Francesc de Carreras no és pas sospitós d'independentisme. Els que hem passat per l'Autònoma ho sabem. Tot i així, De Carreras va explicar al Parlament que, si es vol, la consulta és perfectament constitucional.
Als passadissos va glossar l'aposta amb la seva afabilitat acadèmica habitual a un grupet de soferts periodistes -deixi'm de tant en tant fer el Calimero- que el vam esperar estoicament a la sortida. A un acadèmic, el que de debò li agrada és fer classe, i si fa política només és per divertimento.
El catedràtic de Constitucional ens va dir coses interessants. Entre aquestes, tot un reguitzell d'articles recents de constitucionalistes espanyols que comparteixen la seva tesi. I, per reblar el clau, va recordar que no hi ha cap diferència entre preguntar per la independència, estat propi o estat sobirà. "És el mateix... però sempre ens han agradat massa els jocs florals", va ironitzar.
La postura de Carreras és importantíssima. Els articles dels juristes espanyols que han escrit sobre el procés català i que ens va recomanar encara són més importants: especulen seriosament, molt seriosament, amb la possibilitat que Catalunya sigui independent.
A Madrid, doncs, comencen a sospitar que els catalans ja no tenim un preu. Tenen nervis i mala llet. Ens envien més soldats en cada promoció i fan maniobres a tot arreu. Les policies espanyoles es passegen pels carrers de Catalunya amb una vistositat clamorosa com no es veia de fa anys. L'Estat juga temeràriament amb les 230.000 nòmines que ha de pagar la Generalitat. Tenim un 23% d'atur. Les farmàcies no cobren, els geriàtrics han de regular els bolquers i els funcionaris perden pagues.
Però tot i la magnitud de la tragèdia, aquí, l'entreteniment és si la pregunta diu independència, estat propi o estat sobirà. Cosa que l'Estat té claríssim que és el mateix, i al capdavall, és a qui hem de guanyar. Ara que a Espanya s'ho començaven a creure sortim amb un ciri trencat que entreté i fa perdre el temps. Es pregunti per independència, estat propi o sobirà, el que val és la resposta: un "sí aclaparador"; i per assolir-lo ja no ens podem entretenir més. La resta, collonades.
