El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha admès a tràmit les qüestions prejudicials sobre les ordres europees de detenció de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats que va enviar fa unes setmanes el Tribunal Suprem. La justícia europea, però, no ha acceptat la sol·licitud de Pablo Llarena, que volia que el tràmit es fes per la via del procediment accelerat. L'alt tribunal ha acordat que es tramitin per la via ordinària, és a dir, de manera més lenta, a diferència del que va passar amb Oriol Junqueras, que es trobava a la presó en aquell moment.
En el procediment accelerat que demanava Llarena els terminis pel que fa a la traducció als diversos idiomes de la UE es redueixen, i el president del TJUE pot demanar a les parts que limitin els seus escrits d'al·legacions o les seves observacions. També té a veure amb els terminis per remetre observacions, que amb el procediment ordinari és més llarg. Mentre el TJUE no resolgui les prejudicials -pot trigar mesos-, la situació dels exiliats continua en stand-by. La defensa de Puigdemont té clar que la justícia europea no donarà la raó a Llarena.
El jutge del Suprem, que instrueix des de fa quatre anys la causa de l'1-O, va decidir enviar les preguntes al TJUE per aclarir en quins casos els estats membres de la UE poden denegar una euroordre i en quins altres ho han d'acceptar. Ho va fer després de diverses negatives, a Alemanya i Bèlgica, en el seu intent d'extradir els exiliats independentistes a Espanya. En el cas de Lluís Puig, la justícia belga va denegar definitivament l'extradició i tot apunta que seguirà el mateix criteri pel que fa a la resta d'exiliats.
El TJUE admet les prejudicials sobre Puigdemont però no al ritme que volia Llarena
Política
La justícia europea tramita la petició del Suprem però per la via ordinària i no com a procediment accelerat
ARA A PORTADA
Publicat el
04 de maig de 2021 a
les 11:30
Actualitzat el
04 de maig de 2021 a les
11:32
Et pot interessar
-
Política
El Congrés tomba els objectius d'estabilitat amb els vots del PP, Vox i Junts
-
Política
L'esquerra independentista convoca una mobilització contra Aliança al Fossar de les Moreres
-
Política
Dotze personalitats creen el Cercle de Política i Drets per «incidir en l'opinió pública»
-
Política
La recepta del Parlament contra els discursos d'odi: què expliquen els casos d'Orriols i Vox?
-
Política
El «Míting de la Llibertat» del 1976
-
Política Parlon admet que la infiltració policial en una assemblea de docents va ser «cutre»
