El Tribunal Constitucional preveu resoldre l'incident d'execució de sentència que afecta a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en un termini que va de dos a sis mesos, segons han explicat a l'ACN fonts jurídiques, tot i que evitarà el període electoral que es podria obrir al desembre si finalment cal repetir les eleccions espanyoles. El TC no vol que se l'utilitzi políticament i, per això, s'ho vol prendre amb calma.

Els magistrats emetran primer la sentència sobre la reforma de la Llei Orgànica del mateix TC que li atorga noves atribucions, precisament les que li permetrien sancionar o suspendre els càrrecs que facin cas omís de les seves sentències. Una reforma impulsada pel govern de Rajoy que ha generat malestar entre els mateixos membres del TC. No només perquè consideren que l'executiu els trasllada la responsabilitat de resoldre problemes polítics, sinó perquè existeixen dubtes sobre la seva constitucionalitat.

El TC té sobre la taula l'incident d'execució de sentència que va presentar l'executiu de Rajoy on, entre altres, li reclamava que obrís la via penal contra la presidenta del Parlament per desobeir al Tribunal Constitucional, quan va permetre debatre i votar les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent al Parlament, el passat 27 de juliol. L'alt tribunal podria traslladar el cas a la Fiscalia perquè aquesta utilitzi els tribunals ordinaris –en aquest cas el TSJC- per actuar contra Forcadell i determinar si va cometre algun tipus de delicte. També un altre incident del govern espanyol contra la Generalitat per haver incomplert la suspensió cautelar de la Llei d'Acció Exterior. 

Primer, però, el TC vol resoldre el recurs que la Generalitat i el govern basc van plantejar contra la reforma de la Llei Orgànica del mateix Tribunal Constitucional. És la reforma que va impulsar el govern espanyol que atorga al mateix tribunal la capacitat d'aplicar sancions "coercitives" contra aquells qui incompleixin les seves sentències. La llei preveu que el TC pugui "imposar multes coercitives, acordar la suspensió de les autoritats o treballadors públics responsables de l'incompliment, o encomanar al govern de la nació, encara que estigui en funcions, l'execució substitutòria". I "tot això, sense perjudici que puguin existir les responsabilitats penals que corresponguin". 

D'aquesta manera, el full de ruta del TC passa primer per clarificar quines són les atribucions "coercitives" de què disposa i el seu encaix constitucional, i decidir després si -com vol el govern espanyol- les aplica a la presidenta del Parlament per haver incomplert la sentència sobre el 9-N en sotmetre al ple de la cambra catalana les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. 

Segons fonts jurídiques, els magistrats volen evitar que s'interpreti la seva resolució com una ingerència en el procés electoral. Per tant, descarten per ara resoldre durant la campanya electoral de desembre –si hi ha terceres eleccions- i aspiren també a emetre una resolució per unanimitat que impedeixi evidenciar cap fractura interna sobre la decisió. L'objectiu: evitar que la resolució deteriori encara més la seva imatge i reforci la d'un tribunal polititzat que actua al dictat del govern espanyol. 

Les mateixes fonts apunten que el TC entén que en la mesura que aquests nous mecanismes són "coercitius", l'objectiu final és evitar nous incompliments, i no generar situacions que aprofundeixen encara més en aquest incompliment. 

Segons quina sigui la resolució sobre la Llei Orgànica del TC, els magistrats disposaran de més o menys mecanismes per actuar contra la Generalitat i el Parlament de Catalunya, i en base a aquests mecanismes decidiran quin apliquen a la presidenta del Parlament. 

Fonts del TC apunten, però, que els magistrats podrien optar també per traslladar el cas a la Fiscalia, tal com consta a la petició del govern espanyol, i deixar d'aquesta manera la resolució del conflicte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és qui hauria d'acceptar el procediment per la via penal. 

Sigui quina sigui la decisió que adopti el TC, si la presidenta del Parlament no en comparteix el contingut només tindrà opció de presentar un recurs d'empara davant el mateix TC. Més enllà d'això, li quedarà oberta la possibilitat de presentar un recurs davant del Tribunal d'Estrasburg.