05
de febrer
de
2021, 06:30
Dues fotografies il·lustren quin és el rumb que ha pres ERC. La primera, la d'ajuntaments com el de Tarragona i Lleida, on es van curtcircuitar dues històriques alcaldies socialistes amb una aliança participada per Junts, comuns i CUP. La segona, la que es viurà aquest diumenge a Girona, ciutat de Carles Puigdemont, on els republicans celebraran el míting central de la campanya amb Oriol Junqueras de mestre de cerimònies i amb el suport explícit del líder de Bildu, Arnaldo Otegi, i de la del BNG, Ana Pontón.
Són els dos camins paral·lels que ha enfilat ERC a Catalunya i a Madrid. Aquest dijous, des de la capital del Segrià, com ja van fer dimarts des de Tarragona, han tornat a reivindicar que s'exporti a la Generalitat un Govern "ampli" que pivoti en la defensa de l'autodeterminació, l'amnistia i les polítiques progressistes. Més encara quan Vox amenaça d'irrompre amb més força de l'esperada al Parlament de Catalunya i, segons denuncien els republicans, el PSC no faria escarafalls en acceptar els seus vots per fer-se amb la presidència.
Però conscients que els seus rivals de Junts l'ataquen per la seva actitud pactista a Madrid -Puigdemont els ha acusat de participar en el repartiment d'"engrunes" i de voler ser "homes d'Estat-, l'acte de diumenge és tota una declaració d'intencions. L'objectiu és exhibir les aliances amb les esquerres independentistes d'Euskadi i de Galícia, a qui ningú qüestiona el seu compromís en la defensa d'un estat propi i amb qui ERC coordinada la seva estratègia al Congrés. Tant els uns com els altres han tingut també un rol determinant en votacions clau com la investidura de Pedro Sánchez o els pressupostos, el passatge per a l'estabilitat de la coalició entre el PSOE i Podem a la Moncloa.
Els republicans pretenen treure pit de la seva aposta per enfortir l'independentisme, ja sigui a Catalunya buscant la complicitat dels comuns, amb qui subratllen que hi ha "una part del trajecte" fins al referèndum que pot ser compartit, com a Madrid traçant sinergies amb partits com Bildu o el BNG, amb qui ja va concórrer en coalició a les eleccions europees. Exhibint aquestes credencials, pretén desempallegar-se de les acusacions d'aquells independentistes que assenyalen que ha "renunciat" a l'objectiu de l'1-O.
Jugant la carta negociadora amb el PSOE i Podem, els tres partits consideren que, per una banda, barren el pas a Ciutadans, que busca col·locar-se com a soci preferent. En aquest propòsit han comptat amb l'acció directa de Pablo Iglesias, encarregat d'ordir acords com els dels comptes per expulsar de la geometria Inés Arrimadas, amb qui preferien pactar els socialistes. La filosofia és: si les esquerres independentistes condicionen, es foragita la dreta.
Per l'altra, sostenen que també es tracta d'aconseguir "eines útils" per als ciutadans, més encara quan es tracta de fer front a la crisi i s'han d'arrencar recursos d'on sigui. Ho explica sovint la número dos d'ERC, Marta Rovira, als mítings, per intentar revertir els dards que arriben des de Junts i per intentar convèncer que mantenir la taula de diàleg sobre el conflicte té sentit encara que fins ara no hagi reeixit. L'objectiu, insisteixen, és bastir un Govern que Pere Aragonès ha explicat que ha de superar les actuals "limitacions" per tenir més capacitat de "forçar" una negociació real amb la Moncloa. Això passa, repeteix una i altra vegada, per una aliança amb Junts, comuns, la CUP i el PDECat.
ERC mira de reüll els comuns
L'acte del diumenge no deixarà de ser, de retruc, un missatge per als comuns, que sempre s'han esmerçat en exhibir el seu paper de teixidors de complicitats amb el republicanisme estatal. ERC és conscient que els de Jéssica Albiach, amb una representació modesta que la majoria de les enquestes pronostiquen que no passarà dels vuit diputats actuals, poden ser la frontissa en un sentit o en un altre. Tenen molt present què va passar a Barcelona, on una entesa d'Ada Colau amb Jaume Collboni -teixida entre bambolines pel propi Illa com a secretari d'Organització del PSC- va impedir que Ernest Maragall fos alcalde.
