El Tribunal de Comptes té fixat el 16 de novembre com a data límit perquè l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els seus col·laboradors dipositin els tres milions d'euros que encara falten de la fiança imposada per la suposada utilització de fons públics per a la consulta sobiranista del 9 novembre 2014. El 25 de setembre, el Tribunal de Comptes va imposar una fiança total de 5.251.948,17 euros per garantir que es reintegri a les arques públiques els diners gastats en la consulta declarada il·legal, en cas que siguin finalment condemnats.

Aquesta xifra respon a les despeses de l'organització del referèndum, uns 4,8 milions d'euros, més els interessos generats des de la data de la consulta fins al moment de la imposició de la fiança, que suposen al voltant de 400.000 euros. Artur Mas, responsable solidari per ser el president de la Generalitat en aquell temps, va aportar gairebé 2,2 milions juntament amb els altres investigats, els seus exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau i cinc funcionaris del Govern de llavors.

Però la defensa dels investigats va demanar 15 dies més de termini per reunir la resta de la fiança atenent "els mitjans econòmics dels presumptes responsables" i subratllant que, amb l'avançament, es demostra la voluntat de dipositar la totalitat. El seu lletrat també va aclarir en el seu escrit que la quantitat ingressada té únicament "l'estricta finalitat de respondre al requeriment de garantir la responsabilitat establerta provisionalment", i no té el caràcter de reintegrament, ja que encara no hi ha sentència.

Possible embargament de béns

La Unitat d'Actuacions Previstes del Tribunal de Comptes va acreditar l'ingrés d'aquests 2,2 milions d'euros i va acceptar la pròrroga i 15 dies hàbils per a la resta d ela fiança. Segons fonts de la institució, aquest termini acabarà definitivament el dijous 16 de novembre. Si en aquesta data Artur Mas i els altres no aporten els diners que falta, el Tribunal de Comptes procedirà a l'embargament dels béns dels responsables del 9-N.