L'expresident a l'exili al·lega que li permetria obtenir la immunitat parlamentària i tornar sense cap perill a ser detingut. Així ho avalen també els seus advocats, com Gonzalo Boye, que defensa que la llei atorga la immunitat un cop el candidat "és proclamat electe". Amb tot, la legislació europea fa posar sobre la taula dubtes raonables sobre el fet que el candidat de JxCat pugui acollir-se a aquest dret parlamentari.
Puigdemont pot acollir-se a la immunitat d'eurodiputat?
La cambra europea deixa clar que la immunitat no és aplicable en cas que el diputat estigui sota la sospita d'una autoritat judicial. "La immunitat no pot invocar-se en cas que un diputat hagi comès un delicte o les autoritats judicials competents alberguin sospites al respecte", esgrimeix en una comunicació que estableix supòsits i límits.
L'Eurocambra ha modificat aquesta tarda la informació pública a la seva pàgina web sobre la immunitat parlamentària i la descripció ha sigut substituïda per aquesta fórmula: "No es podrà invocar la immunitat en cas de flagrant delicte". La modificació arriba, precisament, després de la promesa de l'expresident català.
Actualment no pesa cap euroordre de detenció sobre el líder de JxCat després que el jutge Llarena la retirés el mes de juliol passat, però continua sent un dels tretze processats per rebel·lió en la causa que està sent jutjada al Tribunal Suprem espanyol. I, en conseqüència, és considerat un fugit de la justícia espanyola. Un fet que xoca amb la seva situació a Europa, on és un home lliure pel fet de no ser reclamat per cap autoritat.
Així doncs, experts asseguren que Puigdemont no podria acollir-se a la immunitat d'eurodiputat per la seva situació processal a l'Estat. "La immunitat no el protegiria i, per tant, com que està considerat rebel per la justícia espanyola, podria ser detingut quan entrés a l'Estat", assegurava aquest matí el professor de Dret Processal de la UB, Alexandre Girbau, a Catalunya Ràdio.
🔴 Alexandre Girbau, professor de Dret Processal a la UB, sobre l'anunci de l'expresident Puigdemont: "La immunitat no el protegiria i, per tant, com que està considerat rebel per la justícia espanyola, podria ser detingut quan entrés a l'Estat"https://t.co/1PArPsoZNl
— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) 12 de març de 2019
I encara més. El Parlament Europeu explicita que els seus diputats "no poden ser investigats, detinguts i processats per les opinions expressades o els vots emesos per ells en qualitat de diputats al Parlament Europeu" i no per activitats parlamentàries passades, com les que se li imputen a l'expresident a l'exili al Suprem, en aquest cas per la seva gestió a la Generalitat.
Amb tot, la defensa de Puigdemont sosté que és possible que el líder de JxCat s'hi aculli atenent al precedent de l'empresari José María Ruiz-Mateos el 1989 en què va presentar-se, un cop escollit eurodiputat, davant la Junta Electoral desafiant l'ordre de cerca i captura que pesava sobre ell. Llavors va prevaldre la immunitat per poder recollir l'acta. Això, però, suposaria que Puigdemont s'arrisqués a entrar en territori espanyol, com ho va fer Ruiz-Mateos, una opció que ja va descartar després del 21-D havent-hi el perill de ser detingut per la policia espanyola i malgrat que disposava dels vots per ser investit presencialment al Parlament.
Puigdemont pot prendre possessió de l'acta?
En aquesta pregunta està el moll de l'os. Aquí la llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), en el seu article 224, estableix que "en el termini de cinc dies des de la seva proclamació, els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constitució davant de la Junta Electoral Central", que té la seu al Congrés dels Diputats. Afegeix aquest article que, "transcorregut aquest termini, aquest organisme declararà vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no hagin acatat la Constitució i suspendrà les prerrogatives que els pogués correspondre per raó del seu càrrec, tot això fins que es produís aquest acatament".
Per la seva banda, Puigdemont assegura que no cal jurar l'acta en persona. Una afirmació que la cambra europea ja s'ha apressat a contradir aquest dimarts mateix. “Si et presentes per Espanya has de fer el que et demana la llei electoral espanyola,” asseguren fonts de l’eurocambra tot advertint al candidat de JxCat que és l'estat espanyol el que tindrà l'última paraula de si pot recollir o no l'acta.
I és que l'oficina del Parlament Europeu apunta a partir del que fixa la LOREG que "s'ha d'anar físicament a Madrid a recollir l'acta" a no ser que hi hagi algun motiu d'excepció contemplat legalment, com un impediment mèdic. En el cas de Puigdemont, que trepitgés territori espanyol molt probablement suposaria la seva detenció. Arbós també ho interpreta d'aquesta manera. "Poder recollir l'acta és una circumstància de fet. Si el que pretenen és recollir l'acta en territori espanyol cal suposar que els detindran", assegura sobre Puigdemont.
[blockquote]L'oficina del Parlament Europeu avisa que "s'ha d'anar físicament a Madrid a recollir l'acta", sempre i quan no hi hagi algun motiu d'excepció contemplat legalment, com ara un impediment mèdic[/blockquote]
Discrepa d'aquest supòsit el constitucionalista Pérez-Moneo, que fa notar que l'article 224 no diu que el jurament de la Constitució s'hagi de fer "oralment o presencialment". Sota el seu criteri, es tracta d'un "formalisme" que pot ser assumit per altres representants de la candidatura com passa amb, per exemple, la recollida d'actes del Parlament de Catalunya o el Congrés. "És lògica d'eficàcia. A més, seria contrari a la lògica d'interpretació dels drets fonamentals que no fos així", argumenta.
Pérez-Moneo remet, de fet, al punt 7 de l'article 108 de la LOREG, que fixa: "S'entregaran còpies certificades de l'acta d'escrutini general als representants de les candidatures que ho sol·licitin. Així mateix, s'expediran als electes credencials de la seva proclamació. La Junta podrà acordar que aquestes certificacions i credencials siguin remes immediatament als interessats a través del representant de la candidatura". De nou, la Junta Electoral entraria en joc.
Si arriba a prendre possessió, podrà exercir el càrrec d'eurodiputat?
Si presentar-se és el primer capítol i recollir l'acta el segon, poder exercir el càrrec seria el tercer i el més difícil. "La privació de llibertat pot suposar no poder exercir el càrrec públic", afirma Arbós. "Poden ostentar la representació, però el treball parlamentari requereix presència i la seva situació processal ho pot dificultar", conclou Pérez-Moneo, que assegura que la situació seria similar a la que tenia Puigdemont fins a la seva suspensió com a diputats del Parlament dictada pel Tribunal Suprem.
Un altre dels esculls és que el reglament del Parlament Europeu no preveu cap mecanisme per delegar el vot. En el cas d'Oriol Junqueras, que també es presenta a les europees, la situació és diferent. No tindrà problemes per anar a llistes i tampoc per recollit l'acta previsiblement. Altra cosa és que la seva situació de presó preventiva li permeti exercir com a eurodiputat, tal com li ha passat amb el càrrec de diputat al Parlament.
Ser escollit per al Parlament europeu impedeix a Puigdemont ser restituït?
És incompatible ser eurodiputat amb ser diputat del Parlament o del Congrés, tal com estableix l'article 211 de la LOREG. Això vol dir que Puigdemont hauria de renunciar a l'acta del Parlament de Catalunya si arribés a adquirir la condició d'eurodiputat. De facto, Puigdemont ja no podria ser restituït i ser investit com a president de la Generalitat en aquesta legislatura, un objectiu que Junts per Catalunya segueix mantenint viu.
