Només un país tan estrany com Catalunya -on un Eix transversal es fa dos cops- es pot veure com el PSC debati, abans que CiU, obertament sobre la independència. La incontestable intel·ligència política de Miquel Iceta ha parat l'orella al corrent polític català, i el think tank dels socialistes que presideix va celebrar aquest divendres un interessantíssim seminari sobre el dret a decidir i els camins de la sobirania. Membres de l'staff socialista debatent sense vergonyes sobre la independència! Dirigents del politburó de Nicaragua posant en problemes els convidats del PSOE que abans que socialistes són espanyols! Ni la fe del convers em feia creure en miracles com aquests!
Durant la jornada, plena de debats i ponències assenyades, rigoroses i a pit descobert, van desfilar juristes quebequesos, politòlegs escocesos, polítics com Joan Ridao, catedràtics com Ferran Requejo i experts espanyols en la matèria. Cap d'ells, només l'exministre Francisco Caamaño -una nota exòtica-, va posar en dubte l'essència democràtica del dret a decidir. De fet, la majoria de ponents va plantejar un escenari de transició cap a una independència del segle XXI.
La idea general que va transpirar durant tota la jornada fou que per encetar un procés d'independència calen quatre coses. Primera, una àmplia majoria social que hi doni suport. Pel que sembla el CEO ja certifica demoscòpicament aquesta majoria. Una majoria que s'incrementarà amb el fracàs batejat amb deliri com a "pacte fiscal". En segon terme, la internacionalització del conflicte. En tercer lloc, la transversalitat de la idea de la independència en els partits polítics. I en quart terme, un líder que catalitzi el procés. Com diria Requejo "l'Àlex Salmond català”, és a dir, el reducte atàvic de la síndrome maciànica de la política catalana.
De les quatre, només en tenim una i, de moment, només és virtual. Tant se val, la donem per bona. Amb les altres, ens hem encantat i no en complim ni una. I tot això ho debateren durant tot un dia els socialistes, aquells que el seu líder albira una Catalunya independent com una “Catalunya més pobra i petita”. Com deia la meva àvia, dona honesta i addicta a la tònica, que el pecat es faci encara que el faci el diable. Ara sí que podem dir que #jasommajoria.
ARA A PORTADA
-
Política El mapa electoral marca l'estratègia del Front Ampli: les claus a Catalunya i a Espanya David Cobo
-
-
Política Rufián i Junqueras fan pinya contra el PSC: «Qui sigui socialista i dubti, el vot útil és ERC» Àlvar Llobet i Sotelo
-
Política Nogueras carrega contra Rufián per posar Junts «al mateix sac» que PP i Vox: «Ha travessat una línia vermella» Neus Climent / Agències
-
Política Illa i Hereu prometen a Sánchez derrotar l'amenaça de l'abstencionisme Bernat Surroca Albet
Publicat el
29 de juny de 2012 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
«A Badalona tampoc s'aplica la prioritat nacional»: Vox passa el rasclet al feu d'Albiol
-
Política
La porra de «La Caravana» de Nació per al 29-N
-
Política
29-N: així es desinforma en els debats electorals
-
Política
Eleccions al desert dels tàrtars
-
Política
Assaig d'autòpsia al sanchisme
-
Política
Concert econòmic, menys impostos i control migratori: així és el programa de Junts
