Segons Chacón la cambra "federal" s'ubicaria al triangle ferroviari de la Sagrera i serviria per "millorar la relació entre Catalunya i Espanya". En el seu moment, el llavors alcalde de Barcelona, justificava el projecte així en una entrevista a La Vanguardia: "Crec que l'estat espanyol, en comptes de plantejar-se una new town de Madrid, una nova ciutat administrativa, hauria d'apostar per la desconcentració política de la capital de l'Estat". Cal tenir en compte, però, que la proposta no va sortir de Maragall, sinó que va ser el periodista Enric Juliana què li va plantejar en una pregunta -"Un major pes de Barcelona a Espanya significaria aproximar-se a un esquema de bicapitalitat i això requereix símbols. No seria raonable demanar el trasllat del Senat a Barcelona?"-.
El 1992 la proposta va ser ignorada pel govern espanyol i criticada , entre altres, per Josep Maria Cullell, llavors diputat de CiU. Vint-i-tres anys després la iniciativa tampoc ha estat ben rebuda. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser una de les primeres a posicionar-s'hi en contra catalogant la proposta d'"al·lucinant".
A les seves crítiques s'hi han sumat aquest dimecres les del cap de llista del PPC el 20-D, Jorge Fernández Díaz i les del president del Senat, Pío García-Escudero. "Si el problema que té Catalunya se solucionés portant el Senat a Barcelona, no tardaríem ni 24 segons en fer-ho", ha reflexionat el popular. En la mateixa línia s'ha expressat el president de la cambra alta, que ha qualificat la iniciativa d'"ocurrència".
Portada de La Vanguardia, 26 de gener de 1992
Entrevista de Pasqual Maragall a La Vanguardia, 26 de gener de 1992 (1)
Entrevista de Pasqual Maragall a La Vanguardia, 26 de gener de 1992 (2)
