El TC debat un recurs de Junqueras amb discrepàncies entre magistrats

El magistrat Juan Antonio Xiol proposa emparar el líder d'ERC després que Llarena li impedís assistir a la sessió constitutiva del Parlament el 2018

  • Jaume Collboni, presideix el ple de l'ajuntament -
Publicat el 27 de novembre de 2019 a les 06:35
Actualitzat el 27 de novembre de 2019 a les 06:48
El Tribunal Constitucional (TC) té previst abordar en el ple que comença aquest dimecres el recurs d'empara d'Oriol Junqueras contra la decisió de Pablo Llarena de no permetre-li assistir a la sessió de constitució del Parlament del 17 de gener del 2018 després de ser escollit diputat a les eleccions del 21-D del 2017. L'alt tribunal ha de decidir si admet a tràmit el recurs, i ara per ara hi ha discrepàncies entre magistrats.

Segons va avançar dilluns El Mundo, el president del Constitucional, Juan José González Rivas, planteja desestimar la demanda d'empara de Junqueras, condemnat a 13 anys de presó per un delicte de sedició i malversació, mentre que el magistrat progressista Juan Antonio Xiol proposa admetre el recurs argumentant que el Suprem hauria d'haver concedit un permís extraordinari al líder d'ERC per poder assistir al Parlament.

La qüestió es remunta pràcticament dos anys enrere. Els presos eren a Madrid ,entre Estremera i Soto del Real, i Junqueras, Jordi Sànchez i Quim Forn van presentar-se a les eleccions del 21-D i van ser escollits diputats al Parlament. El 12 de gener de 2018, Llarena, magistrat instructor del judici del procés, va dictaminar que el candidat d'ERC no podia assistir a la cambra catalana. Argumentava una "incapacitat legal prolongada" per anar als debats i instava la cambra a "arbitrar" un procediment de delegació del vot en la forma que entengués convenient. 

Ara, 22 mesos després, el Constitucional ha de decidir si Llarena va vulnerar el dret a la llibertat i a la participació política de Junqueras, dos drets fonamentals recollits als articles 17 i 23 de la Constitució. Si la decisió del TC o un vot particular consideren que s'han vulnerat drets fonamentals, això podria ser utilitzat per la defensa del líder d'ERC davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).