És per això que atien el fantasma que pot tornar a passar el mateix el 14 de febrer però amb una fotografia encara pitjor: la participació de Vox en aquesta equació. Hi han tornat a insistir Aragonès i Junqueras des de Lleida malgrat que, ara per ara, les enquestes no pronostiquen que aritmèticament sigui possible. En tot cas, l'objectiu d'ERC serà arrossegar els comuns en sentit contrari conscient que ni Albiach accepta un acord amb Borràs ni Borràs està disposada a governar de la mà d'Albiach.
Són els dos camins paral·lels que ha enfilat ERC a Catalunya i a Madrid. Aquest dijous, des de la capital del Segrià, com ja van fer dimarts des de Tarragona, han tornat a reivindicar que s'exporti a la Generalitat un Govern "ampli" que pivoti en la defensa de l'autodeterminació, l'amnistia i les polítiques progressistes. Més encara quan Vox amenaça d'irrompre amb més força de l'esperada al Parlament de Catalunya i, segons denuncien els republicans, el PSC no faria escarafalls en acceptar els seus vots per fer-se amb la presidència.
Però conscients que els seus rivals de Junts l'ataquen per la seva actitud pactista a Madrid -Puigdemont els ha acusat de participar en el repartiment d'"engrunes" i de voler ser "homes d'Estat-, l'acte de diumenge és tota una declaració d'intencions. L'objectiu és exhibir les aliances amb les esquerres independentistes d'Euskadi i de Galícia, a qui ningú qüestiona el seu compromís en la defensa d'un estat propi i amb qui ERC coordinada la seva estratègia al Congrés. Tant els uns com els altres han tingut també un rol determinant en votacions clau com la investidura de Pedro Sánchez o els pressupostos, el passatge per a l'estabilitat de la coalició entre el PSOE i Podem a la Moncloa.
Els republicans pretenen treure pit de la seva aposta per enfortir l'independentisme, ja sigui a Catalunya buscant la complicitat dels comuns, amb qui subratllen que hi ha "una part del trajecte" fins al referèndum que pot ser compartit, com a Madrid traçant sinergies amb partits com Bildu o el BNG, amb qui ja va concórrer en coalició a les eleccions europees. Exhibint aquestes credencials, pretén desempallegar-se de les acusacions d'aquells independentistes que assenyalen que ha "renunciat" a l'objectiu de l'1-O.
Jugant la carta negociadora amb el PSOE i Podem, els tres partits consideren que, per una banda, barren el pas a Ciutadans, que busca col·locar-se com a soci preferent. En aquest propòsit han comptat amb l'acció directa de Pablo Iglesias, encarregat d'ordir acords com els dels comptes per expulsar de la geometria Inés Arrimadas, amb qui preferien pactar els socialistes. La filosofia és: si les esquerres independentistes condicionen, es foragita la dreta.
Per l'altra, sostenen que també es tracta d'aconseguir "eines útils" per als ciutadans, més encara quan es tracta de fer front a la crisi i s'han d'arrencar recursos d'on sigui. Ho explica sovint la número dos d'ERC, Marta Rovira, als mítings, per intentar revertir els dards que arriben des de Junts i per intentar convèncer que mantenir la taula de diàleg sobre el conflicte té sentit encara que fins ara no hagi reeixit. L'objectiu, insisteixen, és bastir un Govern que Pere Aragonès ha explicat que ha de superar les actuals "limitacions" per tenir més capacitat de "forçar" una negociació real amb la Moncloa. Això passa, repeteix una i altra vegada, per una aliança amb Junts, comuns, la CUP i el PDECat.
ERC mira de reüll els comuns
L'acte del diumenge no deixarà de ser, de retruc, un missatge per als comuns, que sempre s'han esmerçat en exhibir el seu paper de teixidors de complicitats amb el republicanisme estatal. ERC és conscient que els de Jéssica Albiach, amb una representació modesta que la majoria de les enquestes pronostiquen que no passarà dels vuit diputats actuals, poden ser la frontissa en un sentit o en un altre. Tenen molt present què va passar a Barcelona, on una entesa d'Ada Colau amb Jaume Collboni -teixida entre bambolines pel propi Illa com a secretari d'Organització del PSC- va impedir que Ernest Maragall fos alcalde.
És per això que atien el fantasma que pot tornar a passar el mateix el 14 de febrer però amb una fotografia encara pitjor: la participació de Vox en aquesta equació. Hi han tornat a insistir Aragonès i Junqueras des de Lleida malgrat que, ara per ara, les enquestes no pronostiquen que aritmèticament sigui possible. En tot cas, l'objectiu d'ERC serà arrossegar els comuns en sentit contrari conscient que ni Albiach accepta un acord amb Borràs ni Borràs està disposada a governar de la mà d'Albiach.