La Constitució del 78 és l'Espanya eterna: Furiosa i visigòtica. D'acord. Però també és la base d'un dels negocis més fabulosos que s'han fet a Europa els últims trenta anys. Aquella bastida jurídica va aconseguir muntar un estat formalment pluralista, classificable entre les democràcies occidentals però, alhora, opac i fonamentat en les estructures jeràrquiques dels partits. PSOE i PP, per torns, han parasitat no només l'estat, sinó també les grans corporacions i les entitats financeres, amb un resultat de plusvàlues fabuloses. Tant, que la majoria dels exministres han ascendit verticalment en l'escalafó social gràcies a un munt de consells d'administració enormement generosos amb els partits.

Bona part de les grans fortunes actuals tenen origen en la transició i se senten protegides per un sistema polític fàcilment influenciable que, a més, té perfectament controlat el poder judicial. El sistema dóna moltes oportunitats de negoci ràpid per a qui tingui clares les tecles que ha de tocar en cada cas i molt pocs riscos. Ni tan sols en cas que es descobreixin els fils de la corrupció.

Per això el règim és del tot irreformable. Caurà, seguríssim, però no canviarà, encara que s'adoni perfectament que cada cada cop té menys base popular. PSOE i PP continuaran tocant mentre s'enfonsa aquell transatlàntic de la transició que encara ens volen fer creure que és del tot insubmergible.