Aquest govern ja no dóna més de si. Els sumaris dels casos Pretòria i Palau esquitxen, amb nom i cognoms, pesos pesants del segon tripartit, especialment Antoni Castells. Una peça clau perquè el conseller d'Economia era un dels pocs que mantenia encara un cert prestigi social i acadèmic. El PSC s'està quedant enganxat en una espessa teranyina de tràfic d'influències que salta d'un ajuntament a un altre i d'un departament al del costat.

A més, aquesta decadència final té símptomes de desbandada. ICV i ERC volen salvar-se pel seu compte, sense que els importi el naufragi del PSC. I dins mateix dels socialistes catalans no hi ha ningú que mogui un dit per ajudar els -molts- companys que han tingut tractes somrients amb Millet i Montull, Luigi i Bartu.

Un govern així no pot liderar el país. I menys encara enmig d'una crisi de dimensions històriques. A sobre, per si fos poc, queda la sentència del Tribunal Constitucional, un daltabaix al qual serà impossible que el tripartit respongui de forma coherent i homogènia.

En aquestes circumstàncies necessitem lideratge, amb fets i paraules. No es pot esperar fins a finals de novembre.