El Suprem pregunta a la justícia europea si ha d'alliberar Junqueras per anar a Estrasburg

La defensa de l'exvicepresident va reclamar que es preguntés al Tribunal de Justícia Europea de la Unió Europea en referència a la prohibició de recollir l'acta d'eurodiputat

Publicat el 01 de juliol de 2019 a les 15:35
El Tribunal Suprem ha decidit finalment plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat parlamentària d'Oriol Junqueras, en relació amb la petició de concessió d'un permís penitenciari extraordinari per sortir de la presó i poder complir amb els tràmits com a eurodiputat al Parlament Europeu. Les respostes del TJUE a les preguntes prejudicials són vinculants per als estats membres. 

Prèviament, la defensa de Junqueras havia reclamat un altre cop al Suprem que formalitzés la pregunta prejudicial al tribunal europeu amb seu a Luxemburg. Només unes hores després, les defenses de Carles Puigdemont i Toni Comín havien demanat al Suprem que els inclogués en la petició de Junqueras.

En la seva resolució, que s'ha fet pública aquest dilluns passades les cinc de la tarda, els magistrats de l'alt tribunal espanyol formulen un total de tres preguntes sobre la immunitat de l'exvicepresident de la Generalitat, a qui li van negar acudir al Congrés dels Diputats per recollir l'acta d'eurodiputat. La Fiscalia havia considerat innecessari consultar al TJUE, però el Suprem va acabar acceptant el recurs de Junqueras.

En primer lloc, el Suprem pregunta a Luxemburg si la immunitat d'un europarlamentari "acusat de delictes greus" regeix o no "abans de l'inici del període de sessions". En cas que la resposta fos afirmativa, el Suprem demana també si es mantindria la immunitat en cas que "l'òrgan designat en la normativa electoral nacional" hagués comunicat al Parlament Europeu que Junqueras no ha obtingut la condició de diputat -com ha ocorregut-. 

Finalment, i si la resposta a aquesta resposta fos també afirmativa, el Suprem pregunta al tribunal europeu si ha d'alliberar Junqueras per assistir a les sessions de l'Eurocambra. En concret, pregunta si ha "d'aixecar la situació de presó en termes absoluts, gairebé de forma automàtica, per permetre el compliment de les formalitats i desplaçaments al Parlament Europeu". La pregunta es formula menys de 24 hores abans que demà al matí se celebri la sessió de constitució de l'Eurocambra, segons l'horari previst.

Avui mateix, el tribunal de Luxemburg ha acceptat a tràmit els recursos de Carles Puigdemont i Toni Comín per a poder ser reconeguts com a eurodiputats del Parlament Europeu. Els dos exiliats polítics també han fet la petició al Suprem perquè se'ls inclogui en aquesta consulta del tribunal espanyol al TJUE.

Aquesta és la qüestió prejudicial presentada pel Suprem.

El Suprem pregunta al TJUE sobre la immunitat de Junqueras by naciodigital on Scribd



La insistència de la defensa de Junqueras

La defensa de l'exvicepresident de la Generalitat i pres polític Oriol Junqueras, jutjat pel procés independentista, havia reiterat aquest dilluns la seva petició al Tribunal Suprem perquè presenti una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i determini el moment en el qual un diputat electe al Parlament Europeu està protegit per la immunitat parlamentària.

Així ho ha manifestat en un escrit amb data d'aquest diumenge al Tribunal Suprem, després que el Suprem emplacés les parts a informar sobre la conveniència d'acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), tal com va sol·licitar l'advocat de Junqueras en un recurs de súplica a mitjans de juny.

La defensa de Junqueras, exercida per l'advocat Andreu Van den Eynde, explica en el seu escrit que suggereix acudir al tribunal de Luxemburg perquè aquest "delimiti els poders de les autoritats nacionals a l'hora de decidir els requisits complementaris que poden exigir una vegada finalitzat el procés electoral a un ciutadà després de la seva proclamació com a diputat electe".

Van den Eynde, però, també vol que el tribunal europeu determini el "moment" en el qual la persona que ha estat electa com a diputada del Parlament Europeu té immunitat parlamentària. És a dir, que esclareixi si està protegit des de la proclamació com a diputat i per tant té permès realitzar els tràmits per prendre possessió com a eurodiputat. En cas contrari, diu l'advocat, "s'estaria atorgant a les autoritats nacionals un poder que no es deriva de l'acta electoral europea".

L'ordenament jurídic espanyol no en parla

Van den Eynde exposa al llarg del seu escrit de deu pàgines que no existeix cap norma en l'ordenament jurídic espanyol que estableixi cap tipus de restricció o limitació per accedir a un càrrec electe d'una persona que ha estat triada en unes eleccions, en aquest cas en les del passat 26 de maig al Parlament Europeu.

Afegeix que encara que la legislació europea pugui remetre's en ocasions a la normativa estatal en aspectes relatius als processos electorals, al seu entendre, això no faculta un Estat membre a "establir condicions, després de la celebració de les eleccions, que suposin un bloqueig a l'accés a la condició de diputat europeu o dificultin l'exercici del càrrec representatiu sense establir clars criteris de proporcionalitat i previsibilitat legal".

"Una vegada proclamats els resultats electorals, els Estats no poden establir nous requisits que alterin el llistat de diputats electes resultants de la proclamació oficial", subratlla l'advocat en el seu escrit.

Així mateix, en resposta als informes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat que consideren que és innecessari plantejar la qüestió prejudicial, l'advocat considera que la situació en la qual es troba el seu client sobre si gaudeix d'immunitat parlamentària després de ser triat eurodiputat no és un "acte clar" ni tampoc un "acte aclarit", doncs el TJUE "no s'ha pronunciat expressament sobre les qüestions d'objecte d'interpretació divergent".

Per això, entén que és necessari acudir al tribunal de Luxemburg per evitar que una "decisió controvertida" pugui donar lloc a una "suspensió indefinida i generalitzada del dret de participació política del qual gaudeix el meu mandant".

Evitar el suplicatori

A més, aprofita l'escrit per afirmar que l'"únic objectiu" del Tribunal Suprem per impedir Junqueras jurar o prometre la Constitució Espanyola i obstaculitzar la presa de possessió com a eurodiputat, és "evitar la sol·licitud del suplicatori per ser jutjat". Segons Van den Eynde la conseqüència d'això és modificar "la configuració política del Parlament Europeu sorgida a partir de les eleccions, la qual cosa afectaria també el bon funcionament i independència del Parlament Europeu".

Entre les qüestions prejudicials que sol·licita, la defensa de Junqueras vol que es pregunti al TJUE si suposa una violació dels drets del republicà que no se li permeti exercir d'eurodiputat havent-hi un informe del grup de treball de detencions arbitràries de l'ONU que reclama la seva posada en llibertat immediata.

Una altra de les qüestions que vol que el Suprem plantegi a la justícia europea és si la immunitat parlamentària als eurodiputats existeix des del moment de la seva elecció i no des que recullen l'acta, i si aquesta immunitat protegeix Junqueras "davant de mesures cautelars de naturalesa penal" com per exemple la presó provisional.

Escrit de la defensa de Junqueras by naciodigital on Scribd