Tribunal Constitucional Foto: ACN

El Tribunal Constitucional (TC) va permetre que Bildu es presentés a les eleccions perquè de les proves presentades no es podria entendre que la formació estigues "orquestrada" per Batasuna. Segons la sentència feta pública aquest dilluns, l'estratègia portada a terme per ETA en anteriors comicis per ser presents a les institucions no s'havia "materialitzat" en aquesta coalició electoral. Les tesis del Suprem "no abonen en termes constitucionalment exigibles" que Batasuna estigués darrera de les candidatures. A més a més, els magistrats creuen que "la pretensió d'assegurar a ultrança, mitjançant controls preventius, la seguretat de l'Estat constitucional, posa en risc el propi Estat constitucional".

En aquesta sentència de 54 pàgines, el Tribunal Constitucional explica que deixar fora de les eleccions a Bildu serà una "pretensió desproporcionada" tenint en compte "la panòplia d'instruments de control a posteriori de la que s'ha dotat, mitjançant les últimes reformes legals" l'ordenament jurídic espanyol.

Pel Tribunal Constitucional s'acredita l'existència d'una estratègia per part d'ETA de ser present a les eleccions "amagada" sota les sigles d'un partit, però no es demostra "la instrumentalització electoral al servei" de la banda. Segons els magistrats, no es pot demostrar que l'estratègia etarra s'hagi "materialitzat" en el cas de Bildu.

"Tot i que s'admeti, en hipòtesi, que el designi defraudador d'ETA i Batasuna els hagués portat a pretendre l'orquestració de candidatures electorals al seu servei, la veritat és que els elements objectius utilitzats per la Sala, conjuntament considerats, no abonen en els termes constitucionalment exigibles la idea que aquesta pretensió s'hagi materialitzat", afirma el text de la sentència.

Pel tribunal, les "escasses" proves torbades no mereixen "el sacrifici dels drets fonamentals de partició política". "La simple sospita no pot constituir-se en argument jurídicament acceptable per excloure ningú de l'exercici del seu dret fonamental de participació política", destaquen els magistrats.

Els magistrats discrepants veuen "extralimitació" en la sentència

Aquest dilluns també s'han conegut, juntament amb la sentència, els vots discrepants de cinc magistrats del Tribunal Constitucional que van votar en contra de la sentència que permetia a Bildu presentar-se a les eleccions. Es tracta de Manuel Aragón, Ramón Rodríguez Arribas, Javier Delgado, Francisco Pérez de los Cobos i Francisco José Hernando.

En concret Ramón Rodríguez Arribas creu que els seus companys es van extralimitar per haver fer un "nou examen de la prova aportada" quan el Constitucional només ha de decidir "si s'ha comés o no la lesió de un dret fonamental".

Per la seva banda, Manuel Aragón, l'únic magistrat escollit pel PSOE que va votar en contra de la sentència afirma que s'ha comès un "clar excés de jurisdicció constitucional" en línia amb l'opinió de Francisco Pérez de los Cobos que creu que s'han "sobrepassat els límits dels controls de constitucionalitat".