El Tribunal Suprem considera que no hi ha motius per impedir la candidatura de Carles Puigdemont a les eleccions europees del proper 26 de maig. Ara bé, es declara incompetent per prendre una decisió definitiva i traspassa la responsabilitat al jutjat contenciós administratiu de Madrid, el mateix que ahir ja va elevar la qüestió per "no entrar en contradiccions".

Els magistrats, que s'han reunit de forma extraordinària aquest diumenge al migdia durant poc més de dues hores, han emplaçat el tribunal ordinari, que torna a tenir el recurs sobre la taula, a resoldre'l de forma "immediata". Així doncs, la decisió definitiva sobre si, finalment, són elegibles o no l'expresident de la Generalitat, Toni Comín i Clara Ponsatí arribarà en les properes hores.

Tenint en compte les "molt especials circumstàncies" d'aquest procediment, el tribunal aprofita per pronunciar-se sobre el fons, i recorda que el sufragi passiu és un dret fonamental reconegut per la Constitució que afecta tots els ciutadans espanyols, "i per tant també els senyors Puigdemont i Comín i la senyora Ponsatí". En aquest sentit, afegeix que només es poden excloure aquelles persones que compleixin alguna de les premisses previstes per la Llei de Règim Electoral General. "I entre les que allà es preveuen no figura la de la rebel·lia", indica el Suprem. 

És més, remarca que també és doctrina reiterada que "les causes d'inelegibilitat han de ser interpretades restrictivament i que els dubtes en aquesta matèria han de ser resolts de la manera més favorable a l'efectivitat dels drets fonamentals". 

Els magistrats, a part, carreguen contra el recurs dels independentistes per haver argumentat que la legislació electoral espanyola o la seva aplicació són "fosques i defectuoses", i defensen la seva "extraordinària pulcritud i eficàcia". La conducta de presentar recursos en tres instàncies diferents pel mateix motiu, diu el Suprem, "només pot qualificar-se d'extravagant".

La Fiscalia, en contra de la Junta Electoral

La Fiscalia havia rebatut la decisió de la JEC aquest divendres al·legant que "no s'ajusta a dret" i que vulnera el "dret fonamental de sufragi passiu" dels tres dirigents independentistes.

L'organisme indicava que no és el mateix estar condemnat que estar processat en una causa, i apunta que l'organisme electoral -a qui veu, això sí, competent per prendre una decisió d'aquest tipus- no ha fet una interpretació suficientment sòlida de la normativa a l'hora de restringir el sufragi passiu.

La JEC defensava, per la seva banda, que els tres dirigents no podien ser candidats perquè no residien a Espanya, però la Fiscalia ha argumentat que, malgrat això, gaudeixen del dret de sufragi passiu. La situació seria diferent, això sí, en cas de condemna.