La interlocutòria la subscriuen sis magistrats, els del bloc conservador capitanejats pel president, Pedro González Trevijano. Compta amb tres vots particulars, un dels quals, que signa el vicepresident, Juan Antonio Xiol, encara no s'ha fet públic. El sector progressista considera que el recurs d'empara del PP no s'hauria d'haver admès a tràmit i tampoc acceptar la petició de mesures cautelaríssimes per frenar la tramitació de la reforma, que ja havia estat validada pel Congrés i estava pendent de la votació definitiva al Senat.
La resolució del sector conservador, de 30 pàgines, defensa la competència del TC per intervenir i veu en perill el pluralisme polític i els drets parlamentaris del PP en la rapidesa que es volia aplicar a la tramitació al Congrés de les dues esmenes impugnades. Aquestes volien modificar les majories necessàries al Consell General del Poder Judicial per escollir els membres del TC i, així, esquivar el bloqueig que feia mesos que imposava el bloc conservador afí al PP i accelerar el canvi de majories a l'alt tribunal.
"La centralitat de les Corts Generals en el nostre estat constitucional no significa que l'exercici dels seus poders estigui exempt o alliberat de subordinació a la Constitució", diu el TC, que remarca que "l'absència d'un precedent idèntic no impedeix a aquest tribunal l'adopció de la mesura". A més, recorda el "dret de les minories a participar en els processos de formació de la llei" i sosté que en aquest cas concorre una "especial transcendència constitucional".
No limita la funció del parlament
Segons el TC, la qüestió plantejada al recurs "no afecta l'exercici de la funció legislativa del parlament" perquè no entra en el contingut de les dues esmenes sinó en el procediment de la tramitació parlamentària. També nega que la decisió suposi "una pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit" com poden ser el principi d'autonomia parlamentària i la inviolabilitat de les Corts. En altres paraules, el TC qüestiona el tipus de tramitació escollit per reformar la llei -la via d'urgència- perquè podria posar en risc els drets dels diputats, però no posa en dubte el contingut de la reforma que es vol introduir.El TC considera que en aquest cas sí que s'aprecien la "irreversibilitat del perjudici" i la "urgència excepcional" per adoptar la mesura cautelaríssima i creu que és "proporcional" i "necessària" per preservar "l'efectivitat cautelar del dret fonamental invocat" i que "permet conjugar adequadament la continuació de la tramitació parlamentària de la norma amb la protecció cautelar dels drets invocats pels recurrents". És a dir, el TC considera que en cas de permetre el debat i votació, l'objecte del recurs -la vulneració de dret dels diputats del PP- quedaria superat, perquè la reforma s'hauria aprovat i s'hauria consumat la possible vulneració.
Critica la tramitació
L'excepcionalitat del cas s'evidencia per "l'extraordinària celeritat amb la qual van succeir els tràmits parlamentaris", afirma el Constitucional. El TC argumenta que les esmenes es van registrar l'últim dia del termini previst i la mesa de la Comissió de Justícia les va incorporar a l'informe de la ponència amb un informe dels lletrats que avisava que era contrària a la doctrina del TC sobre l'homogeneïtat de les esmenes. També remarca que no es van poder debatre de forma "particularitzada". El cert és que la manera com el PSOE i Unides Podem volien reformar la llei del poder judicial era controvertida, perquè es volia tramitar de manera conjunta amb una reforma del codi penal.El TC argumenta que la mesa de la Comissió de Justícia tampoc va respondre la petició de reconsideració de la inclusió de les dues esmenes retallant la possibilitat de l'oposició d'intervenir. Tot això "evidencia que els recurrents no van tenir, en el tràmit parlamentari, cap mitjà de reaccionar contra l'actuació parlamentària que consideraven lesiva al seu dret a l'exercici de les seves funcions representatives". El Constitucional creu que la mesa de la Comissió de Justícia va "negar" i "esborrar" aquest dret. A més, defensa que el contingut de les dues esmenes recorregudes, que modifiquen les lleis orgàniques que regulen el TC i el CGPJ, no tenen una "correlació material o lògica" amb la proposició de llei orgànica de reforma del codi penal.
Rebutja les recusacions
Una de les decisions del TC més criticades pel PSOE i Unides Podem va ser el rebuig a les recusacions presentades per apartar dos dels magistrats conservadors i amb el mandat caducat. Unides Podem volia apartar González Trevijano i Antonio Narváez, argumentant que eren part implicada en la reforma que es volia tramitar al Congrés, ja que són dos dels magistrats que, en cas d'haver tirat endavant la modificació de la llei, haurien estat apartats de manera més ràpida.El sector conservador, amb el vot dels dos afectats i contra el criteri de la Fiscalia, s'hi va oposar. "Les recusacions han estat plantejades només respecte de dos dels quatre magistrats cridats a cessar en l'exercici de les seves funcions per expiració del termini del seu nomenament, el que evidencia el seu caràcter abusiu i, per tant, s'han d'inadmetre", sostenen. Els altres dos magistrats també amb el mandat caducat eren Xiol i Santiago Martínez Vares.
