29
de gener
de
2021, 14:00
Actualitzat:
19:00h
No hi ha hagut canvi de criteri. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit que les eleccions es faran el 14 de febrer tal com estava previst en un principi. La sala contenciosa administrativa ha conclòs, en el primer dia de campanya, que preval el dret a vot i que els comicis es poden fer malgrat la forta pressió assistencial i hospitalària provocada pel coronavirus. Per això ha anul·lat definitivament el decret del Govern que suspenia el 14-F. La sentència es farà pública dilluns.
La incertesa ha estat la tònica dominant aquests últims dies. Des del moment que el Govern va signar el decret d'ajornament de les eleccions, el 15 de gener, fins que el TSJC es va pronunciar per primera vegada sobre la qüestió, el dia 19. En només quatre dies les eleccions van passar d'estar suspeses -la Junta Electoral va aturar tot el procés- a reactivar-se. Fins a última hora ha estat sobre la taula la possibilitat que la sala acordés l'ajornament de les eleccions, malgrat que la Generalitat i tots els partits ja han activat tots els ressorts de les campanyes, encetades ahir al vespre.
La decisió d'ajornar les eleccions va ser acordada per unanimitat per tots els partits amb representació parlamentària. També era -i ho continua sent- la petició de bona part dels metges i experts, que alerten que votar en aquestes circumstàncies -les UCI estan sota una pressió insostenible, tenint en compte que hi ha més de 700 pacients afectats per la Covid-19 ocupant llits de crítics arreu del país- pot ser perillós. La discrepàncies es trobava en la data: tots els partits excepte el PSC acceptaven votar el 30 de maig, mentre que els socialistes -amb Salvador Illa, fins fa tres dies ministres de Sanitat, com a candidat- apostaven per fer les eleccions al març.
El decret d'ajornament signat per Pere Aragonès, que admetia que les mesures de protecció no eren suficients per garantir el vot, va ser recorregut i suspès cautelarment -amb un vot particular que alertava dels riscos de votar aquest febrer- pel TSJC, que ara finalment ha pres la decisió definitiva després d'analitzar a fons el recurs i els arguments -sanitaris, jurídics i tècnics- de la Generalitat. Les eleccions seran, doncs, el 14-F.
El tribunal ja s'havia pronunciat en aquesta línia en dues resolucions prèvies sobre mesures cautelars, però la decisió adoptada avui és la definitiva. Per tant, d'aquí a a dues setmanes la ciutadania podrà acudir les urnes per triar la composició del futur Parlament, molt marcada per la pandèmia. En la sentència el tribunal farà expressa menció a la bona fe processal de les parts perquè l'agilitat a l'hora de presentar els seus escrits ha permès a la sala pronunciar-se en un temps breu, que s'havia fixat com a termini màxim el 8 de febrer.La secció cinquena de la sala contenciós @tsj_cat anul•la el decret de suspensió de les #eleccions del #14F i manté la data inicialment fixada pel convocant
— TSJCat (@tsj_cat) January 29, 2021
La incertesa ha estat la tònica dominant aquests últims dies. Des del moment que el Govern va signar el decret d'ajornament de les eleccions, el 15 de gener, fins que el TSJC es va pronunciar per primera vegada sobre la qüestió, el dia 19. En només quatre dies les eleccions van passar d'estar suspeses -la Junta Electoral va aturar tot el procés- a reactivar-se. Fins a última hora ha estat sobre la taula la possibilitat que la sala acordés l'ajornament de les eleccions, malgrat que la Generalitat i tots els partits ja han activat tots els ressorts de les campanyes, encetades ahir al vespre.
La decisió d'ajornar les eleccions va ser acordada per unanimitat per tots els partits amb representació parlamentària. També era -i ho continua sent- la petició de bona part dels metges i experts, que alerten que votar en aquestes circumstàncies -les UCI estan sota una pressió insostenible, tenint en compte que hi ha més de 700 pacients afectats per la Covid-19 ocupant llits de crítics arreu del país- pot ser perillós. La discrepàncies es trobava en la data: tots els partits excepte el PSC acceptaven votar el 30 de maig, mentre que els socialistes -amb Salvador Illa, fins fa tres dies ministres de Sanitat, com a candidat- apostaven per fer les eleccions al març.
El decret d'ajornament signat per Pere Aragonès, que admetia que les mesures de protecció no eren suficients per garantir el vot, va ser recorregut i suspès cautelarment -amb un vot particular que alertava dels riscos de votar aquest febrer- pel TSJC, que ara finalment ha pres la decisió definitiva després d'analitzar a fons el recurs i els arguments -sanitaris, jurídics i tècnics- de la Generalitat. Les eleccions seran, doncs, el 14-F.