Es tracta, segons ha anunciat el president en funcions, d'una sèrie de mesures -pactades amb la societat civil- que han de servir de base per a un acord programàtic i de governabilitat -no més enllà d'això- amb els d'Iglesias. El document difós aquest dimarts es presenta sota el títol "programa comú progressista", i conté propostes d'ocupació i pensions, feminisme i desigualtat social, emergència climàtica i cohesió territorial. En aquest punt, no descarta el diàleg bilateral amb Catalunya, sempre que aquest sigui -això sí- dins del marc de la Constitució.
"Abordarem el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i també entre el Govern d'Espanya i la Generalitat, sempre dins de la Constitució", indica un dels dels punts de la proposta de Sánchez. Tot i això, rebutja el referèndum d'autodeterminació, perquè "no hi té cabuda" i provoca "l'esquerda" de la societat. Durant el seu discurs, el president en funcions ha demanat "col·laboració entre administracions" i ha rebutjat "l'unilateralisme" i la "ruptura", sense cap tipus de concessió a Catalunya.
Respecte dels partits independentistes, ha lamentat que durant l'intent fallit d'investidura es situessin al costat de la dreta i dels partits conservadors, de qui també ha afirmat que esperava més "responsabilitat".
Tanca la porta al govern de coalició
El president del govern en funcions, doncs, tanca la porta, ja de forma definitiva, a un govern de coalició. El motiu? El trencament de la confiança amb el partit d'Iglesias, després dels reiterats intents d'acostar posicions dels últims mesos. Malgrat que ha afirmat que "no és moment de retrets", també ha assegurat que "no es donen les condicions" per convertir-se en socis de govern.
En qualsevol cas, però, Sánchez també ha volgut deixar clar que no compartir govern "no els converteix en adversaris" i els ha demanat ser "aliat lleials", com va succeir l'any passat en el procés d'aprovació dels pressupostos, quan es van van poder fer diversos avenços en àmbits econòmics i socials, ha recordat. "Tenim diferències profundes i hem d'acceptar allò que és obvi", ha assegurat, tot remarcant que "comparteixen una bona base per a construir" i sortir del que ha descrit com un "laberint" d'ingovernabilitat.
🌹 @sanchezcastejon: Ofrecemos un Pacto de Programa y de Gobernanza al servicio de una España que merece avanzar y no retroceder.
— PSOE (@PSOE) September 3, 2019
Y que no traicione las esperanzas de tanta gente que quiere progreso frente a involución.#ProgramaComúnProgresista pic.twitter.com/Csj8JaNUIT
En aquest punt, el president en funcions ha adreçat tres propostes a Podem per "construir confiances i garanties". Acordar un pacte programàtic sobre la base de mesures que s'han presentat, debatudes amb la societat civil. En segon lloc, crear un "rigorós sistema de garanties amb evaluació i control del grau de compliment" dins del govern, amb una oficina de compliment de l'acord depenent del Ministeri d'Hisenda, comissions de seguiment al Congrés i al Senat, i un mecanisme de verificació reforçat en què participi la societat civil. I per acabar, proposar la participació d'Unides Podem en institucions "molt rellevants" de governabilitat.
Aquest últim punt, ha precisat, es concretarà de forma detallada durant els propers dies, després de la trobada entre el PSOE i el partit d'Iglesias, tot i que la proposta dels socialistes, ha dit, és incloure'ls en institucions "amb responsabilitats capitals" i "òrgans que no estan supeditats al consell de ministres". En altres paraules, ha concretat, donar-los accés "a l'exercici de poder" per evitar "vots gratis a la investidura".
Una mesura de pressió a Podem
El document presenta propostes amb un clar signe progressista en matèria social, algunes de les les quals, directament en la línia de demandes concretes d'Unides Podem. La tàctica del president espanyol en funcions i líder del PSOE seria pressionar el grup que encapçala Iglesias perquè tingui complicat justificar un vot en contra en la investidura, que hauria de celebrar-se en les properes setmanes. El 23 de setembre acaba el termini que estableix la legislació espanyola per intentar la formació d'un nou executiu. Si no és factible, es convocaran eleccions automàticament.
🌹@sanchezcastejon: Triple garantía:
— PSOE (@PSOE) September 3, 2019
1⃣ Oficina de Cumplimiento del Acuerdo
2⃣ Comisión de Seguimiento en el Congreso y Senado del cumplimiento del acuerdo
3⃣ Crear un mecanismo reforzado de garantía en el que participe la sociedad civil#ProgramaComúnProgresista pic.twitter.com/qy4B3HUtkw
Les propostes es basen en els documents que el PSOE va presentar el 18 de juliol, així com també les que va posar sobre la taula Unides Podem el 20 d'agost, a banda d'altres proposades per organitzacions de la societat civil. Durant els darrers dies, però, el govern del PSOE ha endurit l'ofensiva política per aconseguir el suport dels d'Iglesias, això sí, sense un govern de coalició. Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu de l'executiu espanyol, Isabel Celáa, ja va avançar que el projecte implicava incorporar propostes però no ministres, i va dir que el govern de coalició ja no estava "vigent" arran de la "desconfiança".
Una batalla de tacticismes
Ja després de les eleccions, Sánchez va exigir el suport a Podem però va rebutjar -ja d'entrada- qualsevol proposta de coalició d'esquerres. Així es va visualitzar, de fet, moments abans del debat d'investidura, quan els socialistes van fer arribar una proposta molt tancada a Iglesias, a qui ja havien vetat en un hipotètic executiu. Això va fer que, amb l'abstenció d'ERC, el líder del PSOE no passés el filtre de la primera votació, però tampoc de la segona, ja que Unides Podem no es va moure de l'abstenció i la dreta es va mantenir en el "no".
Dies trepidant, doncs, d'ofertes i contraofertes que s'han allargat durant els mesos d'estiu per iniciar un nou cicle polític incert. El passat mes de juliol, només els diputats del PSOE i del Partit Regionalista Càntabre van votar a favor de la investidura -124 vots-, contra els 155 del PP, Ciutadans, Vox, Junts per Catalunya, Coalició Canària i Navarra Suma, la coalició que integren UPN, Cs i PP. Llavors les abstencions van ser més nombroses que durant la primera votació gràcies al canvi del vot d'Esquerra, i 67 diputats van votar en blanc. En total, 346 vots dels 350 escons electes perquè els diputats independentistes suspesos (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) no van poder posicionar-se en una votació que va ser nominal i sense urna.
Durant el debat, Sánchez va acusar Iglesias de no tenir interès en el programa i sí pels ministeris, mentre que el líder de Podem va lamentar el to del president en funcions, fins i tot amb un acord d'última hora que va ser proposat des de al tribuna perquè la formació morada assumís les polítiques actives d'ocupació.
Proposta del PSOE per un pr... by naciodigital on Scribd
