu soci de Govern.
4- Aragonès no aixeca passions: Una de les dificultats amb què es pot trobar ERC és que el seu candidat, l'actual vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, no obté valoracions massa satisfactòries, a diferència del seu predecessor, Oriol Junqueras, que tenia suports molt transversals i una alta valoració. D'aquí que el seu partit confiï en els seus permisos penitenciaris al febrer per assegurar un bon resultat. Pel que fa a la tasca al capdavant del Govern, Aragonès no és tan mal jutjat com Quim Torra, però també obté algunes valoracions menys positives. No sembla que hagi aprofitat aquest temps al capdavant per reforçar el perfil de bon gestor que voldria.
Si es comparen les puntuacions dels tres candidats independentistes, pel que fa als electorats del 2017, Aragonès surt pitjor parat que la principal rival en l'eix nacional, Laura Borràs (Junts). Ella obté una gran nota entre l'electorat propi (7,6) i força bones entre els d'ERC (5,8) i CUP (5,6). En canvi, Aragonès només obté un 6,1 entre els votants d'ERC del 2017 -li posen quasi la mateixa nota que a Borràs- i tan sols un 5,2 entre els de JxCat i un 4,6 en els de la CUP.
Torna a mostrar-se com un rival feble per disputar vot independentista fronterer quan es demana pel president preferit per als electorats d'aquestes tres forces. Només un 29,3% dels que van votar ERC el 2017 voldrien Aragonès de president, així com menys del 5% dels que van optar per JxCat o la CUP. En canvi, un 51,6% dels que van votar JxCat triarien Laura Borràs, així com un 13,8% dels d'ERC i un 14,7% dels de la CUP. Hi ha més electors de JxCat que optarien per Salvador Illa que per Aragonès. I això que Puigdemont era una altra opció a escollir i, en canvi, el cap de llista republicà no competia amb cap company de partit.
5- El PDECat, una incògnita: El CIS estima que la candidatura d'Àngels Chacón rebria un simbòlic 0,7% dels vots, una quantitat molt insuficient per obtenir representació. És, però, una quantitat petita, ja que, en intenció directa de vot i en simpatia, ja en recull un 0,8% -percentatge quasi sempre inferior a l'estimació final-. Sense record de vot i amb tantes incerteses, és difícil predir l'impacte.
El cert, però, és que un 12,4% dels votants de JxCat del 2017 admeten que ara podrien optar pel PDECat -puntuació entre 8 i 10 en una escala de probabilitat-. En funció de si aconsegueixen fer-se forat en la campanya -aprofitant els espais electorals a què tenen dret o la figura d'Artur Mas-, tenen camp per córrer, per bé que només tenen opcions de mossegar en l'electorat de Junts -que fins ara també era el seu-, atès que només un 4,6% dels votants d'ERC es plantejarien triar-los a ells, i menys i tot en la resta d'espais.
Sigui com sigui, una de les dificultats amb què es troba Junts és que no acaba de ser percebuda com una opció política ideològicament transversal, ja que, en una escala d'esquerra a dreta (entre 1 i 10), els enquestats el situen en un 5,7, més a la dreta fins i tot que el PDECat (5,5). La meitat dels que ubiquen ideològicament Junts ho fan en posicions del centre-dreta a la dreta.
Es tracta, per tant, d'un sondeig marcat clarament per un cop d'efecte que podria haver-ne inflat les expectatives. Però aquesta no és l'única incertesa que assenyala, ja que no resol -cap baròmetre pot fer-ho amb certesa- dues incògnites que dificulten qualsevol previsió. Per una banda, cap a on es decantarà l'enorme bossa d'electors dubtosos i, per l'altra, quants d'aquests realment aniran a votar finalment enmig de la pandèmia i després de la polèmica per la data del 14-F. Sí que ofereix, en tot cas, dades per abordar aquestes i altres qüestions.
1- Quasi un 40% d'indecisos: Es recorden poques eleccions amb tanta gent dubtosa pocs dies abans de les eleccions -si finalment el TSJC no permet l'ajornament-. En concret, un 39,1% dels enquestats no sabien encara què votarien, quan a l'enquesta preelectoral del 2017 eren només l'11,6%. No hi ha massa diferències tampoc en funció dels electorats i en general tots ells tenen grans bosses d'indecisos.
2- Augment de l'abstenció: Una votació amb els hospitals plens i amb una incidència molt elevada com l'actual fan preveure una abstenció elevada a causa de la por al contagi. De fet, ara hi ha també una mobilització clarament menor que la del 2017, quan un 93% dels enquestats afirmava que, amb tota seguretat, aniria a votar (entre 8 i 10, en una escala fins a 10). Finalment ho va fer un 79,1%, una xifra rècord en les eleccions al Parlament des de 1980. Ara afirma que hi anirà un 78,2%, tot i que i sempre acaben fent-ho menys dels que diuen que ho faran. En tot cas, no sembla que el risc d'abstenció hagi d'afectar més a la gent més gran -i vulnerable-, o almenys el baròmetre no ho recull encara.
