UPyD ha forçat una votació al Congrès contra el procés sobiranista.  Foto: Europa Press.

El procés sobiranista ha rebut aquest dijous el primer ‘no’ del Congrés dels Diputats. Ha estat a instàncies d’UPyD, que aquesta setmana ha portat al ple una moció en què demanava a la cambra espanyola el rebuig “taxatiu” del “pla secessionista”.

La formació de Rosa Díez ha aconseguit el consens majoritari que pretenia en acceptar una modificació del PSOE sobre el segon punt de la seva proposta. D’aquesta manera, la cambra espanyola ha rebutjat el procés català amb els vots de 272 diputats del PP, del PSOE -inclosos els diputats del PSC- i d’UPyD dels 312 que avui hi havia a l’hemicicle.

El segon punt, que instava l’executiu de Rajoy a prendre “les mesures necessàries” per fer front als incompliments “sistemàtics” de les resolucions judicials per part de la Generalitat, ha estat el que ha portat de cap fins a l’últim moment la líder d’UPyD perquè, en aquests termes, generava el rebuig del PSOE, en considerar que es tractava d’un punt “prescindible” que només servia per afegir “combustible al problema”.

Finalment, Díez ha hagut de rebaixar les seves pretensions i ha acabat acceptant, a última hora, suavitzar els termes de la seva proposta perquè, de no haver-ho fet, s’hauria trobat amb l’abstenció del PSOE al conjunt de la moció.

El primer punt no ha generat cap discussió entre els partits majoritaris espanyols, i PP i PSOE li han donat el seu suport des d’un bon principi, argumentant que la seva oposició a les resolucions sobiranistes de la cambra catalana era prou clara.

Aquest ha estat el primer ‘no’ del Congrés del Diputats al procés sobiranista català. Un ‘no’ que arriba, com a mínim, un mes i mig abans que es debatin les dues proposicions de Llei presentades per CiU, ERC i ICV-EUiA sobre el traspàs de les competències al govern de la Generalitat per convocar referèndums.

Aquest debat previ ha servit UPyD per liderar la reacció espanyola contra el procés sobiranista. Rosa Díez aconsegueix així treure pit, refermar l’aposta antinacionalista de la seva formació, erigir-se com a gran defensora de la unitat d’Espanya i, de ben segur, arrencar uns quants vots amb la tàctica de la confusió sobre la voluntat d’un poble de decidir el seu futur.