14
de març
de
2024, 10:00
Actualitzat:
15
de març,
8:03h
Les enquestes són incertes per a Pere Aragonès i, sense pressuposts i en minoria al Parlament, l'avançament electoral ha estat últim moviment per mirar de sobreviure a Palau. El terratrèmol polític ha tingut conseqüències immediates: a Madrid, Pedro Sánchez ha renunciat a tenir pressupostos aquest any. A Catalunya, els partits han hagut d'activar la maquinària electoral i començar a definir candidat. Salvador Illa mirarà de guanyar la presidència per al PSC i Junts jugarà (de nou) la carta de Carles Puigdemont i la possibilitat d'un retorn. Les opcions independentistes alternatives als actuals partits, que treballaven amb un calendari més ampli, han vist com hauran d'escorçar terminis i accelerar si realment volen competir als comicis del 12 de maig.
L'opció més consolidada ara com ara és Alhora, el partit que han creat l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera. L'avançament electoral era un escenari possible. En declaracions a Nació, Graupera diu que ha estat una "sorpresa a mitges". "Preferíem tenir més temps per enfortir orgànicament el projecte", reconeix. La idea inicial era fer un congrés fundacional, però això no es podrà dur a terme i s'hauran de buscar alternatives. També en la confecció de les llistes, Alhora haurà d'anar més de pressa. El termini per recollir signatures, però, no varia: tindran 20 dies per aconseguir els avals necessaris per poder-se presentar. "Que valgui la pena votar. Hi anem. I accelerem", va dir Graupera poques hores després de l'anunci d'Aragonès.
Si les eleccions són el 12 de maig, la campanya electoral començarà la nit de dijous 25 d'abril, pocs dies després de Sant Jordi, dia escollit per Alhora per desgranar el seu projecte en dues xerrades al Teatre Borràs. Des de la candidatura ho faran servir com a tancament de la precampanya o "acte d'obertura" de la campanya electoral. Sostenir una campanya llarga, admet Graupera, és difícil per a un partit de nova creació, amb una estructura orgànica encara no prou forta, per això és optimista i confia que el partit podrà fer aquest sprint i arribar amb opcions a les eleccions catalanes. En una entrevista al Cafè d'Idees, Graupera definia Alhora com l'eina per donar resposta a les "emergències nacionals" que pateix Catalunya.
En un breu comunicat, l'entitat ha dit que l'avançament electoral demostra la "incompetència" dels partits independentistes per avançar en la independència. Consideren que la decisió d'Aragonès és "fruit dels interessos de partit" i és un nou intent de l'autonomisme de "perpetuar-se". El secretariat nacional es reunirà aquest vespre per analitzar la nova situació, però tot estarà vinculat a la decisió dels socis, que han votat durant quinze dies sobre si s'ha de tirar endavant o no una candidatura a les eleccions. Fonts de l'ANC admeten que la situació és incerta. Els crítics amb aquest projecte també han fet campanya pel "no", i fins i tot han impugnat la consulta per vulneració dels estatuts.
Orriols va militar a Estat Català -es va presentar com a número 7 a les europees de 2004-, va formar part del col·lectiu L'Intransigent de Catalunya i va guanyar protagonisme a les concentracions independentistes posteriors a l'1-O i la denúncia de la repressió. El 2019 es va presentar a les municipals amb el Front Nacional de Catalunya, partit que va abandonar el 2020 pels "complexos" de la direcció a l'hora d'afrontar el problema de la immigració. El FNC, present a l'Ajuntament de Manresa i amb un discurs identitari i centrat en els temes d'immigració i seguretat, recull firmes per presentar-se a les europees de juny i també es vol presentar a les eleccions al Parlament.
L'opció més consolidada ara com ara és Alhora, el partit que han creat l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera. L'avançament electoral era un escenari possible. En declaracions a Nació, Graupera diu que ha estat una "sorpresa a mitges". "Preferíem tenir més temps per enfortir orgànicament el projecte", reconeix. La idea inicial era fer un congrés fundacional, però això no es podrà dur a terme i s'hauran de buscar alternatives. També en la confecció de les llistes, Alhora haurà d'anar més de pressa. El termini per recollir signatures, però, no varia: tindran 20 dies per aconseguir els avals necessaris per poder-se presentar. "Que valgui la pena votar. Hi anem. I accelerem", va dir Graupera poques hores després de l'anunci d'Aragonès.