La menor participació, de fet, es pot deure també a un menor interès en aquests comicis, ja sigui perquè el context del 2017 era d'elevada polarització i ara, en canvi, la tensió política del procés ha decaigut molt -malgrat que es mantingui la judicialització de la política-, o per tota l'atenció centrada en la pandèmia. Escassament un 41,5% dels enquestats afirma que segueix amb molt o bastant interès les informacions sobre les eleccions. El 2017 ho feia un 77,6%.
3- El PSC pesca de Cs, de comuns i l'abstenció: El baròmetre apunta, amb o sense efecte Illa, cap a un creixement socialista important. No es tracta només del partit que més votant reté del 2017 (74,7%), sinó que també s'enduria un 19,9% dels que van optar pels comuns, un 13,9% dels de Cs i, en especial, un 19,1% dels que es van abstenir als anteriors comicis. Sigui circumstancial o no -per les dates de l'enquesta-, el resultat de la cuina del CIS sembla consistent amb els fluxos de vot en brut de la intenció directa i la simpatia.
En canvi, costa més d'entendre la caiguda de vot tan pronunciada prevista per a Junts, la candidatura de Puigdemont i Borràs. El seu record de vot és molt baix -com els passa en altres sondejos, no és cap sorpresa-, però els seus fluxos de vot no apunten que hagi de patir gaire més que ERC, a qui el CIS sí que li manté el resultat. Els republicans captarien molt de votant jove, segons el baròmetre, i això els podria situar com a primera força independentista, però el flux no explica l'avantatge de vuit punts sobre el seu soci de Govern.
4- Aragonès no aixeca passions: Una de les dificultats amb què es pot trobar ERC és que el seu candidat, l'actual vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, no obté valoracions massa satisfactòries, a diferència del seu predecessor, Oriol Junqueras, que tenia suports molt transversals i una alta valoració. D'aquí que el seu partit confiï en els seus permisos penitenciaris al febrer per assegurar un bon resultat. Pel que fa a la tasca al capdavant del Govern, Aragonès no és tan mal jutjat com Quim Torra, però també obté algunes valoracions menys positives. No sembla que hagi aprofitat aquest temps al capdavant per reforçar el perfil de bon gestor que voldria.
Si es comparen les puntuacions dels tres candidats independentistes, pel que fa als electorats del 2017, Aragonès surt pitjor parat que la principal rival en l'eix nacional, Laura Borràs (Junts). Ella obté una gran nota entre l'electorat propi (7,6) i força bones entre els d'ERC (5,8) i CUP (5,6). En canvi, Aragonès només obté un 6,1 entre els votants d'ERC del 2017 -li posen quasi la mateixa nota que a Borràs- i tan sols un 5,2 entre els de JxCat i un 4,6 en els de la CUP.
Torna a mostrar-se com un rival feble per disputar vot independentista fronterer quan es demana pel president preferit per als electorats d'aquestes tres forces. Només un 29,3% dels que van votar ERC el 2017 voldrien Aragonès de president, així com menys del 5% dels que van optar per JxCat o la CUP. En canvi, un 51,6% dels que van votar JxCat triarien Laura Borràs, així com un 13,8% dels d'ERC i un 14,7% dels de la CUP. Hi ha més electors de JxCat que optarien per Salvador Illa que per Aragonès. I això que Puigdemont era una altra opció a escollir i, en canvi, el cap de llista republicà no competia amb cap company de partit.
5- El PDECat, una incògnita: El CIS estima que la candidatura d'Àngels Chacón rebria un simbòlic 0,7% dels vots, una quantitat molt insuficient per obtenir representació. És, però, una quantitat petita, ja que, en intenció directa de vot i en simpatia, ja en recull un 0,8% -percentatge quasi sempre inferior a l'estimació final-. Sense record de vot i amb tantes incerteses, és difícil predir l'impacte.
El cert, però, és que un 12,4% dels votants de JxCat del 2017 admeten que ara podrien optar pel PDECat -puntuació entre 8 i 10 en una escala de probabilitat-. En funció de si aconsegueixen fer-se forat en la campanya -aprofitant els espais electorals a què tenen dret o la figura d'Artur Mas-, tenen camp per córrer, per bé que només tenen opcions de mossegar en l'electorat de Junts -que fins ara també era el seu-, atès que només un 4,6% dels votants d'ERC es plantejarien triar-los a ells, i menys i tot en la resta d'espais.
Sigui com sigui, una de les dificultats amb què es troba Junts és que no acaba de ser percebuda com una opció política ideològicament transversal, ja que, en una escala d'esquerra a dreta (entre 1 i 10), els enquestats el situen en un 5,7, més a la dreta fins i tot que el PDECat (5,5). La meitat dels que ubiquen ideològicament Junts ho fan en posicions del centre-dreta a la dreta.