El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha admès a tràmit les qüestions prejudicials sobre les ordres europees de detenció de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats que va enviar fa unes setmanes el Tribunal Suprem. La justícia europea, però, no ha acceptat la sol·licitud de Pablo Llarena, que volia que el tràmit es fes per la via del procediment accelerat. L'alt tribunal ha acordat que es tramitin per la via ordinària, és a dir, de manera més lenta, a diferència del que va passar amb Oriol Junqueras, que es trobava a la presó en aquell moment. 

En el procediment accelerat que demanava Llarena els terminis pel que fa a la traducció als diversos idiomes de la UE es redueixen, i el president del TJUE pot demanar a les parts que limitin els seus escrits d'al·legacions  o les seves observacions. També té a veure amb els terminis per remetre observacions, que amb el procediment ordinari és més llarg. Mentre el TJUE no resolgui les prejudicials -pot trigar mesos-, la situació dels exiliats continua en stand-by. La defensa de Puigdemont té clar que la justícia europea no donarà la raó a Llarena. 

El jutge del Suprem, que instrueix des de fa quatre anys la causa de l'1-O, va decidir enviar les preguntes al TJUE per aclarir en quins casos els estats membres de la UE poden denegar una euroordre i en quins altres ho han d'acceptar. Ho va fer després de diverses negatives, a Alemanya i Bèlgica, en el seu intent d'extradir els exiliats independentistes a Espanya. En el cas de Lluís Puig, la justícia belga va denegar definitivament l'extradició i tot apunta que seguirà el mateix criteri pel que fa a la resta d'exiliats.