Si les eleccions són el 12 de maig, la campanya electoral començarà la nit de dijous 25 d'abril, pocs dies després de Sant Jordi, dia escollit per Alhora per desgranar el seu projecte en dues xerrades al Teatre Borràs. Des de la candidatura ho faran servir com a tancament de la precampanya o "acte d'obertura" de la campanya electoral. Sostenir una campanya llarga, admet Graupera, és difícil per a un partit de nova creació, amb una estructura orgànica encara no prou forta, per això és optimista i confia que el partit podrà fer aquest sprint i arribar amb opcions a les eleccions catalanes. En una entrevista al Cafè d'Idees, Graupera definia Alhora com l'eina per donar resposta a les "emergències nacionals" que pateix Catalunya.
Ens presentem.
— Jordi Graupera (@JordiGraupera) March 14, 2024
Necessitem la vostra ajuda per presentar a les eleccions una alternativa al processisme i l'autonomisme, al desgavell i al partidisme. Ens calen 500 voluntaris de tot el país per recollir signatures.
Apunta't-hi a https://t.co/HvRQoy7C8U.
Et necessitem. pic.twitter.com/ChfYrz1hp3
Reunió d'urgència a l'ANC
La convocatòria electoral ha agafat a peu canviat l'ANC, que aquest dijous ha acabat la consulta als socis sobre la "llista cívica", agrupació d'electors per presentar-se a les eleccions del Parlament. L'entitat ha convocat d'urgència un ple del secretariat nacional aquest vespre, per analitzar la nova situació, però tot està pendent de la decisió que hagin pres les bases de l'entitat. El projecte de "llista cívica" no genera consens i és difícil fer previsions sobre què poden votar els socis. En tot cas, si la proposta tira endavant, els terminis s'escurcen i l'ANC haurà de fer servir tota la seva força mobilitzadora per aconseguir les 60.000 signatures per poder presentar-se i confeccionar la llista més ràpid del que s'havia previst.En un breu comunicat, l'entitat ha dit que l'avançament electoral demostra la "incompetència" dels partits independentistes per avançar en la independència. Consideren que la decisió d'Aragonès és "fruit dels interessos de partit" i és un nou intent de l'autonomisme de "perpetuar-se". El secretariat nacional es reunirà aquest vespre per analitzar la nova situació, però tot estarà vinculat a la decisió dels socis, que han votat durant quinze dies sobre si s'ha de tirar endavant o no una candidatura a les eleccions. Fonts de l'ANC admeten que la situació és incerta. Els crítics amb aquest projecte també han fet campanya pel "no", i fins i tot han impugnat la consulta per vulneració dels estatuts.
L'extrema dreta prepara el salt
Al marge d'aquestes dues iniciatives, l'extrema dreta de Sílvia Orriols governa Ripoll i es prepara per fer el salt al Parlament. Aliança Catalana, que va aconseguir l'alcaldia després de guanyar les eleccions municipals -i la incapacitat de la resta de partits de fer un cordó sanitari-, explota la islamofòbia i el discurs contrari a la immigració. En un vídeo a X -antic Twitter- ja insinua que farà el salt al Parlament. Fa mesos que Aliança Catalana organitza trobades amb quadres independentistes desencantats amb els resultats del procés. En aquests contactes en forma d'àpats no hi ha participat Orriols, i sí gent del seu entorn més immediat.Salvem Catalunya pic.twitter.com/Vulr09HtBM
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) March 14, 2024
Orriols va militar a Estat Català -es va presentar com a número 7 a les europees de 2004-, va formar part del col·lectiu L'Intransigent de Catalunya i va guanyar protagonisme a les concentracions independentistes posteriors a l'1-O i la denúncia de la repressió. El 2019 es va presentar a les municipals amb el Front Nacional de Catalunya, partit que va abandonar el 2020 pels "complexos" de la direcció a l'hora d'afrontar el problema de la immigració. El FNC, present a l'Ajuntament de Manresa i amb un discurs identitari i centrat en els temes d'immigració i seguretat, recull firmes per presentar-se a les europees de juny i també es vol presentar a les eleccions al Parlament.