09
d'abril
de
2021, 12:10
Actualitzat:
20:02h
El Tribunal Suprem ha condemnat Joan Josep Nuet a una pena de vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 12.000 euros per un delicte desobediència greu al Tribunal Constitucional (TC) quan era membre de la mesa del Parlament l'any 2017. Malgrat l'estratègia de defensa de Nuet, que va consistir en desmarcar-se de les tesis independentistes i insistir que la seva voluntat era "frenar la independència" i aconseguir fer transitar les reivindicacions dels partits independentistes per les vies constitucionals, l'alt tribunal ha considerat que haver permès el debat de determinades resolucions independentistes tot i les advertències del TC és motiu suficient per dictar una sentència condemnatòria.
La sentència, de 25 pàgines, ha estat redactada pel magistrat Andrés Martínez Arrieta, que va presidir el judici els dies 24 i 25 de març. L'alt tribunal nega que la conducta de Nuet s'emmarqui en la inviolabilitat parlamentària i constata l'aleshores diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) va votar a favor de l'admissió a tràmit de la llei del referèndum malgrat les reiterades advertències del TC. Això, diu el Suprem, vol dir que Nuet va desobeir de manera "conscient, voluntària i reiterada" els mandats del TC, l'òrgan constitucional competent. "L'acusat va votar a favor de la seva admissió a tràmit malgrat les advertències dels lletrats, i també consta que el mateix dia va votar en contra de tres reconsideracions formulades per tres grups parlamentaris que demanaven la inadmissió a tràmit de la llei", diu la sentència.
El Suprem ha seguit el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en els casos de Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. La resta de membres de la mesa de l'1-O van ser jutjats al juliol i el tribunal els va condemnar a una pena d'inhabilitació pels mateixos fets que Nuet. La sentència era previsible, tenint en compte que el mateix Suprem ja va establir a la sentència de l'1-O que la conducta de la mesa del Parlament durant la legislatura del 2015 al 2017 s'emmarcava en un delicte de desobediència al TC. La inhabilitació de Nuet farà que l'actual diputat d'ERC perdi l'escó al Congrés. Segons la llista electoral dels republicans, el substitut serà el periodista i secretari de comunicació d'ERC a Sant Andreu, Gerard Àlvarez.
El judici a Nuet, celebrat al Suprem perquè és aforat pel Congrés, va ser controvertit per l'estratègia de defensa desplegada per l'actual diputat d'ERC. Nuet, que la tardor de 2017 era membre de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), es va aferrar al seu no-independentisme per mirar de sortir airós del Suprem. "Li puc assegurar que vaig estar dos anys intentant parar la independència", va dir al torn d'última paraula. El balanç dels judicis de l'1-O al Suprem no és positiu per a l'independentisme. La condemna per sedició a Oriol Junqueras i a la resta de membres del Govern és ben present, i l'alt tribunal espanyol, reforçat per la Fiscalia, manté la pressió també pel que fa al compliment de la sentència.
La sentència, de 25 pàgines, ha estat redactada pel magistrat Andrés Martínez Arrieta, que va presidir el judici els dies 24 i 25 de març. L'alt tribunal nega que la conducta de Nuet s'emmarqui en la inviolabilitat parlamentària i constata l'aleshores diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) va votar a favor de l'admissió a tràmit de la llei del referèndum malgrat les reiterades advertències del TC. Això, diu el Suprem, vol dir que Nuet va desobeir de manera "conscient, voluntària i reiterada" els mandats del TC, l'òrgan constitucional competent. "L'acusat va votar a favor de la seva admissió a tràmit malgrat les advertències dels lletrats, i també consta que el mateix dia va votar en contra de tres reconsideracions formulades per tres grups parlamentaris que demanaven la inadmissió a tràmit de la llei", diu la sentència.
El Suprem ha seguit el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en els casos de Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. La resta de membres de la mesa de l'1-O van ser jutjats al juliol i el tribunal els va condemnar a una pena d'inhabilitació pels mateixos fets que Nuet. La sentència era previsible, tenint en compte que el mateix Suprem ja va establir a la sentència de l'1-O que la conducta de la mesa del Parlament durant la legislatura del 2015 al 2017 s'emmarcava en un delicte de desobediència al TC. La inhabilitació de Nuet farà que l'actual diputat d'ERC perdi l'escó al Congrés. Segons la llista electoral dels republicans, el substitut serà el periodista i secretari de comunicació d'ERC a Sant Andreu, Gerard Àlvarez.
El judici a Nuet, celebrat al Suprem perquè és aforat pel Congrés, va ser controvertit per l'estratègia de defensa desplegada per l'actual diputat d'ERC. Nuet, que la tardor de 2017 era membre de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), es va aferrar al seu no-independentisme per mirar de sortir airós del Suprem. "Li puc assegurar que vaig estar dos anys intentant parar la independència", va dir al torn d'última paraula. El balanç dels judicis de l'1-O al Suprem no és positiu per a l'independentisme. La condemna per sedició a Oriol Junqueras i a la resta de membres del Govern és ben present, i l'alt tribunal espanyol, reforçat per la Fiscalia, manté la pressió també pel que fa al compliment de la sentència.