Potser m'ho miro d'una perspectiva viciada, plena de prejudicis. Potser és que els aguanto cada dia en quatre hores de viatge trist a Rodalies. Potser és que m'han ensenyat malament, però m'estimo més gent que toca l'harmònica els diumenges al matí que els psicòtics afartats de drogues que es pixen, canten i vomiten a la porta de casa.

Precisament és aquest tipus de gent la que es passejava pel centre de Barcelona dijous per la tarda. Amb xandall tipus ET, de caputxa i cotó prou folgats per amagar la munició, amb moviments àgils, hàbils i destil·lant una tàctica evasiva i preparada, feien anar de bòlit uns Mossos un pèl desorientats i porucs. Les instruccions se les donaven en castellà. Sí, eren quillos. Quillacos que, com la trilogia de novel·la, somien amb un llumí i un bidó de benzina.

De fet, van ser aquests qui van fer esclatar la traca final a la plaça Catalunya, seguint la cua de la manifestació de la CNT-CGT, per cert, farcida de pancartes i consignes en castellà. I per això em fan pensar què faran aquests el dia que vagin mal dades de debò? Com el 36, potser? Vigilem amb els somnis dels quillos que, al final, prendrem mal. No fa pas tants anys em vam prendre molt. Massa. I de ben segur que aquests no toquen l'harmònica els diumenges al matí.