"Ningú ha fet tant de mal a les institucions catalanes com l'independentisme»", deia el passat 24 de març el líder del PSOE, Pedro Sánchez, en un vídeo que va caure com una galleda d'aigua freda sobre un PSC que, precisament aquell dia, havia entonat un discurs de "reconciliació" al Parlament. Podrà seguir mantenint el PSOE un posicionament justificatiu de la repressió impulsada per l'Estat contra els dirigents independentistes després del revés de la justícia alemanya al jutge Pablo Llarena? Aquest interrogant plana ara sobre el socialisme després d'un cap de setmana en què el PP, assetjat per Ciutadans, ha seguit endurint el seu discurs. Per ara, però, ja s'han començat a escoltar les primeres veus que, més enllà del PSC, comencen a esquerdar el bloc del 155.

La veu que més ha sacsejat Ferraz en les últimes hores ha estat la de l'expresident del govern espanyol Felipe González. "Falten components del delicte de rebel·lió", va assegurar en una entrevista al programa Salvados aquest diumenge, és a dir, emesa tres dies després que la justícia alemanya hagi impedit que Carles Puigdemont pugui ser jutjat per rebel·lió i l'hagi deixat en llibertat. González sí va dir que considera que els dirigents independentistes han comès "sedició i malversació" -delicte que posa en dubte la interlocutòria- però va deixar també clar que estava en contra de la presó preventiva per un conflicte que, admet, és polític. Si més no fins que no hi hagi una sentència ferma. El PSC ha defensat fins ara que, tot i que respecta les decisions judicials, considera "abusiva" le presó en aquest cas.

L'expresident també reconeixia que el moviment independentista no ha estat violent des del punt de vista "físic", tot i que considera que sí ha exercit molta pressió "psicològica". Malgrat tot, va arribar a assegurar que si ell tingués responsabilitats en aquests moments estaria "tot el dia" parlant amb ERC, una actitud lluny de les intencions, almenys per ara, de l'actual líder del PSOE, Pedro Sánchez.
 
Ferraz comença a parlar d'interlocució amb el president del Parlament

Les paraules de González no deixen mai indiferents Ferraz, on comencen a veure com el relat del Tribunal Suprem que fins ara han avalat tant el PP com el PSOE i Cs corre el risc de quedar desacreditat a nivell europeu. Ha estat el secretari d'Organització del partit, José Luis Ábalos, l'encarregat de visualitzar com comença a apuntar-se una revisió del discurs socialista. "Tenir presos no ajuda en res", ha dit aquest dilluns en una entrevista a la Cadena Ser. I ha afegit que si els dirigents independentistes fossin alliberats "facilitaria l'entesa" sempre i quan aquesta es produís dins de la legalitat.

Ábalos, que just abans de la decisió de la justícia alemanya mantenia un to agre contra l'independentisme -va referir-se fa una setmana als CDR com a "comandos" i com al "germen de la kale borroka"-, ha defensat ara que s'obri des del govern espanyol una via d'interlocució amb el president del Parlament, Roger Torrent, màxima autoritat a Catalunya a falta de Govern en aquests moments. "Convé que hi hagi algun tipus de contacte, almenys des del punt de vista de la normalitat institucional. Se'ns ha preguntat si convindria que el govern tingués una relació amb el president del Parlament. A nosaltres, des del punt de vista institucional ens semblaria una cosa normal", ha afirmat.

Fins i tot el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, va assegurar aquest cap de setmana que el "diàleg" és l'única via que pot aportar una solució a la "complicada" situació a Catalunya. "Anem a un diàleg de sords, però d'alguna manera algú haurà d'intentar trencar això", va dir. I va afegir: "O es resol parlant o no es resol". La reforma de la Constitució del 78, va dir, pot ser una "sortida" per anar més enllà dels tribunals. 

Una bombolla d'oxigen per a Iceta

El canvi de to és una bombolla d'oxigen per a un Miquel Iceta que en les darreres setmanes ha arribat a posar sobre la taula un govern de concentració, proposta que va fer a miques de forma immediata el PSOE afirmant que era "inviable" i que "no pactaran amb l'independentisme". Els socialistes catalans carreguen amb la motxilla d'haver donat suport al 155 amb la incomoditat d'alguns dels seus alcaldes, que van expressar públicament el seu desacord tant amb la suspensió de l'autonomia com amb l'empresonament dels dirigents independentistes.

Caldrà veure, però, si les paraules de Felipe González, Ábalos i els socialistes catalans, que repeteixen com un mantra la fórmula del "diàleg, negociació i pacte" encunyada per Iceta des de que va assumir la primera secretaria del PSC, té alguna repercussió en la línia de Pedro Sánchez. Ja divendres el líder del PSOE va reconèixer que la via merament judicial "té limitacions" per fer front al desafiament independentista i que caldrà recórrer a la política per "desbloquejar" la situació. La moció de censura que han plantejat els socialistes a Madrid per fer fora Cristina Cifuentes pot servir de falca perquè el PSOE marqui distàncies amb PP i Cs també en el cas català. Si més no, en el discurs.