22
d'abril
de
2021, 13:40
Actualitzat:
14:11h
El Tribunal Constitucional (TC) no ha pogut mantenir la unanimitat en la sentència sobre el recurs d'empara de Jordi Turull contra la sentència de l'1-O dictada pel Tribunal Suprem, que condemna l'exconseller a dotze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Dos dels magistrats, Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer, considerats de l'ala progressista del tribunal, han emès vots particulars en contra dels arguments de la majoria per tombar el recurs de Turull i avalar, d'aquesta manera, la sentència del Suprem.
El ponent de la resolució ha estat el magistrat Pedro González-Trevijano i en el debat no han participat ni Cándido Conde Pumpido ni Antonio Narváez, que s'han abstingut després de ser recusats per manca d'imparcialitat. La sentència, que es farà pública els propers dies juntament amb els vots particulars, considera, entre d'altres, que el tipus penal de la sedició no té un grau de vaguetat que xoqui amb el principi de taxativitat i que el Suprem no ha aplicat la sedició en contra dels acusats.
La sentència de Turull se suma a les de Carles Mundó i Meritxell Borràs, però és la primera per un dels condemnats per sedició. La sentència del TC exhaureix el camí a Espanya i obre la porta al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Les defenses ja han començat a coordinar-se per portar la causa a Estrasburg, tal com va avançar Jordi Pina en una entrevista a NacióDigital. L'independentisme confia que el TEDH acrediti la vulneració de drets fonamentals en la procediment contra l'1-O i que, en el millor dels casos, anul·li la sentència del Tribunal Suprem. Per això, però, encara falta temps.
El marge a Estrasburg és estret i les defenses hauran de ser molt sintètiques a l'hora d'explicar les vulneracions de drets que els independentistes han patit a l'Estat. Els advocats plantejaran la vulneració de drets civils i polítics, la violació de drets fonamentals, si les conductes dels presos polítics mereixien un càstig penal com el que han rebut -d'entre 9 i 13 anys de presó- i també si els tipus de delictes mereixen sanció quan no hi ha hagut conductes violentes. Ja hi ha hagut reunions per explorar totes les opcions "sense ser reiteratius" a l'hora de plantejar els recursos.
La decisió del TC arriba en plena ofensiva de l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, per recusar magistrats de l'alt tribunal. Boye ha activat una estratègia per apartar els jutges que no siguin imparcials en la causa contra l'1-O. Ara com ara dos dels jutges que analitzaven els recursos d'empara dels presos polítics, Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido, s'han hagut d'abstenir de la causa per haver-se pronunciat en contra del procés independentista. "La recusació de Narváez va ser pels pèls però la de Conde-Pumpido semblava que ell mateix la demanava", apuntava Javier Melero en conversa amb aquest diari. No es descarta que hi hagi nous recursos en les properes setmanes.
El ponent de la resolució ha estat el magistrat Pedro González-Trevijano i en el debat no han participat ni Cándido Conde Pumpido ni Antonio Narváez, que s'han abstingut després de ser recusats per manca d'imparcialitat. La sentència, que es farà pública els propers dies juntament amb els vots particulars, considera, entre d'altres, que el tipus penal de la sedició no té un grau de vaguetat que xoqui amb el principi de taxativitat i que el Suprem no ha aplicat la sedició en contra dels acusats.
La sentència de Turull se suma a les de Carles Mundó i Meritxell Borràs, però és la primera per un dels condemnats per sedició. La sentència del TC exhaureix el camí a Espanya i obre la porta al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Les defenses ja han començat a coordinar-se per portar la causa a Estrasburg, tal com va avançar Jordi Pina en una entrevista a NacióDigital. L'independentisme confia que el TEDH acrediti la vulneració de drets fonamentals en la procediment contra l'1-O i que, en el millor dels casos, anul·li la sentència del Tribunal Suprem. Per això, però, encara falta temps.
El marge a Estrasburg és estret i les defenses hauran de ser molt sintètiques a l'hora d'explicar les vulneracions de drets que els independentistes han patit a l'Estat. Els advocats plantejaran la vulneració de drets civils i polítics, la violació de drets fonamentals, si les conductes dels presos polítics mereixien un càstig penal com el que han rebut -d'entre 9 i 13 anys de presó- i també si els tipus de delictes mereixen sanció quan no hi ha hagut conductes violentes. Ja hi ha hagut reunions per explorar totes les opcions "sense ser reiteratius" a l'hora de plantejar els recursos.
La decisió del TC arriba en plena ofensiva de l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, per recusar magistrats de l'alt tribunal. Boye ha activat una estratègia per apartar els jutges que no siguin imparcials en la causa contra l'1-O. Ara com ara dos dels jutges que analitzaven els recursos d'empara dels presos polítics, Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido, s'han hagut d'abstenir de la causa per haver-se pronunciat en contra del procés independentista. "La recusació de Narváez va ser pels pèls però la de Conde-Pumpido semblava que ell mateix la demanava", apuntava Javier Melero en conversa amb aquest diari. No es descarta que hi hagi nous recursos en les properes setmanes.