El PSOE ha obtingut aquest diumenge la majoria del Senat, que és la cambra que pot aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya, tal com pretenia la dreta. Els socialistes han aconseguit un total de 122 senadors dels 208 que estaven en disputa en aquests comicis, una xifra que suposa un salt de 79 representants respecte als 43 que va obtenir a les eleccions del 2016.

L’èxit socialista contrasta amb el daltabaix del PP de Pablo Casado, que s’ha quedat amb 55 representants, 74 menys dels 128 que havia obtingut fa poc menys de dos anys pagant la fragmentació del vot de la dreta. Ciutadans n'ha obtingut tres, PNB n'ha sumat nou i Bildu, un. Pel que fa als partits catalans, ERC ha aconseguit un total de d'onze senadors, un més que el 2016, mentre que JxCat s'ha quedat amb dues cadires i el PSC amb altres tres que s'integraran al grup del PSOE.

La confecció política del Senat mai no ha acaparat molt interès, però els esdeveniments dels darrers anys a Espanya ha augmentat l’atenció cap a la càmera, que té influència sobre els pressupostos i el model territorial i que és la que ha d’avalar en darrera instància la tramitació de l’article 155 a Catalunya, que necessita una majoria absoluta per tirar endavant. El Senat ha deixat de semblar un cementiri d'elefants polítics per convertir-se en un enclavament vital per al desenvolupament de la política espanyola.

Així s'escullen els senadors

El Senat està format per 266 senadors. D’aquests, 208 s’escullen per sufragi directe a les eleccions generals i els altres 58 són designats per les Comunitats Autònomes. Cada demarcació de la península escull un total de quatre representants, Mallorca, Canàries i Tenerife en reparteixen tres i les set illes menors, un. Comptant el total de la càmera, el PSOE té després d'aquest diumenge 140 senadors, el PP 73, ERC 11, el PNB 10, Cs 8, Podem 6 i JxCat 2.

El vot del Senat és diferent al del Congrés atès que cada elector pot votar diversos noms de la papereta. L’elecció directa dels senadors és diferent al mètode d’Hont amb llistes tancades que s'aplica a la càmera baixa.

Les estratègies del vot creuat no han funcionat

La dinàmica de votació dels ciutadans obeeix majoritàriament a un patró d’elecció de tres representants d’una mateixa formació política, per la qual cosa l’equilibri més comú que surt de les urnes és el de la proporció 3-1. El partit més votat s’endú tres senadors mentre que el segon es queda amb el darrer representant.

Aquest costum s’ha intentat trencar en aquestes eleccions amb missatges a les xarxes socials dels sectors independentistes que recomanaven la votació de candidats de diferents partits per garantir la presència de més senadors sobiranistes, però la crida no ha sorgit efecte.