El Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos de Vox i Ciutadans i ha avalat els indults a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ho ha decidit aquest dijous la sala contenciosa-administrativa, que ha començat a revisar el perdó que va concedir el govern espanyol als presos polítics fa més de dos anys. L'argument ha estat la falta de legitimació dels dos partits espanyolistes. Segons la sala, no tenen competència per impugnar la mesura de gràcia, perquè no són part afectada. En el cas dels recursos de Vox, la sala els ha inadmès per unanimitat. Pel que fa al de Ciutadans, la decisió ha estat per majoria. Per ara no hi ha previstos vots particulars i la sentència es farà pública els propers dies.

D'aquesta manera, el Suprem referma el criteri que ja va mostrar al principi del procediment. Quan va estudiar els recursos contra els indults per primera vegada, la secció cinquena de la sala contenciosa va tombar-los argumentant que Vox i Ciutadans no tenien legitimació. Després d'un canvi de composició de la secció, va canviar el criteri i va admetre'ls. L'argument va ser que la qüestió de la legitimació era complexa, i que s'havia de resoldre en sentència. És el que s'ha fet ara: el tribunal ha analitzat si els dos partits són part afectada en aquesta causa i si poden impugnar un indult, i ha considerat que no. Era una decisió previsible, perquè no és habitual que el Suprem tombi mesures de gràcia del govern espanyol.

De tota manera, en cas que el Suprem hagués tombat els indults, Sànchez i Cuixart no haurien hagut d'entrar a presó, perquè encara hi hauria marge per presentar recurs al Tribunal Constitucional. En el seu cas, el delicte de sedició es va substituir per un de desordres públics, castigat amb una pena màxima de cinc anys, tot i que el Suprem no va definir-la quan va revisar la sentència del procés. El tribunal encara ha d'analitzar els recursos contra Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, però l'argument per tombar-los podria ser el mateix. La resta, estan arxivats perquè la pena ha desaparegut des de la derogació de la sedició.

El recurs que podria tenir més recorregut és el que ha presentat l'exlíder del PP Enric Millo, si el Suprem considera que és part afectada en la causa. El marge de maniobra que tenia el Suprem era limitat. Els indults són una competència del govern espanyol i es poden concedir de manera discrecional, sempre que se segueixi el procediment correcte i es fonamentin bé. De fet, hi ha precedents d'indults tombats per considerar-los "arbitraris", però el tribunal no pot entrar a valorar els arguments, que són polítics, no jurídics. "Els indults no han estat l'opció d'Òmnium. No ens distraurem, la vulneració de drets fonamentals és permanent", ha dit el president de l'entitat, Xavier Antich.