El TC es reactiva: les lleis de l'avortament i l'eutanàsia s'abordaran al febrer

Les resolucions de l'alt tribunal sobre l'agenda progressista del govern espanyol condicionaran el tram final de la legislatura de Sánchez

Publicat el 17 de gener de 2023 a les 14:15
Actualitzat el 17 de gener de 2023 a les 14:29
El Tribunal Constitucional (TC) es reactiva després de la renovació i comença a definir el pla de treball per als pròxims mesos, amb diversos recursos que esperen resposta i que marcaran l'agenda política. Aquest febrer, el ple abordarà un recurs del PP contra la llei de l'avortament de l'any 2010, impulsada pel govern de Zapatero, que durant els últims 13 anys no s'ha estudiat. Al segon ple del febrer, el ple analitzarà una de les lleis estrella de la legislatura, la llei de l'eutanàsia, recorreguda pel PP i Vox. De cara al març, l'alt tribunal vol abordar el recurs contra la llei d'Educació de la ministra Celaá, cosa que donarà pistes sobre com els magistrats volen abordar el mecanisme de la Generalitat contra el 25% de castellà a l'escola, també pendent de resolució.

En els propers mesos, doncs, el TC es posa les piles per resoldre qüestions antigues i d'altres que tenen transcendència política i social. De fet, el govern espanyol es juga bona part de la seva agenda legislativa a l'alt tribunal, i quan falta menys d'un any per a les eleccions espanyoles. Les lleis socials han estat recorregudes pel PP i Vox i ja estan sobre la taula del tribunal de garanties, que començarà a analitzar-les en les propers setmanes amb una majoria progressista. Altres lleis pendents són la reforma laboral, la llei rider o el recurs de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez, apartat del càrrec per una condemna per atemptat a l'autoritat. A la llarga, tot apunta també que el TC haurà d'analitzar els indults dels presos polítics i també la reforma del codi penal.

Durant el ple que s'ha fet aquest dimarts també s'ahn constituit les dues sales i les quatre seccions del tribunal. La sala primera estarà presidida pel president del TC, Cándido Conde-Pumpido, i la segona, per la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán. La primera secció estará formada per Conde-Pumpido, Concepción Espejel i María Luisa Segoviano; la segona, per Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo; la tercera, per Montalbán, César Tolosa i Laura Díez; i la quarta, per María Luisa Balaguer, Ramon Sáez Valcárcel i Enrique Arnaldo. Els magistrats que es mantenen al TC conservaran les ponènices que tenien assignades fins ara.

[noticia]251110[/noticia]
Pel que fa als magistrats sortints -Pedro González-Trevijano, Juan Antonio Xiol, Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares-, el ple ha acordat que traslladin les seves ponències als nous nous membres del TC. El repartiment es farà per ordre d'antiguitat i d'edat. Així doncs, la magistrada Segoviano es queda les ponènices de Martínez-Vares, entre les quals destaca el recurs d'empara d'Alberto Rodríguez; el magistrat Tolosa es queda les ponències de Xiol, entre les quals el recurs del PP contra la reforma del poder judicial.

El magistrat Campo es queda les de González-Trevijano, que havia de redactar la ponència sobre el recurs del PP contra el fons de la Generalitat per avalar les fiances del Tribunal de Comptes. La magistrada Díez es quedarà les ponències de Narváez, entre les quals la que fa referència al mecanisme de la Generalitat contra el 25% de castellà. La catedràtica, del sector progressista, ja va avalar aquesta normativa quan era vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), abans de fer el salt a l'alt tribunal.